Dels contravalors als valors col·lectius: per una societat més justa

Laia Santís

Laia Santís

Vivim un moment conjuntural on el canvi i la transformació són els nostres objectius principals, són les nostres fites de lluita, i és en aquesta societat actual canviant on uns valors, que fins ara eren intocables i exclusius, han deixat de tenir sentit perquè no s’adiuen a la societat globalitzada actual i a totes les dinàmiques que en ella es generen. Fins ara guiaven, vertebraven i estabilitzaven l’estructura social individual i col·lectiva, i eren les pilastres del mateix context històric en què se subjectaven. Uns valors com la intolerància, l’individualisme i d’altres, que potser no encisaven a nivell individual però que a l’àmbit col·lectiu donaven resposta a les circumstàncies concretes del moment, segons creien uns pocs. També la societat actual en què vivim està condicionada i sotmesa a l’herència d’aquest sistema de valors dominants que supedita, dia rere dia, les problemàtiques individuals actuals. És, per exemple, mirar les notícies i adonar-te que la realitat és més crua que mai. Aldarulls, protestes, denúncies, racisme, discriminació, expropiació, desnonaments, destrucció del territori, amenaces, matances, bombes, agressions, injustícies socials, culturals i econòmiques, complicitat elitista, poder, ordres, negociació, obstacles, bloqueig, violència masclista, precarietat laboral, atur, contractes temporals, retallades, menyspreu, consumisme, individualisme, imposició, superficialitat, prepotència, rapidesa, competitivitat, passivitat… i un inacabable seguit de contravalors que guien l’actualitat en què vivim. Per altra banda, i de les mateixes notícies merament negatives i amb missatges negatius constants n’intentes extreure els conceptes, praxis i valors positius: suport mutu, solidaritat, cooperació, mobilització popular, empoderament, col.lectivitat, autogestió, responsabilitat, compromís, corresponsabilitat, crítica i autocrítica, esforç, unitat, treball… i t’adones que el bagatge és gran i que ens hem anat preparant per enfrontar-nos a la societat en què ens ha tocat viure de manera col·lectiva i creant i teixint un sistema de valors concret, com a moviment, com a col·lectius socials actius, que passa per la gestió i autogestió de tots els contravalors existents en valors, per compensar i apropar-nos a una vida en societat mínimament digna.

Veiem que en la pràctica del dia a dia la mateixa societat està condicionant i eliminant els antics contravalors exclusius dels quals parlava a l’inici, perquè esdevenen entrebancs i destorbs i perquè ja no necessitem uns contravalors intocables i excloents, sinó uns valors que ens permetin conviure i articular les nostres vides particulars i comunes de la millor manera possible. El repte és clar; hem de fer-los nostres, recuperar-los i fer-los evolucionar en la societat determinada del present, perquè si volem un canvi en les estructures socials i polítiques actuals, primer ens caldrà canviar l’esquema de valors tant a escala d’entorn com a escala col·lectiva. Les persones som subjectes amb drets i deures, res del que passa al nostre entorn ens hauria de ser aliè i com que vivim en un temps i espai concret tenim la particularitat de poder-hi actuar en concordança, per això aquelles qui ens envolten també ens han de servir de guia en la nostra acció popular, perquè al final els valors som les persones. L’escala de valors personal de cadascú, que s’ha de gestar en la barreja de valors socials i personals, es fa i refà amb el temps i d’acord amb la conjuntura social i particular. Han de ser valors horitzontals i hi hem de militar mentre ens siguin útils en el nostre entorn personal, en les nostres relacions, en els nostres lligams i en els nostres espais diàris. Som nosaltres mateixes qui ens hem de seguir creant els propis sistemes de valors, qui els haurem d’assumir i qui els haurem de posar a la pràctica. Els haurem de crear des de l’experiència històrica que tenim, des del bagatge col·lectiu que he lloat abans, com les notícies en positiu que també demostren i escenifiquen que la gestió dels contravalors va essent possible. Seguir aplicant un nou sistema de valors ens permetrà allunyar-nos del salvatgisme i avançar col·lectivament, solidàriament i dignament cap a una societat més justa, i aplicar-los i transmetre’ls passa per la pràctica, per l’exemple quotidià, per l’activisme i la construcció constant.

En resum, cal que seguim recuperant els valors essencials que ens permetran redescobrir la realitat, potenciar nous estils de vida positius per a totes i treballar en el canvi i en la transformació possible, posar al centre de la nostra pràctica de vida individual i col·lectiva valors com la igualtat, la justícia, la llibertat, l’esforç, la responsabilitat, els objectius, el treball, la constància, la solidaritat, la utopia. La utopia és el valor imprescindible, és el mitjà, la conseqüència i alhora la culminació d’un bon treball, d’un bon sistema de valors aplicat i compartit per aquelles qui ens envolten i amb qui teixim complicitats i espais de lluita. La utopia és el far que ens il·lumina el camí, és la lluita per una societat més justa i més òptima per a totes.

Laia Santís. Vilafranca del Penedès. Educadora social, actualment treballo en diferents projectes de Lleure Educatiu. Vaig estudiar un màster d’Estudis de la Diferència Sexual per comprendre la pràctica vital de llibertat femenina. Milito a l’Esquerra Independentista des dels 15 anys.

2 total comments on this postSubmit yours
  1. Moltes felicitats per l’article.

    Molt adient vincular els conceptes de “responsabilitat” i “constància” als valors positius. Penso que quan volem exercir el pas de la “teoria èticament bona” a la pràctica, el més complicat és que els espais col·lectius que pretenen ser mostra d’un “contrapoder” mostrin que són viables.

    És a dir, que quan siguem capaces de mostrar que aquests espais funcionen, serà quan veritablement tindrem el potencial de poder canviar les coses.

    I perquè els espais col·lectius funcionin, és vital assumir-los des dels valors que planteges, i amb tota la responsabilitat que es mereixen.

    Sovint hem entès els “espais de lluita” com “col·lectius d’esbarjo polític”, des d’on fer propaganda abstracta d’idees positives i de crítiques de paraula. Amb un voluntarisme entès com un “aporto el que em vingui de gust sense haver de rendir comptes”.

    Si som capaces de posar al mateix nivell els valors de “responsabilitat” i “constància” amb els demès, haurem fet un gran avenç.

    Salut!

  2. Gràcies Arnau, i gràcies perquè amb la teva reflexió també complementes i enforteixes les idees que mirava de plasmar. M’alegro que t’hagi semblat interessant!

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress