Al voltant de la vaga del 24-O

Oriol Perello

Oriol Perelló

Sense voler entrar en lliça contra algú, i fugint del típic, habitual, interessat, partidista i aspre ball de xifres, a ningú se li escapa que, tot i la crida a la mobilització feta per diferents col·lectius, plataformes, associacions sindicals, partits polítics, etc., el seguiment de la vaga educativa del passat 24 d’octubre va ser desigual. Malgrat el rebuig majoritari a la LOMCE, però no només a la LOMCE, sinó també a la política de retallades en matèria educativa dels diferents governs i a la LEC (sí, no ho oblidem, també a la LEC), el clam popular no va ser tan eixordador com alguns hauríem volgut. Van haver-hi elements que, de ben segur, van condicionar la convocatòria de dijous: el desencís que la LOMCE ja estigui aprovada, el fet que la Generalitat de Catalunya parli de desobediència a aquesta llei, la idea (discutible) que amb les vagues d’un dia no s’aconsegueix res…

Ara bé, si fem una mirada crítica a la jornada, hi trobem uns quants signes encoratjadors: els docents que continuen movent-se, tot i el desgast d’una lluita «eterna» i amb, aparentment, pocs resultats palpables. L’esperit combatiu i reivindicatiu d’algunes associacions d’estudiants, que, en algun cas, van haver de plantar cara a les direccions del centre i als Mossos d’Esquadra. L’exemplar pinya que van fer, mestres i pares, en algunes escoles. El resultat? Un seguiment massiu de la convocatòria de vaga en aquests centres. Tres signes de lluita, doncs, que convé remarcar i tenir present.

Mirem, però, més enllà. Un cop «passat el dia, passat el sant», que diuen (o deien) els avis, «i ara què?», es pregunta molta gent. Doncs, ara toca seguir, fer xarxa, teixir aliances, treballar per tirar endavant noves mobilitzacions, desobeir, construir alternatives a la LEC, a la LOMCE i a les retallades. Hi ha camí per recórrer? I tant que hi ha camí per recórrer, que ningú no ho dubti. La LOMCE és una llei que neix morta perquè és fruit de la imposició. És una llei que no s’aplicarà. Les forces polítiques de l’oposició ja han fet públic un compromís de derogar-la quan el PP perdi la majoria absoluta. Una victòria d’aquest esperit combatiu que abans vèiem reflectit en la cara dels estudiants, dels docents, dels pares i mares. Una altra victòria. Però hi ha més fronts oberts, no només el de la LOMCE. Aquí, al Principat, hi tenim una LOMCE a la catalana, la LEC, escrita en català, que respecta la llengua catalana, però que suposa un canvi de model, un atac a la línia de flotació dels valors de l’escola pública: gratuïta, universal i democràtica; equitat i igualtat d’oportunitats; ensenyament científic i laic (sense adoctrinaments); coeducació, cohesió social i inclusió. Una llei aprovada amb els vots de PSC, CiU i ERC, però que té el rebuig unànime de la comunitat educativa. El camí passa, per tant, per aconseguir una moratòria de la LEC. Una moratòria que permeti obrir un procés per tal que sigui reestudiada pel conjunt dels agents educatius, en especial els de l’ensenyament públic, i que sigui reformulada en termes de garantia d’equitat i participació democràtica. Cal, d’una vegada per totes, aplicar el sentit comú i acabar amb aquest joc de lleis educatives a la carta, a la carta dels interessos dels partits polítics de sempre, és clar; els models educatius han de ser dissenyats per especialistes i no per la classe política. Finalment, un altre front, el de les retallades pressupostàries, que afecten a tothom, però en major grau als sectors socials més desfavorits. No hi haurà repòs, no hi haurà descans fins que tothom obtingui els recursos necessaris per al seu desenvolupament educatiu, començant per les famílies amb menys recursos. Aquest és el camí i aquí ens trobaran, al peu del canó i en peu de guerra.

És amb aquest esperit rebel que va néixer, al maig passat, SOS ensenyament públic Alt Penedès, i no m’agradaria acabar aquest article sense deixar clar que el compromís de SOS amb la gent que el dia 24 d’octubre va sortir al carrer (i amb els qui no també) es manté intacte. La plataforma serà sempre al costat de tots aquells col·lectius, entitats, plataformes, moviments… que defensin un ensenyament públic que contribueixi a la cohesió social i garanteixi la igualtat d’oportunitats. Un sistema educatiu laic, coeducatiu, participatiu i democràtic, que atengui la diversitat i que treballi per superar les desigualtats socials.

Oriol Perelló Cuadras, Vilafranca del Penedès (1977). Llicenciat en filologia catalana, jornaler del guix a secundària, militant de la CUP de Vilafranca del Penedès i membre de SOS ensenyament públic Alt Penedès.
Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress