Democràcia segrestada

panduro
Javier Ramos Panduro

Un concepte llargament repetit, sobretot des de les mobilitzacions del 15M, és el de democràcia segrestada. Aquesta setmana passada, la nostra societat va patir, un cop més, el lamentable segrest de la democràcia que va perpetrar l’aparell de l’estat. Un govern en funcions, que no disposa de cap majoria parlamentaria, decideix interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei, aprovada per la unanimitat d’un Parlament electe, per garantir precisament tota una sèrie de drets que la constitució de l’Estat garanteix.

En un estat democràtic normal i corrent, en podríem estar tranquils, perquè el Tribunal Constitucional en seria completament imparcial, i fins i tot actuaria contra aquest govern, per no garantir els drets més bàsics i fonamentals que recull la nostra constitució. Però això aquí, no passa, aquí, el Tribunal Constitucional forma part de l’aparell del Govern, és l’eina mitjançant el qual el Partit Popular aconsegueix judicialment allò que no pot aconseguir per les urnes. Sí això hagués passat a Veneçuela, avui seria titular a tots els diaris, però clar, ha passat a Espanya, un exemple democràtic a seguir, on el poder judicial està posat a dit pel Govern de l’Estat, i serveix per desmuntar tota política que difereixi del projecte que les elits tenen per nosaltres. Ara li ha tocat a la llei 24/2015, una llei que intentava pal·liar l’emergència social que es viu a Catalunya, amb la col·laboració forçosa de les grans empreses subministradores d’energia. Ho veiem un cop més, l’Estat al servei del capital, no en va som un estat liberal.

Lamentablement, la resposta a aquest atac contra la democràcia per part de la forces polítiques que conformen el breu Congrés dels Diputats que vam escollir, ha esta dir que, amb un govern de canvi, aquest recurs d’inconstitucionalitat no s’hauria emès. És una postura igualment lamentable, perquè el que hauria de garantir un govern de canvi és una profunda i radical reforma del sistema judicial, perquè sigui independent de debò, perquè vetlli perquè es garanteixin els drets i deures que en recullen les lleis, i que destini, com és la seva obligació, els recursos de l’estat al benestar dels ciutadans i les ciutadanes, i no a les enormes plusvàlues de les grans empreses. Perquè, no ens enganyem, no és cert que el Tribunal Constitucional vagi a dictar sentència perquè la llei suposi un greuge comparatiu amb la resta de l’estat, ni perquè siguin un atac contra Catalunya, el Tribunal Constitucional dictarà sentencia per obeir els seus amos polítics, el Partit Popular, i aquests a la vegada, estan obrant per satisfer les exigències dels seus amos, els grans capitals.

La llei 24/2015 introdueix dos propostes que son molt interventores al mercat energètic, per una banda obliga a les empreses subministradores a destinar un capital a fons perdut, per contribuir socialment a ajudar a les famílies vulnerables, es a dir, redueix les plusvàlues per aportar un benefici social. I per un altra banda, restringeix els talls de subministrament, condicionant-lo als informes del Serveis Socials. Això és percebut com un atac al lliure mercat, com un atac al neoliberalisme imperant a l’Europa dels Capitals, i aquest és el veritable motiu pel qual s’imposa un recurs d’inconstitucionalitat, com ja és va interposar contra la llei que modificava el Codi de Consum de Catalunya, i que obligava a les entitats financeres a negociar i a oferir habitatge de protecció social a les famílies que no podien fer-se càrrec del seu crèdit hipotecari.

Capital, capital, capital, aquest es el deu al que l’actual govern en funcions adora, i neoliberalisme és el seu dogma. No importen les necessitats de les famílies, no importa que pateixin gana, fred, foscor, depressió, que no puguin estudiar, o que morin malalts, pobres i endeutats, el que importa és el capital, les plusvàlues que permeten mantenir els privilegis de les elits. La dreta liberal catalana s’afana en assenyalar l’Estat Espanyol com un enemic, però ho fa per que no canalitzem els nostres esforços en combatre el veritable enemic: el neoliberalisme, el capitalisme, del qual també n’és còmplice.

Un govern de canvi hauria evitat aquest atac contra una llei que, a més de garantir drets bàsics de les persones, va ser impulsada per la pròpia societat mitjançant una ILP? Sí, però, només si aquest govern de canvi portés en la seva fulla de ruta una alternativa econòmica al neoliberalisme. Només un govern de canvi que estigués disposat a no cedir als mercats, a la Troika, a les elits, només un govern de canvi disposat a distribuir la riquesa que originen les plusvàlues dels grans negocis, només un govern de canvi que tingui la voluntat de reformar la Constitució, les estructures de l’Estat i de remoure els fonaments de l’Estat per constituir una República al servei de les seves ciutadanes, podrà impedir aquest atacs contra la nostra sobirania, contra les nostres drets, i definitivament contra la nostra subsistència.

Govern de canvi? Sí, però de canvi real.

Javier Ramos Panduro és membre de Calafell en Comú, portaveu d’ICV Calafell i coordinador d’ICV del Baix Penedès.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress