Atrapat en el temps*. Governs CIU-PSC, tenim alternativa?

Xavi_Navarro_vert

Xavi Navarro

 

El titular de l’article es basa en una famosa pel•lícula protagonitzada per Bill Murray, que descriu la vida d’un meteoròleg que viu una situació anòmala, i és que cada dia es desperta en el mateix dia (el Dia de la Marmota), de manera que es tornen a reproduir els mateixos fets que van passar el dia anterior. I així, successivament durant temps. És a dir, tot i passar els dies, tot és igual al dia anterior.

Aquesta metàfora, bé podria ser aplicada a l’Ajuntament de Vilafranca, ja que governi qui governi (PSC o CIU), res no canvia, tot és exactament igual al dia anterior, al mes anterior, a l’any anterior, a fa deu anys.

No podem qüestionar que l’Ajuntament va fent. Els carrers s’asfalten, les llums dels fanals s’encenen, els serveis municipals funcionen, la brossa es recull, i es fan algunes inversions. I això, dia rere dia, any rere any, i els governs canvien, però tot segueix igual.

Però, l’escenari polític i social dels darrers anys està canviant; tot sembla indicar que el els partits tradicionals, que fins ara monopolitzaven el govern, estan perdent el suport més o menys massiu que tenien fa uns anys.

Vegeu aquí la composició i majories dels plens des de l’any 1979 fins als nostres dies:

– 1979. 9 regidors PSC. 6 regidors CIU. 3 regidors PP, 2 regidors PSUC, 1 regidor IVB

– 1983. 13 regidors PSC, 6 regidors CIU, 2 regidors PP

– 1987. 10 regidors PSC, 9 regidors CIU, 1 regidor PP, 1 regidor ERC

– 1991. 10 regidors PSC, 6 regidors CIU, 2 regidors PP, 2 regidors ERC

– 1995. 11 regidors PSC, 6 regidors CIU, 2 regidors PP, 2 regidors ERC

– 1999. 13 regidors PSC, 5 regidors CIU, 1 regidor PP, 2 regidors ERC

– 2003. 10 regidors PSC, 6 regidors CIU, 1 regidor CUP, 1 regidor PP, 3 regidors ERC

– 2007. 8 regidors PSC, 8 regidors CIU, 2 regidors CUP, 1 regidor PP, 1 regidor ICV, 1 regidor ERC

– 2011. 6 regidors PSC, 9 regidors CIU, 2 regidors CUP, 2 regidors PP, 1 regidor ICV i 1 regidor ERC

Les dades són aclaridores, ja que la suma dels vots de CIU i PSC els proporciona majoria absoluta (a partir d’11 regidors/es).

La crisi econòmica i social, i els casos de corrupció política i de les institucions, ha fet créixer el nivell de desconfiança de la ciutadania vers la classe polític dominant (a Vilafranca CIU-PSC) i a les enquestes electorals, aquesta “desafecció” es tradueix en una disminució de suport electoral, que ara ja, al nostre Ajuntament, s’està visualitzant.

Per tant, sembla que ha arribat a la seva fi el bipartidisme i el binomi de govern CIU versus PSC.

Vist els resultats electorals a Vilafranca fins a dia d’avui, sembla clar que durant els darrers anys les alternatives de govern eren prou fortes i definides per governar. Però com deia abans, la crisi i la consciència ciutadana que aquests partits i el sistema polític no garanteixen els nostres drets bàsics, ha anat creixent.

Mostra d’això són l’èxit de moviments com el 15M i la PAH, o totes les “marees” creades arreu del país, que en major o menor grau, continuen en lluita per la defensa dels seus i els nostres drets bàsics. Però, tornant a Vilafranca, algú pensa que CIU o PSC augmentaran el número de vots?Segur que tothom fins i tot ells, el que tenen clar és que s’han acabat les majories àmplies i que ,a l’horitzó de la legislatura del 2015-2019, cal afermar aliances que a mitjà i llarg termini garanteixin els governs CIU-PSC o PSC-CIU o fins i tot, amb el PP si cal, per preservar el domini del poder i del sistema que han anat creant. Ja tornem al principi, res canviarà i continuarem atrapats en el temps.

No qüestiono, com deia al principi, el funcionament bàsic de l’Ajuntament (asfaltat, enllumenat, recollida d’escombraries, neteja dels carrers), ja que això, ja funciona per si sol (ho faria només amb els treballadors i treballadores municipals). Però, algú ha pensat que darrera aquesta Vilafranca “normal i quotidiana” hi ha una Vilafranca de les persones que pateix i suporta com pot la crisi?I que aquesta xifra creix i continuarà creixent?

La política municipal dels dos partits que s’han repartit el govern històricament, avalua els seus resultats en base al número d’inversions realitzades. Inversions no sempre justificades o que no responen a les necessitats reals de la ciutadania. Més encara si tenim en compte la necessitat de racionalitzar les inversions, i que majoritàriament han estat finançades amb préstecs d’entitats financeres –algunes rescatades amb diners públics- que per altra banda, mantenen habitatges buits, desnonen famílies i ofeguen les economies de les famílies, autònoms i petites empreses.

L’objectiu de qualsevol govern ha de ser el de garantir els drets bàsics de la ciutadania (treball, habitatge, alimentació correcta, educació, sanitat). És a dir, dedicar totes les energies i recursos públics per prioritzar les inversions destinades a garantir el correcte desenvolupament personal de la ciutadania. Per tant, lluitar contra el neguit diari i constant de les famílies que viuen en el llindar de la misèria i que el crit de “pa, treball i sostre” (en qualsevol ordre) deixi de ser una reivindicació tan viva ara com en els segles XIX i XX.

Aquest objectiu, compartit també per altres agents polítics, sindicals i moviments socials, no ha estat possible d’acomplir fins al moment, ja que no s’han donat les majories necessàries. Així doncs, llencem la tovallola?, tenim alternativa? Cada dia haurà de ser igual a l’anterior?

Doncs crec que no. No és fàcil, però les coses fàcils ja les fan el PSC i CIU, però si ens ho creiem i concretem els eixos bàsics de les prioritats polítiques, de les formes de relacionar-nos amb la societat mobilitzada, de garantir la participació de la ciutadania en el procés de govern, és possible generar majories suficients per donar un tomb a Vilafranca.

Així doncs, podem deixar de llevar-nos cada dia perquè tot sigui igual. Podem canviar Vilafranca i construir una nova Vila, social, democràtica, participativa i solidària. En definitiva, una Vilafranca compromesa amb la seva gent i no un govern preocupat pels titulars de diari o en tallar la cinta de els inauguracions.

Què ens cal, doncs, per començar a crear aquesta alternativa?Només serà possible sortir d’aquesta espiral que dura ja fa més de 30 anys, construint una alternativa des de baix, amb la implicació de moviments socials, veïnals, entitats esportives, culturals, juvenils, i persones a títol individual que tinguin un projecte comú, democràtic, social, creïble i participatiu. Una majoria engrescadora que vulgui construir junts, una Vilafranca amable, democràtica i solidària amb els seus ciutadans.

*Atrapat en el temps és el nom català de la pel·lícula original “Groundhog Day” i que en castellà es va traduir per “El dia de la Marmota”.

 Xavi Navarro. Militant de la CUP des del 2004 i regidor des del 2007. Activista de la PAH. Professional de màrqueting online i soci de Polièdric. A mi m’agrada reivindicar el valor de ser empresari. Som pocs, però hi ha alguns que tenim clar que l’empresa és un objecte per a arribar a objectius comuns i iguals. Vaig començar la militància política a l’any 1982 -a les hores només podies ser del PSAN, IPC o CSPC i vaig optar per CSPC-. I la vaig reprendre l’any 2004 a Vilafranca il·lusionat amb el projecte d’unitat popular que significa la CUP.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress