CiU, PSC i PP, es posen d’acord en oblidar el territori

Carmina Malagarriga

Carmina Malagarriga

Sembla que queda lluny el 2002, quan vam fer néixer la Plataforma NoFemelCIM. Va néixer davant la incredulitat d’un projecte, d’un centre de mercaderies que havia de ser cinc vegades més gran que el CIM Vallès. Una barbaritat. I ens vam posar a treballar. I van sortir sols els arguments. No es tracta aquí de fer una exposició fil per randa de tot el que vam exposar en contra del projecte en el seu moment. Els motius, si algú els vol refrescar, són els mateixos que apareixen a la plana de la plataforma, després de l’última compareixença dels senyors CIMALSA a Banyeres. Bàsicament:

– la falta de democràcia participativa en tot el procés
– dades desfasades dels estudis presentats (dades del 2008)
– dubtosos estudis econòmics de la URV (pagats per CIMALSA)

CIMALSA va reconèixer públicament que no hi ha demanda empresarial i que no s’havia fet cap estudi de viabilitat econòmica del Logis. També van afirmar que actualment hi ha moltes naus logístiques buides i que continuarien buides durant molts anys. 

Els assistents a la conferència van denunciar que:
-el projecte va néixer amb opacitat en la compra de terrenys agraris (especulant amb el possible canvi a sòl industrial).
-no s’ha fet cap procés participatiu i no responen les al·legacions.
-no s’ha fet cap estudi de viabilitat econòmica, perquè el Logis “no és viable”.
-el transport de mercaderies ha baixat un 47% mentre que el PIB tant sols ho ha fet un 5%
-el pla d’infraestructures de Catalunya que volia multiplicar per 5 les zones logístiques és caduc i s’ha de repensar
-no hi ha demanda de sòl logístic per part de les empreses
-no hi ha cap indici econòmic que faci necessari el Logis ni a curt ni a mig termini.

Ha plogut molt des d’aquell 2002. D’entrada, el projecte havia de començar a rutllar el 2004. Ha estat aturat fins ara. Això sí: van canviar el nom de CIM pel de Logis, amb la voluntat que resultés més captivador. Tots sabem que la intermodalitat és molt lluny de ser una realitat. La traïció de CiU, d’altra banda més que previsible, va ser el primer indici que el projecte s’acabaria fent. I sembla que sí. De bracet amb el PP i el PSC.

Més enllà de les protestes multitudinàries, més enllà de l’acord d’ajuntaments i consells comarcals de l’alt i el baix Penedès, més enllà de les propostes que els hem comunicat, el govern i els seus aliats majoritaris han emprés una guerra contra el territori que referma la minsa qualitat democràtica del nostre país. La perversitat dels arguments, sota el paraigua de l’oferta laboral, en aquests temps dramàtics per tanta gent, fa que la seva decisió sigui encara més insultant.

D’aquí a ben poc vindrà el temps que, per comptes de fer polígons industrials, caldrà fer “polígons naturals”, per recordar que en aquests municipis petits passejàvem i fèiem créixer vinya, aquests mateixos municipis que veuran polígons i el tragí de camions amunt i avall, en el cas que hi hagi una més que dubtosa demanda.

Ells no tenen l’última paraula. Hi ha un model, un altre model econòmic que està molt lluny de les envestides i guitzes, dels empobriments humans i de la idolatria empresarial. Aquest model és de futur. Sabem, però, que els nostres interlocutors s’han quedat cap allà al XIX.

Ens escupen a la cara? Doncs eixuguem-nos-la i desinfectem-la, que hem de tenir la vista ben posada a les agressions que rebem a diari.

Carmina Malagarriga. Llicenciada en Geografia Humana, és locutora i guionista de Catalunya Música. Una de les iniciadores de la Plataforma NoFemelCIM, membre del grup de debat i acció El Taulell i de l’Ateneu Arbocenc.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress