A la ràdio, el feixisme guanya

Ermengol Gassiot

Ermengol Gassiot

“La victòria del candidat xenòfob [i, jo diria, feixista] a Àustrai s’explica per l’allau de refugiats que ha patir el país aquest estiu”. Així començava aquest matí la seva cònica el corresponsal de Catalunya Ràdio a Vienna per cobrir les eleccions presidencials d’aquest diumenge. Argumentava el periodista que l’arribada de 90.000 refugiats i refugiades fa uns mesos ha provocat que una opció que defensa de manera explícita propostes racistes hagi obtingut el 50 % dels vots. I remarcava, també, que una bona part d’aquests vots provenien dels sectors socials que més estan patint els efectes de la crisi, les retallades i les privatitzacions. Tant ell com la Mònica Terribas, amb qui conversava, s’han quedat tant amples. Cap sorpresa pel que s’estava dient per un canal de la ràdio pública. La veritat és que pels dos la única sorpresa era que els partits polítics tradicionals no haguessin pintat res en aquestes eleccions, esborrats del mapa a la seva primera volta.

Segurament aquesta breu conversa entre la conductora de “El matí de Catalunya ràdio” i el corresponsal passarà desapercebuda en l’actualitat mediàtica d’avui 23 de maig. Per variar, una entrevista en un mitjà públic a l’Artur Mas copsarà gran part de l’atenció periodística del dia. Una atenció compartida amb les declaracions prèvies d’un membre del Secretariat nacional de la CUP. Suposo que el “Procés” té això: l’actualitat informativa principatina cada vegada és més localista. Però darrera d’aquesta conversa entre la Mònica i el corresponsal hi havia paraules plenes de contingut que, com que formen part de discursos que cada vegada ens estan colonitzant més, fàcilment passen desapercebudes.

El periodista deia, sense immutar-se, que l’extrema dreta avança a Europa com a resultat de l’arribada de persones migrants. Gent que, paradoxalment, es veu forçada a marxar de casa i iniciar camins plens d’incertesa i patiment empeses en gran mesura pels efectes als seus països d’origen de les polítiques econòmiques i les guerres que imposa el capitalisme a nivell mundial. Un capitalisme que té en els governs de la Unió Europea un des seus agents principals. En definitiva, es venia a dir avui a la ràdio, com que ve gent de fora, la nostra convivència està amenaçada i, per això, ens veiem abocats i abocades a votar la “llei o ordre” que representen opcions com el Partit Liberal d’Àustria, Alternativa per Alemanya o el Front Nacional francès.

Precisament dient això, el periodista ha fet seus els principals arguments del feixisme 2.0 que des dels 1990’s i, amb més força els últims anys, campa cada vegada més lliurement per la vella Europa. Cap esment, en canvi, a explicar perquè una part de la classe treballadora, empobrida i espoliada, gira políticament vers el feixisme. Com és que a les darreres presidencials a França Marie Le Pen va guanyar als departaments amb la renda per càpita més baixa i les taxes d’atur més elevades? Perquè, precisament, a Àustria una petita pagesia arruïnada per les polítiques agràries de la UE vota massivament la xenofòbia? Quina responsabilitat en tot això hi té el descrèdit polític d’una esquerra institucional i el model parlamentari actual? Una anàlisi de la realitat obligatòriament ha d’intentar resoldre aquest tipus de qüestions si, realment, vol tractar d’informar sobre l’actualitat política i social i no limitar-se a fer només una narració de fets.

De fet, avui a Catalunya Radio han anat més enllà d’una simple descripció de fets. “Norbert Hofer, del FPÖ, ha tret el 50% dels vots a les eleccions del diumenge”. Un enunciat així hauria sigut una exposició ben senzilla dels esdeveniments. Però el que hem sentit aquest matí en absolut es queda aquí. Empra els arguments del feixisme per analitzar la realitat. Per explicar-la. En tractar de la situació d’Àustria és com si haguessin dit que l’ascens del nazisme a l’Alemanya dels anys 1930’s va ser la conseqüència de l’existència d’una important comunitat jueva en aquell país.  Cròniques com la que milers d’oients hem escoltat avui reflecteixen de manera descarnada com l’argumentari feixista i xenòfob poc a poc es va fent present els discursos promoguts des de molts mitjans de comunicació. Amb la participació activa d’alguns periodistes. El feixisme, doncs, poc a poc i lluny dels grans titulars també guanya a la ràdio.

Ermengol Gassiot Ballbè. Veí de Vilobí, és arqueòleg i professor i secretari del Departament de Prehistòria de la UAB. Ha militat en diversos moviments socials. Actualment és secretari general de la CGT de Catalunya i participa activament en diverses iniciatives en defensa de la universitat pública.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress