Oportunitat. Hegemonia. Independència.

roger_bas_interior
Roger Bas

Parlament Casal Popular de Vilafranca a l’acte de l’EI del 10-9-2015

Des del Casal Popular de Vilafranca estem molt contentes de participar d’aquest acte de la Diada celebrat per l’esquerra independentista a la vila.
No podia ser d’una altra manera. Ara que ja fa 9 mesos des del passat 15 de novembre, en què vam inaugurar el flamant Casal Popular al carrer St. Raimon de Penyafort 7, tocaria en aquest parlament fer balanç de com ha anat aquest primer curs.

Dels centenars de persones que han participat de les diverses activitats, dels tallers, de les xerrades, de les presentacions de llibres, de la revetlla de St. Joan, dels homenatges a l’Ovidi o dels bons menjars de l’espai gastronòmic.

De fet, de l’activitat quotidiana del Casal Popular us en podeu informar a través de la nova web casalpopular.cat.

D’acord, s’ha fet feina. Potser no cal ara enumerar totes i cadascuna de les coses que hem fet. Potser és més interessant, avui i aquí, en un entorn de proposta política cap el futur, parlar d’això, del futur i de com hi influïm.

Oportunitat. Hegemonia. Independència.

Són tres paraules que sovintegen últimament en els entorns polititzats en clau transformadora.

És indefugible la data del proper 27-S en què segurament ens juguem una part important d’aquest futur.

Oportunitat. Finestra d’oportunitat. Punt d’inflexió. Diversos sectors dels moviments populars parlen d’aquest moment temporal. Les que tenim clar que necessitem un canvi profund, les que tenim clar que volem un país lliure on la seves gents es puguin desenvolupar en llibertat, sabem que només serà possible si hi ha una ruptura democràtica. Una ruptura amb unes classes dirigents, tant aquí com a Madrid, que només persegueixen proposar canvis per tornar al lloc de sempre.

Cal obrir un procés constituent de base popular. Però alerta! Hi ha qui encara espera que l’autoritzin des de Madrid. Bona gent que s’aglutina amb la bona fe de desenvolupar canvis importants, però que encara no veuen clara l’opció de la independència perquè els fa tuf a centre-dreta. Encara nois, encara… Esgrimeixen que obrir un procés constituent per la república catalana amb el sector conservador els sembla utòpic… No és més utòpic esperar que la superestructura de l’Estat espanyol, hiperconsolidada, decideixi d’un dia per l’altre, autodestruir-se i renunciar a tots els seus privilegis?

Independència. La creació d’aquest nou estat que ha de ser la República Catalana és aquesta oportunitat històrica de revertir l’ordre, de crear estructures noves que permetin una societat en què la política del bé comú sotmeti l’economia.

Cal que serveixi perquè els tot poderosos “mercats”, aquests nous Déus sense rostre que precaritzen les nostres vides, siguin desterrats del seu pedestal.

Hegemonia. Potser un dels conceptes més usats últimament (tot i fer un segle que se’n defineix l’ús social, polític i cultural).

Res més lluny de la nostra voluntat de convertir en majoritaris els anhels de llibertat per al nostre poble, a base d’educació, de cultura, de convencions morals i ètiques i de corrents de pensament.

Ens cal socialitzar al màxim un imaginari col·lectiu i de formes de relació basades en l’horitzontalitat, la participació col·lectiva en la presa de decisions, en el respecte a totes les persones i condicions, en la cultura popular, en el medi ambient. Un imaginari col·lectiu basat en definitiva, en la dignitat de l’ésser humà i en la justícia social.

Així doncs, construir i desenvolupar aquesta hegemonia no és possible si tan sols tenim en compte els canals de participació electorals. És imprescindible la mobilització popular i l’autoorganització més enllà de partits polítics o candidatures.

Que dels propers mesos en surti alguna cosa interessant i no quedem atrapades en un bucle, en depèn que l’endemà del 27-S hi hagi una majoria clarament independentista, i que dins d’aquesta, la correlació de forces es decanti al màxim cap a l’esquerra. No només al Parlament, també al carrer. A les escoles, instituts, llocs de treball, als bars, a les places… arreu.

Això és treballar per la Unitat Popular. Aquesta és la tasca que creiem que ha de fer el Casal Popular de Vilafranca. Des de baix i a l’esquerra.

Esdevenir, més enllà del lleure alternatiu, un espai de trobada, formació i debat. Un espai de tertúlia desenfadada, on puguem compartir, socialitzar aquest imaginari col·lectiu i aquestes alternatives reals amb el màxim de gent possible. Esdevenir, en definitiva, un pal de paller de les persones disposades a no sotmetre’s, de les persones disposades a fer, a crear, a construir, a equivocar-se en el camí.

Per acabar, com deia el capità dels Miquelets Eudald Ballester el mateix 11 de setembre de 1714, a la novel·la Victus:

“Els que han de venir potser maleeixin els nostres actes. Perquè vam cometre errors, o perquè vam fracassar. Bé, doncs que s’avergonyeixin del que vam fer, Mai del que no vam fer”

Moltes gràcies, Visca la Terra, Mori el Mal Govern!

Roger Bas, en representació del Casal Popular de Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress