El Dia de la Dona a l’Arboç: cuina, ball i penjolls?

Carmina Malagarriga

Carmina Malagarriga

De vegades sembla que els missatges s’allunyen del seu propòsit primer. Quan al calendari s’assenyalen de manera consensuada determinades dates, per exemple i només per citar-ne alguns, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, el Dia Internacional de la Solidaritat, el Dia Internacional dels Drets Humans, el Dia Mundial contra el Treball Infantil o el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida, és per emfasitzar les lluites històriques o quotidianes que es porten des de diferents àmbits. No és fa el dia contra la discriminació racial per parlar de les races que hi ha (si és que n’hi ha), sinó de tots els moviments que pretenen acabar amb aquesta injustícia bàsica. No es parla del Dia contra el Treball Infantil per saber en què són més destres els nens quan se’ls posa a treballar negant-los el dret a l’ensenyament. Aquests dies volen ser un recordatori de tot un seguit de persones, associacions o institucions que batallen dia rere dia per fer que aquestes xacres socials siguin cada cop menors. Se li afegeix, per tant, un caràcter de denúncia d’alguna cosa que encara no va bé.

L’ajuntament de l’Arboç sembla que ha passat per alt aquest detall i per celebrar el Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona (segons el nom oficial) entén que cal fer activitats que històricament se’ls ha atribuït al gènere femení més algunes altres d’innòcues. És a dir, tot el que la vincula a la privacitat de la llar. Així, aquesta setmana tenim “Com estalviar cuinant”, “Classe de ball”, “Reforç del sòl pelvià”, “Sessió fotogràfica”, “Herbes terapèutiques”, “El sexe en les diferents etapes de la vida”, “Tècniques per fer polseres i penjolls” i finalment, com a cirereta del pastís, “Taller de risoteràpia”. I que ningú no em malinterpreti. Trobo que tots aquests tallers o xerrades són perfectament programables qualsevol dia de l’any, per a dones i per a homes. L’error és fer-ho en una jornada de record de les lluites que defensem de fa segles (sí, segles).

Senyores i senyors de l’ajuntament: posem les coses a lloc. Enriquim-nos totes des de la immensitat dels coneixements diversos i fem justícia a la història i a les lluites que ens recorden que encara som a mig camí. I això no fa cap gràcia, per més que ens volgueu ensenyar a riure.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress