Ara és l’hora, també pel Penedès

jaume cas

Jaume Casañas

El temps passa i els aconteixements s’apropen. Són temps plens d’emocions i de reptes que el país ha de ser capaç de superar i d’estar a l’alçada de les circumstàncies.

Però no només és l’hora de Catalunya, és també l’hora del Penedès. Sense voler-ho, ha coincidit en el temps, el major repte pels catalans i el major repte pels penedesencs. En breu haurà de començar la redacció i elaboració del Pla Territorial del Penedès.

Una redacció i una elaboració que esdevenen claus, un verdader fet històric pel Penedès i pels penedesencs, i una de les últimes, per no dir l’última oportunitat per tal de constituir un projecte polític pel conjunt del Penedès.

Un projecte polític de conjunt que permeti refer la centralitat territorial d’aquestes terres, perdudes ara fa quasi 200 anys amb les delimitacions provincials. La divisió provincial va suposar una verdadera crisi territorial pel Penedès. La divisió provincial del Penedès representava la pèrdua de la seva centralitat i la transformació perifèrica del territori; una part en relació a la província de Tarragona, i la major part en relació a la província de Barcelona.

La consideració i la conceptualització del Penedès com a territori polític de Catalunya va perdurar quasi 500 anys, de l’Edat Mitjana fins al 1833, i ara en ple 2014 ens retrobem amb la possibilitat històrica de corregir 200 anys de desgavell territorial i d’externalitats negatives pel Penedès.

Cal destacar però, la tenacitat penedesenca que durant aquest 200 anys de provincialisme ha pogut mantenir molts lligams a banda i banda de la delimitació provincial. Els usos i costums del penedesencs s’han pogut conservar i mantenir durant aquests temps, i la continuïtat paisatgística ha ajudat molt també en aquest aspecte.

El Pla Territorial del Penedès representa l’oportunitat històrica de recuperar una centralitat perduda, més necessària que mai, i la possibilitat de constituir el Penedès, com un territori polític; el futur desplegament de la llei de Vegueries, doncs s’entén que els Àmbits Territorials acabaran constituint-se com a Vegueries quan la llei es pugui tirar endavant.

Totalment d’acord amb el manifest del IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) per tal de que es constitueixi un procés participatiu al respecte de la redacció del futur pla territorial. Cal que la gent participi, i sigui conscient del que suposa i suposarà pel nostre futur col·lectiu, en tant que penedesencs.

En més d’una reunió sobre aquest tema, tant a la Fundació Por-Penedès, com en reunions mantingudes amb la UEP (Unió Empresaris del Penedès), he transmès la meva opinió de que no cal perdre temps. Cal fer una síntesi dels treballs que s’han fet en els darrers 5 anys, i el Pla Estratègic del Penedès, realitzat per la fundació Pro-Penedès, n’és un bon exemple.

Fa uns mesos el CCBP (Consell Comarcal del Baix Penedès) em va nomenar representant seu a la comissió encarregada d’elaborar el Pla Territorial del Penedès a Barcelona.

Esperem que entre tots els agents interessats, (IEP, UEP, ADEG, Fundació Pro Penedès, Consell Comarcals de l’Àmbit Penedès, Ajuntaments…) es pugui fer un conjunt de xerrades i un procés participatiu per tal de difondre, divulgar i traslladar quins son els reptes més importants pel nostre territori i la nostra gent.

Som-hi.

Jaume Casañas. Historiador per la UB, i geògraf per la Universitat de Bologna (Itàlia) i la Universitat Paris1-Sorbonne (França), especialista en processos territorials, i temes relacionats amb la geografia política, especialista en els Balkans i l’ex-Iuguslavia. Actualment sóc regidor de Turisme i Patrimoni, Ensenyament, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Cunit.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress