2015, escenari de canvis polítics en clau nacional i social

Quim Arrufat

Quim Arrufat

Després d’anys de lluita i reivindicació, mai com aquest 2015 els i les catalanes tenim a tocar la possibilitat real d’impulsar canvis profunds al nostre país. Canvis porfunds en les estructures polítiques, democràtiques i econòmiques del país, més enllà de les possibilitats d’alternança de partits en els governs que ofereixen les eleccions convencionals.

El país viu immers en dues grans articulacions de propostes de canvi que no necessàriament van lligades, però que sí que tenen punts d’intersecció: el debat sobre la independència i el debat sobre la necessitat d’obrir un procés constituent en el qual es dibuixi democràticament un altre país possible.

L’acumulació d’arguments i pes democràtic especifíc en la societat de Catalunya del procés sobiranista converteix la convocatòria necessàriament imminent d’unes eleccions anticipades en un plebiscit pràctic sobre la independència del Principat. L’única continuitat possible del 9N és la convocatòria urgent d’eleccions en clau plebiscitària. Però tanmateix l’única forma possible de convertir unes eleccions en plebiscit no és la llista única que va formular el president Mas.

En la construcció d’un plebiscit en forma d’eleccions autonòmiques, les forces sobiranistes han de tenir acords en tres punts clau: quina és la fórmula que suma més vots a la independència, com es trasllada de forma clara el resultat a nivell internacional i quina esratègia mínima s’assumeix com a compromís col·lectiu de cara a desplegar aquest resultat de forma pràctica després de les eleccions. La primera d’aquestes claus descarta la llista única que redueix el país a un sol projete, quan en realitat el país viu paral·lelament un escenari de forta desigualtat i confontació social, és a dir, es disputen a diari projectes diferents, sinó oposats de país. La segona de les claus obliga a pensar fórmules, alguna d’elles ja exposada públicament, que clarifiquin la lectura del resultat de les eleccions en clau de referèndum sobre la independència i enviin un missatge únic des de la diferència. La tercera clau obliga a un compromís de les forces sobiranistes que gira entorn a la proclamació de la nova República en cas de resultat favorable a la independència i als tempos i formes de l’obertura d’un procés constituent, vertadera revolució democràtica i participativa. Negar-se a clarificar aquest procés constituent i a obrir-lo de forma radicalment democràtica; o bé negar-se a assumir que la independència es farà des de la confrontació de projectes de país, és usar partidistament el procés sobiranista. I aquest és el pitjor favor que es pot fer a la causa de la independència. Cal que totes les forces sobiranistes assumeixin la prioritat del plebiscit per sobre del manteniment de les seves quotes de poder polític i econòmic. Transparència i democràcia, dret a decidir-ho tot. O el procés serà entès com una estratagema d’uns pocs per mantenir el seus privilegis, i fracassarà.

Però d’altra banda, 2015 té totes les condicions objectives necessàries per convertir-se en l’any on una majoria social empobrida i maltractada durant set llargs anys de crisi passi de la resistència i la queixa a la proposta i la victòria. I aquí la paraula clau és “procés constituent”. Existeix un consens ampli en les forces socials i polítiques que aspiren a construir un país lluny de la dominació dels mercats financers i la cleptocràcia en què el recorreut del règim polític i econòmic del 78 ha acabat defnitivament. I en què cal construir una nova constitucionalitat, és a dir, un nou marc institucional i legal, que posi el poder polític en mans d’una democràcia real, en mans de la majoria. Aquest és un debat present amb força als Països Catalans i al conjunt de l’Estat, fins al punt que l’aparició de noves forces polítiques a l’Estat i el seu auge en les enquestes l’estan fent creïble i realista, com també a Catalunya el fa creïble i realista un procés sobiranista que en la creació d’un nou Estat passaria per un procés constituent també.

Cal articular paral·lelament a la majoria sobiranista una majoria popular i social a favor d’un procés constituent radicalment democràtic. No són les mateixes en la seva totalitat les forces que defensen alhora una cosa i l’altra: un procés sobiranista i un procés constituent. Però existeixen probablement majories en ambdós sentits i aquestes s’han de materialitzar. Per això, igual que hem d’apostar per l’acord en les tres claus bàsiques de cara a convertir unes eleccions anticipades en plebiscitàries, hem de cercar l’espai i les formes en què la majoria per un procés consctituent pugui articular-se i acordar una estratègia conjunta, des de la diferència també de projectes polítics que existeix. En aquest sentit, les eleccions municipals són una oportunitat clau.

A Catalunya estan creixent dues grans propostes de canvi i transofrmació social i política. Negar-ne una per defensar l’altra, i viceversa –com estan fent alguns actors- és la pinça històrica que ha impedit avançar el poble de Catalunya en clau de ruptura i sobirania plena. Unir-les, combinar-les, fer-les part d’un mateix canvi, és la clau de la sobirania real, de la democràcia real i del camí cap a la justícia social. L’any 2015 el programa efectiu i realista de canvi polític i social es diu independència i procés constituent.

Quim Arrufat Ibáñez. Vilanoví i diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya.

1 comentari en aquesta notíciaSubmit yours
  1. Que guapo que ets, noi.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress