No sóc una excusa

Ermengol Gassiot

Ermengol Gassiot

Sóc un treballador públic. I ho sóc, Artur, malgrat les polítiques que ha promogut el teu govern que, ho recordes?, deies que era dels “millors”. He tingut la sort de no ser dels un dels 400 professors que a la meva universitat han perdut la feina des de l’any 2011. Tot i que he patit en carn pròpia la sostracció d’una paga extra, com la resta dels treballadors públics depenents de la Generalitat que tu governes. I la pèrdua d’un seguit de mesures socials, com ara els tiquets menjador que l’empresa on treballo ha retirat, diuen que com a conseqüència de les retallades de pressupost que has anat aplicant any rere any.

Diria que com milers i milers més, sóc un treballador públic que he hagut d’anar veient com la meva feina s’ha devaluat com a conseqüència de les polítiques que tu i el teu govern heu anat dictant. He experimentat la destrucció de l’educació pública, amb aules cada vegada més massificades i amb estudis que han desaparegut sota l’excusa de no ser rentables. I quan deies rentables, et referies als diners, no a la societat o al país o com li vulguis dir (De fet, t’has plantejat mai que sota aquests criteris de rendibilitat Darwin, Marie Curie o Einstein haurien estat eliminats abans de ser el que van ser?) . Com els meus companys he patit, sovint amb angoixa, com privatitzaves part de les nostres activitats a favor de quatre amics teus mentre amb un augment de taxes inèdit a tot l’Estat feies encara més difícil als nois i noies de famílies treballadores accedir a estudis universitaris.

Mira Artur, podré ser moltes coses, però tonto diria que no. Durant tots aquests anys en cap moment ens has demanat el nostre parer com a treballadors públics. Tu has anat fent, seguint un guió que semblava que tenies ben après. Reducció de la despesa, aprimament del sector públic, privatització de serveis essencials. Sistemàticament. De manera impassible i immune al patiment que aquestes mesures podien generar: milers d’interins al carrer o amb la incertesa de si mantindrien la feina, milers de temporals a la cua de l’atur, CAP’s tancats a la nit, els caps de setmana o a l’estiu, plantes hospitalàries clausurades, escoles bressols un 50% més cares, etc. Vols que continuï la llista? Diria que no cal, tots dos sabem de què estem parlant.

Sincerament, permet-me que et digui, Artur, que aquesta vegada tampoc et crec. No em crec que hagis suspès la preparació de la consulta del 9 de novembre perquè t’amoïni el que ens pugui passar a nosaltres, als treballadors i treballadores públiques. Quan ens treies la paga extra, no ho vas fer. Quan ens vas enviar a l’atur, tampoc. Ara no cola. Com tampoc cola que t’hagi agafat tot plegat per sorpresa, ni l’actitud del govern Rajoy ni la del Tribunal Constitucional. Durant aquests anys, quan has trinxat la sanitat, l’educació, les polítiques socials, en definitiva, el país que deies defensar, has reiterat que seguies un guió i que tenies molt clar on anaves. Ara no ens vulguis fer creure que improvises davant una suspensió de la consulta que, entre nosaltres, no ha sorprès a ningú. Ni que actues per a defensar-nos a nosaltres treballadors públics. Fins ara no havies donat cap mostra que t’importéssim gaire.

No m’allargo, Artur. Simplement et vull dir una cosa. No sóc la teva excusa. Ni jo ni la resta de treballadors públics de Catalunya no som una excusa. No ens facis servir per escenificar el que, em sembla, és un guió que també tens força meditat. Si vols fer marxa enrere i decebre els anhels d’una gran part de la població de Catalunya, fes-ho sol. Nosaltres no som part del teu teatre.

PD: aprofito per dir-te també que com a treballador públic em sento plenament compromès en construir, també amb la meva feina, un país lliure format per persones lliures.

Ermengol Gassiot Ballbè. Veí de Vilobí, és arqueòleg i professor i secretari del Departament de Prehistòria de la UAB. Ha militat en diversos moviments socials. Actualment és secretari general de la CGT de Catalunya i participa activament en diverses iniciatives en defensa de la universitat pública.

4 total comments on this postSubmit yours
  1. Totalment d’acord. L’excusa d’Artur Mas és falsa però gairebé pitjor l’explicació “del webmaster” Homs sobre el d’actualitzar la web el solet per no posar en perill els funcionaris.

    http://diariodelapeste.es/blog/ciu-busca-web-master-para-la-web-del-9n/

  2. Ermengol,

    Estic totalment d’acord amb el que dius. En Mas ha jugat la carta del 9N per tal de tapar les seves vergonyes i les de l’oligarquia catalana (les famoses 400 famílies). Ha passat dos o tres anys retallant i amagant el seu llautó ultracapitalista sota el sentiment d’un poble. Jugar amb els sentiments populars és molt repugnant, propi de gent maligna. Només espero que la resposta de la majoria social sigui l’oposada a allò que ell (realment hauríem de dir tota l’oligarquia) vol.

  3. doncs company jo discrepo absolutament de tot el que dius. També sóc treballador públic en un altre sector i crec molt injust personificar en una sola persona o govern la culpa de tot plegat. A mi m´ha tocat de molt a prop la crisi ! Sense ànims d´entrar en més detalls m´agradaria que objectivament afegissis a la teva llista de personatges maliciosos responssables de les nostres miseries als que fa poquets anys enrera ens van deixar més pelats que una rata amb uns grans deutes. Recordes qui eren company? doncs dedica´ls-hi unes paraules també. I en quan al procés, també discrepo de tu i no veig que sigui una excusa si no d´una enorme valentia recollir, per part del president, el guà (demanda) que la societat civil catalana estava i estar reclamant. Criticar això crec que està fora de lloc completament. Una abraçada.

  4. Ermengol,
    Per una banda, exposes que les retallades que ha efectuat el Govern d’Artur Mas tenen una causa ideològica. Però no aportes cap fórmula alternativa a aquesta gestió. De fet, el gran defensor europeu del creixement, el Sr. Hollande, ha esdevingut un dels més complidors entre els austers europeus.
    És molt senzill carregar les tintes sobre qui ostenta el poder del moment, però… i si critiquem també a qui li va deixar una herència enverinada d’endeutament desmesurat i insostenible? O aquells que li neguen la capacitat d’endeutament i capacitat de generació de nous ingressos? Amb quins mitjans pretenies que es financés el manteniment dels estàndards en educació i sanitat?
    Dit això, comparteixo la opinió que les escenificacions i decisions suposadament “responsables” lligades al 9N haurien d’estar més que previstes, i espero que no siguin utilitzades com a excusa per una retirada indigna, que el poble a qui representa no es mereix.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress