Coses de bitxos raros

XP_dani subirana

Dani Subirana Miquel

Ara deu fer uns dos anys a Gelida es va fer una campanya de retolació general. Per dir­-ho d’alguna manera, diré que alguns barris van ser retolats de manera “errònia”. Entre d’altres, va ser el cas del barri dels Tarongers, el meu barri. Situat al peu del Castell de Gelida, és un dels més antics del poble. De fet, existeixen documents de quatre o cinc segles d’antiguitat  que  ja l’esmenten. Doncs des d’aquella campanya de retolació, el barri dels Tarongers està indicat en els cartells  del  poble  com  a “barri del Castell”. Segons sembla, en alguna ocasió s’ha interpel∙lat l’equip de govern per mirar d’esmenar aquest i altres errors d’aquella retolació, però per ara no s’ha aconseguit res.

Un dia, un antic veí del barri em va sorprendre quan, davant la meva indignació pel tema, em deia que a ell ja li semblava bé. Segons ell, amb el nom de “barri dels Tarongers” no s’entenia res i en canvi, “barri del Castell” era molt més apropiat perquè s’entenia millor i podria fer que el barri fos més visitat. Quan vaig queixar­me del fet que ni tant sols s’havia consultat els veïns, la resposta va ser un somriure condescendent. “No es pot estar sempre consultant­-ho tot!”, em va dir. La discussió no va arribar a més i al final me’n vaig acabar oblidant.

Explico tot això perquè fa poc he llegit “La nueva razón del mundo”, un assaig sobre el neoliberalisme.  Ja  sabeu,  allò  que  els  economistes  mediàtics  diuen  que  no  existeix  mentre  el prediquen a diari. La tesi del llibre és que el neoliberalisme, a més de doctrina econòmica, és una lògica  de  pensament.  Una  lògica  que  s’ha  estès  arreu  i  que  es  mou  amb  uns  paràmetres  que coneixem prou bé: mercat,  competència,  eficiència,  empresa, bones pràctiques… Qualsevol tema s’ha  d’avenir  als  paràmetres  d’aquesta  nova raó,  i  els  qui  en surten  no són  vistos  només  com  a persones que pensen diferent sinó com a persones que estan fora de tota lògica. Bitxos raros.

Mentre ho llegia se m’acudien alguns exemples quotidians d’aquesta nova raó. Aquella conversa sobre la  nova retolació  del  barri  n’és  un:  conscientment  o  no,  el meu interlocutor feia servir aquesta lògica. Volia que el barri tingués un nom més senzill, que fos més eficaç, que es vengués millor i que atragués més visitants. Pensava en el barri com si fos una empresa. Per això s’havia d’adaptar al mercat dels barris i havia de competir. Havia de buscar el màxim benefici i ser el barri més visitat. I tant se valia si més enllà d’un bar el barri no té cap botiga. Tant se valia si el Castell de Gelida és reclam suficient, no només pel barri sinó pel poble sencer. S’havia d’ajustar a la lògica, i no cal dir que l’antiguitat del nom original o la necessitat d’una consulta als veïns abans de canviar­nos el nom del barri són arguments que estan fora d’aquesta lògica. Són coses de bitxos raros.

Dani Subirana Miquel

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress