Acolliment

Marta Raventos

Marta Raventós

Aquest estiu, juntament amb 13 famílies més del Penedès, acullo un nen sahrauí. Es diu Mahjub, té 11 anys i viu al campament de refugiats de Smara, (Tindouf, desert d’Algèria). En el moment d’escriure aquest text encara conec, arriba diumenge 29. De moment dir-vos que m’ha sorprès gratament l’organització muntada al voltant del programa Vacances en Pau, la ‘moguda’ que comporta mobilitzar tants infants per aquests dos mesos, que d’altra banda cal destacar que és possible per la implicació d’entitats i organitzacions d’aquí i d’allà.

No puc parar de pensar en com són de valents tots aquests nens i nenes, que realitzen un llarg viatge fins aquí, que d’alguna manera confien cegament que seran ben acollits, cuidats i respectats a casa nostra. Aquesta és la nostra funció, la de les famílies acollidores, garantir que sigui així. Per moltes i molts d’aquests petits herois serà el primer cop que agafen un avió, que marxen lluny dels campaments, que pujaran escales o ascensors, que trepitjaran ciment i conglomerats durs, els sorprendrà veure que la nostra terra ha estat tota asfaltada, enquitranada i que no anem mai descalços, primers cops que dormiran en llits, que seuran en cadires a taula… segurament tot això els semblarà una gran aventura, tenen preparades un munt d’activitats, però tot això és irrellevant quan sobretot durant dos mesos seran ambaixadors de la lluita del poble sahrauí a casa nostra.

Vénen aquí a l’estiu perquè no poden estar a la seva terra, ocupada pel Marroc des de fa quasi quaranta anys. Dones i homes es van refugiar al desert mentre altres es van quedar lluitant a la zona ocupada. Havia de ser provisional, temporal, viure al desert és molt dur, no hi ha pràcticament res, amb unes condicions climàtiques extremes. Tot i així, després de quasi 40 anys, han estat capaços de crear una bona infraestructura per poder sobreviure i sobreposar-se a aquestes dures condicions. Tenen la contradicció de no assentar-se i ‘acomodar-se’ més perquè esperen/desesperen tornar un dia a casa seva; i viuen la contradicció de rebre ajuda humanitària i alhora indiferència internacional. A la zona ocupada del Sàhara Occidental encara no hi he estat mai, però la repressió i la impunitat policial i militar de les forces marroquines contra la població sahrauí és una quotidianitat.

Benvinguts i benvingudes petits ambaixadors.

Marta Raventós Cuscó, sóc del Penedès, sociòloga i treballo en projectes de desenvolupament local. Militant d’Endavant-Penedès, membre de l’Assemblea Pels Drets Socials de Vilafranca, i sòcia del Casal Popular de Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress