Crear és viure dues vegades

Raimon Ràfols
Raimon Ràfols

Crear és viure dues vegades deia Albert Camús en un dels llibres que ens va regalar. Frase encertada per resumir el pòsit que m’ha deixat nou anys a la junta de Can Pistraus, que ara he decidit deixar. Aire fresc i saba nova, per continuar el cicle, per enfortir el projecte. Sóc conscient que us importa ben poc el que jo faci o deixi de fer, però volia aprofitar l’ocasió per reflexionar en veu alta sobre la importància de parir i participar en projectes col·lectius i no només tancar-nos al nostre racó de la selva individualista que ens aboca a competir.

Autoorganització, autogestió, do it yourself a l’ADN, als quatre vents. Molts ho hem mamat des de ben petits. Ho veia al pare, a la mare, als avis, a La Unió, al Ger o al Cellerot, i a mesura que vaig anar creixent per fora i per dins, ho he anat interioritzant de tants i tants col·lectius i espais que dibuixen el mapa del país viu, alegre i compromès que és fàbrica de somnis i muralla tossuda de defensa de drets.

Una tardor de 2006 la gent de Can Pistraus vam començar un petit projecte que feliçment es va fent gran i que segueix ple de vida i relleu assegurat. Hem anat creixent amb un fil argumental: aprendre a no dependre. I en aquesta línia érem i ens hem mantingut, inventant el Tingladu, apostant fort per un nou local i una programació cultural estable o arriscant-nos a organitzar actes importants del nostre estimat Carnaval. Hem viscut i viurem instants impagables, d’altres de no tan agraïts, però podeu pujar de peus que les alegries, els somriures i la felicitat es multipliquen quan són compartides, quan les aconseguim ajuntant-nos, colze a colze.

Plego veles, però conscient que cal continuar remant. Bobby Sands, lluitador irlandès mort en les històriques vagues de fam de 1981, ens recordava que cadascú té el seu paper dins la lluita, que tothom aporti el que vulgui i pugui, però que aporti. Des d’on ens sentim més còmodes i útils. Amb ritmes i intensitats diferents, alguns apostaran per projectes més combatius, altres per una vessant més cultural, sindical, per cooperatives de consum, moviments socials, associacions de dones o esplais. Malgrat les diferències tots formem part d’una espècie de conglomerat que té per denominador comú fer comunitat, enfortir el vincle social trencat per l’individualisme capitalista. Potser no ens ho sembla, però anem adquirint multitud de recursos i aprenentatges que podem aplicar tota la vida i que mai trobarem en els mil i un crèdits i cursos inútils que ens han fet aguantar.

Organitzant-nos, participant, obrint espais, fent assemblees o celebrant actes de tot tipus, anem sumant esforços i fem girar el motor del canvi necessari per deixar aquest tros de terra més lliure, més just i més humà de com ens el vam trobar.

Sincerament, els metges ho haurien de recomanar.

Ah, me n’oblidava… #eltingladunoestoca

Raimon Ràfols Florenciano. Vilanoví de la collita del 84 amb il·lusions de descobrir i transformar el món i les consciències.

4 total comments on this postSubmit yours
  1. Vist aixi Raimon, sembla que canpistraus sigui un colectiu de l’esquerra independentista i que jo sapiga no ho es pas oi?
    Us animo a formar part de plataformes anti-capitalistes, defensores de drets socials i civils…
    Parles de referents com el Ger o Can Cellerot (casal okupa de Vilafranca) i no de l’ateneu de Vilanova, dels vells i del d’ara ni tants altres projectes a Vilanova que can Pistraus no ha volgut saber-ne res i que molts socis han rajat i rajat, sobretot els okupes i per això em sorprén.
    També can pistraus no ha volgut saber res o poc d’altres projectes més amplis com el Manani o el correllengua….
    Ei i lliurement podeu fer el que vulgueu però em sobte que parleu del Ger o casa okupa com a referent i parlis d’individualisme capitalista i tantes bones coses que enumeres, però sovint només es això, una llista.
    Per trobar autogestió no cal anar a Ribes ni Vilafranca per tant que anomenis aquests dos projectes no son una casualitat ni en va. Oi?
    El ger una entitat membre de mil plataformes, que dona suport a tants i tants projectes colectius que sigui referent es molt bó ara falta que ho practiqueu a la vostra entitat.
    I l’altre una casa okupa on més de la meitat de la gent de la teva entitat no es que no hi haguessin anat, dubto que hagi anat mai a cap casa okupa i com a molt alguns per anar de festa, vaja que a canpistraus no són ben vistos els okupes com a mínim els de Vilanova, ambit d’acció de canpistraus. Pero vaja l’escrit esta molt bé, un 10 saps ensabonar el personal.

  2. Em temo que no has entés l’article, però bé… Parlo de la meva experiència personal i dels llocs i col·lectius dels que he aprés i de la importància de participar en projectes compartits. No dic pas que Can Pistraus sigui com altres col·lectius que cito, que ja m’agradaria en alguns aspectes. Agradi o no, a cada entitat hi ha sensibilitats diverses, que s’han de saber gestionar i en funció d’això s’arriba on s’arriba. I efectivament, Can Pistraus no és cap col·lectiu de l’EI, però fa una molt bona feina en camps que segurament cal reforçar. Tots els altres espais que dius, ateneu, manani, correllengua, casal, etc. jo he participat de tots els que he pogut (de fet de tots excepte el casal), i un també arriba on arriba. Que Can Pistraus no s’hi hagi implicat ja és una altra batalla que quan vulguis en parlem, però treus perquè et ve de giust, perquè l’article ni ho anomena.

    Repeteixo que l’article és meu i de la meva experiència personal, no de Can Pistraus, que per sort som més de 100 sòcies. Si tan et preocupa el que fem o no fem, fes-te soci i participa 😉

  3. Ok, perdona no ho he entés bé… no parlaves de Can Pistraus… 😉 salut

    “..el pòsit que m’ha deixat nou anys a la junta de Can Pistraus…”

    “Una tardor de 2006 la gent de Can Pistraus vam començar un petit projecte….”

    “.., inventant el Tingladu, apostant fort per un nou local i una programació cultural estable o arriscant-nos a organitzar actes importants..”

    “Ah, me n’oblidava… #eltingladunoestoca”

  4. Millora la comprensió lectora perquè t’estàs retratant. Si no t’agrada Can Pistraus vas i els hi dius, no cal fer servir un article que clarament parla d’una experiència personal i per tant ofereix una visió més subjectiva impossible.
    Els crítics sense criteri no feu cap servei a les lluites vilanovines.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress