All in, Artur Mas

Xavi Vitali

Xavi Vitali

All in (tot a dins) és l’expressió que empren els jugadors de pòquer quan anuncien que van amb tot. El moviment consisteix a dipositar totes les teves fitxes al mig del tauler, anunciant que et jugues tot el teu capital en un tot o res, a risc de perdre-ho tot.

Val a dir però, que aquest és el moviment més arriscat que pot fer un jugador de pòquer i que només es fa (almenys qui és bo) quan estàs segur que les teves cartes són millors que les del teu oponent o quan detectes que aquest fa un envit en fals. L’envit en fals, la catxa, el bluf, per qui no ho sàpiga, consisteix en aparentar tenir una bona mà i apostar fort com a única sortida per poder-se endur el pot acumulat, però en realitat es basa en una mentida.

La tessitura en la qual es troben les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP-CC recorden una partida de pòquer, en què els dos partits es van fent embats amb la finalitat d’endur-se finalment la partida i, amb aquesta, el pot. La CUP-CC aquest diumenge ha fet un all in en tota regla: anem amb tot, a disputar la partida sense tenir por de qui tenim davant. Ho volem tot.

Ni fallar ni defallir, ni desertar ni desistir

Un cop celebrat el debat nacional de la CUP-CC a Manresa, la CUP-CC lluny d’arronsar-se i doblegar-se a les demandes de Junts Pel Sí per investir Artur Mas, de rebre insults o acusacions de frenar el procés, de rebre acusacions d’abocar el país irremeiablement a unes noves eleccions, de ser acusats de quintacolumnistes o vés a saber quina altra perla, queda clar que no només es manté ferma en els seus posicionaments, sinó que torna la pilota a la teulada de Junts Pel Sí, que haurà de decidir d’una vegada per totes si vol negociar sobre tot allò que està per concretar i que la CUP ha posat damunt la taula amb el document “Fil a l’Agulla” o continua recorrent a l’estratègia de pressió i intimidació que ha emprat fins ara i que s’ha vist que és poc efectiva.

Com va dir brillantment David Fernàndez en el tancament del debat, ens trencaran la cara però amb un somriure, perquè no fallarem mai a la llibertat política del nostre poble i fundarem una República democràtica, social, feminista i ecològica. En definitiva, una República en la qual pagui la pena viure. Està per veure quina és la República que vol construir la dreta de les retallades, les privatitzacions, la corrupció i la repressió a la dissidència política.

Combregar amb rodes de molí

Per molt que alguns tertulians interessadament desviïn el debat al voltant de la investidura i la figura d’Artur Mas, la qüestió fonamental que més preocupa als negociadors de la CUP-CC (i també a la militància que així ho va expressar a Manresa) no és qui ha d’encapçalar la presidència de la Generalitat (que també), sinó a quins acords s’arriba per blindar els tres grans eixos sobre els quals versen les negociacions: pla de xoc, ruptura democràtica i procés constituent.

Sembla ser, pel que van explicar els diputats/negociadors, que Junts Pel Sí no ha posat sobre la taula cap proposta de full de ruta sobre com es materialitzaran les mesures del Pla de Xoc recollides a l’annex de la declaració d’inici del procés aprovada al Parlament el passat 9 de novembre, una declaració per cert que Junts per Sí ja ha incomplert recorrent al TC la impugnació de la pròpia declaració per part del Govern Central i deixant-la en paper mullat quan, precisament, aquesta propugnava que les decisions del Parlament no se supeditarien a un òrgan que considerava deslegitimat i sense competència, com és el Tribunal Constitucional. A més, per a més volta de rosca, a les al·legacions presentades al TC sobre la declaració de “desconnexió” argumenten que “aquests tipus d’actes parlamentaris es limiten a simples instruccions indicatives per la que es manifesta més una aspiració o desig que uns disposició vinculant.” Literal.

Les explicacions sobre les negociacions van ser demolidores. Junts Pel Sí té poca voluntat política d’aplicar els acords a què es pugui arribar amb la CUP-CC en aquestes taules negociadores, atès que el que realment els importa és seguir controlant el procés. El bloqueig a les mesures que ha posat sobre la taula la CUP-CC i que, en bona mesura, portava Junts Pel Sí al seu programa fa intuir quin serà el modus operandi un cop Junts Pel Sí aconsegueixi que s’investeixi un president de les seves files. Per tant, les línies vermelles no les està posant la CUP-CC, sinó Junts Pel Sí, que es nega a parlar sobre privatitzacions com el Consorci Sanitari de Lleida, l’aturada de la venda d’Aigües Ter Llobregat, la retirada de projectes especulatius com Barcelona World o de mesures urgents per fer front a la pobresa energètica, mesures moltes d’elles que no depenen del pressupost, tan sols de voluntat política.

És per això que considero que la CUP-CC ha de canviar d’estratègia i explicar el contingut de les converses, atès que l’hermetisme que permetia negociar amb tranquil·litat i sense que hi hagués filtracions ha acomodat fins i tot als sectors més progressistes de Junts pel Sí.

En aquesta situació, el que s’està demanant a la CUP-CC és un xec en blanc a canvi de res: ni es determina com i quan es duran a terme les mesures del pla de xoc (recordem 1.500.000 persones en situació de pobresa a Catalunya, 50% d’atur juvenil, 200.000 llars sense cap ingrés, i un llarg etcètera) ni es desobeeix com a subjecte polític sobirà el que vingui del TC, ni tampoc es concreta com es portarà a terme la ruptura democràtica. I és clar, veient el bagatge de CDC, només un ingenu podria pensar que la paraula del sr. Mas té algun valor i és garantia de res. Recordeu quan va dir que convocaria eleccions després del 9N? O quan va dir que podia encapçalar la llista o bé que la podia tancar? I quan va dir que faria un pas al costat quan fos necessari pel procés?

Per tant amb rotunditat podem afirmar, malgrat la pretensió manifesta d’intoxicar dels mitjans afins al president Mas , que la CUP-CC és garantia que el procés tira endavant.

La fal·làcia del fals dilema

El fals dilema consisteix a presentar una situació com si només hi hagués dues alternatives possibles, quan en realitat n’hi ha d’altres (que a més, en general, resulten més satisfactòries). En moltes ocasions, com succeeix amb el “Mas o Març”, el fals dilema es presenta per tal de generar suport o acceptació a una decisió al·legant que l’alternativa és encara pitjor, sense tenir en compte que es poden trobar alternatives més adequades o acceptables que, en el cas que ens ocupa, puguin ser allò que molt sovint és diu un win-win.

Vet aquí però que, a més, el dilema de Mas o noves eleccions, tot i que no és un escenari desitjat per la CUP-CC i que no ha estat qui l’ha posat sobre la taula, no només no ens fa por (recordem que sabem que fan un envit en fals), sinó que és un escenari que se li pot girar en contra a CDC com un bumerang. La CUP-CC mai no ha pres decisions amb la calculadora a la mà, i no ho farà tampoc aquest cop. Amenacen amb unes noves eleccions com si això signifiqués la fi del procés quan, en realitat, el que pot sortit d’aquestes és una correlació de forces en què CDC perdi l’hegemonia del procés i es produeixi un viratge a l’esquerra. En primer lloc, perquè s’arrisquen a què ERC no reediti el pacte amb CDC i els hi passi la mà per la cara, obtenint una victòria en aquestes noves eleccions, que faria que CDC hagués d’escollir entre donar suport a un president que no sigui de CDC o treure’s la careta i mostrar el que sempre han estat: un partit d’ordre, autonomista que prefereix un pacte amb l’Estat abans de cedir el lideratge del procés a l’esquerra. Un segon escenari en què, tot i reeditar el pacte, Junts Pel Sí no aconsegueixi la majoria absoluta, tornant a dependre de la CUP-CC per investir un president. Tornarà Artur Mas a anar de quart a la llista? Tornaran a proposar-lo a la investidura? Crec sincerament que aquesta segon opció encara és pitjor per les aspiracions messiàniques de Mas i que, per tant, és un escenari poc probable.

L’altra qüestió és que, indirectament, la CUP-CC obtingui més suport del que va obtenir el passat 27S, reforçant la postura que el procés ha d’anar acompanyat de mesures d’emergència social per construir una República que sigui “irreconeixible” com va dir David Fernández al debat Nacional a Manresa.

És per això que tinc la certesa que CDC està jugant les seves cartes amb una “catxa”, no té cap intenció d’anar a eleccions perquè és a l’únic partit que veritablement perjudiquen, de retruc posen en risc el procés, i tenen molta més responsabilitat en la formació d’un nou govern atès que són la força més votada. A més, les darreres enquestes els hi donen menys diputats dels que tenen actualment.

Aguantem, resistim l’embat que tard o d’hora es descobrirà l’envit en fals. I quan això passi estarem més a prop de construir una República més justa, democràtica i solidària del que mai havíem imaginat.

Xavi Vitali. Militant de la CUP de Capellades.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress