Cremem la Fira!

Juanma

Juanma Rodríguez

La Fira de Novembre sempre és una cita important per Vilanova. Els cotxes, les paradetes i les visites oficials (els polítics sempre la veuen com una bona oportunitat per deixar-se estimar) omplen la ciutat amb una llum fugaç i postissa. L’abundància que es mostra no és més que l’intent de mostrar a la gent un benestar que no és real. La materialització d’un dels grans instruments ideològics del capitalisme actual: aparadors plens, cotxes que corren com mai, grans ofertes trampa donen la sensació de progrés, de riquesa, de viure en la millor de les realitats possibles.

Però la realitat sempre és més dura que la seva representació. De totes les marques de cotxes ni una no ha viscut cap ERO, ni cap retallada en les condicions de treball de les seves plantilles. De totes les empreses (grans, mitjanes o petites) ni una no ha acomiadat, ni retallat salaris i les que han desaparegut són condemnades a la invisibilitat. Segurament tothom passejarà per la Fira, perquè la veritat és que l’abundància fa patxoca. Segurament, com cada any, el balanç serà positiu (no queda bé reconèixer els fracassos).

Vilanovins i vilanovines, gent de la comarca i de més enllà, oblidaran totes les seves penes. Els problemes desapareixeran. Només gaudiran de productes que es poden veure però no tocar… i menys comprar. I aquest és el model de ciutat que tenim. Comerç, més comerç i alguna fira per potenciar el comerç (i algun barri oblidat més per costum que per tendència política)… i alguna notícia estrella perquè no diguin que ens oblidem de la recerca i la investigació. Per a alguns, que les terrasses dels bars estiguin plenes donen una sensació de normalitat, d’inexistència dels problemes, en canvi les botigues tancades projecten una imatge que molesta. Potser no saben que als bars sempre hi haurà gent fins i tot durant les guerres, i que tapar aparadors buits mai no podrà tapar la realitat d’una crisi que ha deixat en evidència com funciona la nostra economia.

Quan els obrers volien cremar la Fira

Va passar el 12 de novembre del 76, quan Franco ja era mort i estaven en plena “Transició”. La cosa no havia canviat gaire des de la mort del dictador i el cap de l’Estat era el mateix que ara. Per aquella data la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals (que aplegava tots els sindicats) va convocar una jornada de lluita. Cridaven a tota la gent treballadora a la vaga per aturar la congelació salarial, l’acomiadament gratuït, per aconseguir la llibertat sindical i posar fre al creixement de l’atur. La crida va tenir èxit, sobretot, en la indústria, amb aturades parcials i totals en diferents fàbriques.

Potser seria una anècdota històrica (per la conflictivitat i la gran mobilització d’aquell any) si no fos per l’evolució dels esdeveniments a la capital del Garraf. Unes aturades pacífiques van desembocar en una batalla (una més) de la Guàrdia Civil contra els manifestants a la Plaça de la Vila. Com a resultat de la jornada, 12 detinguts (nou in situ, i tres en anar a interessar-se pels detinguts). Això pasava cap al migdia, amb la Fira de Novembre com a espectadora. Ràpidament es va formar una comissió per coordinar totes les pressions possibles per alliberar-los. Es va arribar a fer una reunió amb l’alcalde Piqué.

Com era de preveure els alcaldes mai tenen cap competència, i fer tot el possible per alliberar els conciutadans entrava dins d’aquests vicis que tenen sempre les autoritats locals. La situació es va tensar tant que en les negociacions es va plantejar la possibilitat que la gent, cabrejada per l’actuació policial i per les detencions, cremés la fira si no s’alliberaven els detinguts. A les 20h tots eren lliures.

Juanma Rodríguez. Llicenciat en Història i treballador precari. De l’activisme estudiantil a la militància política i social. Coordinador Local d’Esquerra Unida i Alternativa a Vilanova. 

 

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress