Bones vacances!

Joan-Gispert
Joan Gispert

Són les 6 del matí. A l’andana descoberta fa una mica de fresca malgrat que avui estrenem agost.

Les cares si fa, no fa, són les mateixes de cada dia. Alguna absència degut a les vacances estivals. Treballadores i treballadors que es deixen dia a dia, setmana rere setmana…, una mica de la seva vida per un mal sou, en aquestes matinades, avui xafogoses, demà glaçades…

Encara hi ha la Carmen i en Josep, avui és el darrer dia de treball d’ell abans de vacances, a la Carmen encara li queden uns pocs dies. Ell sempre és més matiner que ella, quan aquesta arriba ell ja està amb el seu entrepà sota l’aixella. Entra a l’andana cercant-lo i s’acosta. Deixa la bossa al terra i li dóna el bon dia que ell correspon.

No xerren massa mentre esperen el comboi. En Josep deu tenir uns 37 anys i la Carmen uns 60. Ja fa uns quants anys que es coneixen, mantenen aquesta relació, nascuda a aquella mateixa andana, de dilluns a divendres i malgrat la diferència d’edat tenen moltes coses en comú.

Quan arriba el tren entren i són rebuts pel confort climatitzat del vagó, seuen i, ara si, comencen a xerrar. Les seves veus trenquen el silenci indiferent dels altres passatgers. Són converses que empalmen d’un dia a l’altre, sembla que el temps no hagi passat quan empalmen el darrer mot d’ahir amb el nounat d’avui. Ella li pregunta a ell per la seva filla menuda, ella ja té els seus fills grans, aviat serà àvia, en Josep sap que l’home d’ella està a l’atur i sense cap mena de subsidi des de fa tres anys. Per sort ja tenim tota l’hipoteca pagada, comenta ella.

Aniran amb la dona i la filla a casa la sogra, que és d’un poble del sud, no estem per despeses, comenta ell. La veritat és que no ho diu així, ho diu cagant-se en tot. Ella quan l’escolta somriu amb aquell punt d’amargor i comenta recordant tot el que han hagut de lluitar …, total per arribar a on hem arribat … La Carmen sap de lluites, el seu primer combat va ser als comitès de suport als treballadors en vaga de Roca a Gavà l’any 1976, allí treballava el seu home. En Josep sap de que li parla, pel seu pare ha conegut les lluites històriques del Baix Llobregat: Siemens, ICI, Montesa … Ara ell està al comitè d’empresa del seu centre de treball, i les coses no han canviat tant des d’aquella vaga de Gavà, i si ho ha fet és a pitjor.

Malgrat tot se senten feliços quan es troben, tenen la fortuna de sentir-se units, de xerrar, de compartir, de saber de l’un i de l’altre… Sense ser parents, ni amics, ni veïns es donen molt l’un a l’altre, cada dia …

En Josep ha arribat a la seva parada, pren el seu entrepà i s’alcen tots dos, es fan un petó i es desitgen bones vacances.

Una curiositat, cap dels dos té un smartphone.

 

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957). Actor i titellaire, militant de Més Poble – CUP a Riudebitlles

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress