Dignificar el treball de la terra

mireia esteve2

Al caminar entre vinyes, es pot respirar la calma de l’entorn vitivinícola i agrair viure en aquest indret tan privilegiat. Les vinyes tenen un encant especial, hi ha alguna cosa que les fa úniques. Al mirar aquest paisatge, immediatament, em vénen al cap les persones que el conserven i el fan créixer. Recordo les veremes viscudes de primera mà. Em retorna el caliu humà dels collidors, l’olor de raïm madur, la imatge de remolcs plens circulant per camins i carreteres. Inevitablement també em vénen al cap les imatges de tractorades de pagesos i pageses reclamant preus justos pel raïm. I em torno a repetir: preus justos. Només això, justos. Justos perquè es puguin guanyar la vida fent el que els agrada. Justos perquè tots i totes puguem continuar vivint en un territori vitivinícola. Però vivim en un model capitalista on els interessos econòmics passen per davant de tot. I tot, vol dir també, les persones i la seva dignitat.

Ara que ja fa més d’un mes que la verema s’ha acabat al Penedès, els pagesos saben que cobraran el seu raïm a uns 30 cèntims el quilo. El mateix preu que l’any passat, però més alt respecte fa uns anys, quan no arribava als 25 cèntims. Suficient? No. A part que el nivell de producció ha estat més baix que l’any passat i que, per tant, el preu hauria hagut de pujar, amb aquests 30 cèntims, els pagesos no cobreixen costos de producció. Per ells, un preu raonable, amb el que es poguessin guanyar la vida, seria entre 40 i 60 cèntims el quilo, segons si el raïm es destina a fer cava o vi. I per què, aquest últim any, s’ha apujat el preu? Perquè les tres grans empreses que dominen aquest mercat, així ho han cregut convenient. Quan els preus estaven sota mínims i els pagesos reclamaven per activa i passiva que s’apugessin perquè s’estava jugant amb el futur del sector, els seus ulls no hi veien i les seves orelles no hi sentien.

S’han fet taules de negociació transversals entre tots els actors, viticultors i elaboradors, però el cert és que al final, qui ha acabat decidint el preu han estat els mateixos de sempre. I això és habitual, i a la vegada paradoxal, perquè qui té la matèria prima són els pagesos, en canvi, qui acaba tallant el bacallà són tres grans empreses que depenen del raïm dels viticultors per fer el seu producte. La pagesia és un sector estratègic per la nostra comarca. Defensar-la, vol dir defensar el Penedès. La situació d’estrangulament que han estat patint els viticultors des de fa anys ha provocat desmotivació i desencant per treballar la terra. Els pagesos no veuen recompensada la seva feina i això, a la llarga, pot acabar repercutint en un abandonament de les vinyes i en el que és ja una realitat, l’envelliment del sector.

Així no es manté un Penedès vitivinícola. El percentatge de viticultors penedesencs no arriba al 3% (tot i que aquesta xifra està per sobre de la mitjana catalana, que és de gairebé l’1%), i si es vol revertir aquesta situació, la solució no és collar la pagesia. Al contrari, ara que ens omplim la boca sobre com n’és de primordial la conservació del paisatge perquè sigui la millor carta de presentació pels enoturistes, cal valorar més que mai la feina de la pagesia. I això passa perquè tinguin unes condicions de treball dignes.

El treball de la terra és una professió mil·lenària. La pagesia n’ha passat de tots colors, ha hagut d’aguantar feudalismes, caciquismes i condicions injustes per treballar la terra com a rabassaires. S’han aixecat una i mil vegades i avui, malgrat tot, encara hi ha persones disposades a treballar-la. Ara, en un món globalitzat, els viticultors, com tants altres sectors, els toca lluitar contra els grans interessos econòmics que els ofeguen. Una lluita que els ha de portar a poder treballar la terra dignament.

Mireia Esteve Cols. Tinc 25 anys, sóc periodista i subiratenca.

3 total comments on this postSubmit yours
  1. Molt bon article que reflexa la realitat del Penedès. Pagesos que han hagut de suar de valent per mantenir i fer produir les seves terres; en mans de quatre que tallen el bacallà. Com bé tu dius, si volem potenciar el Penedès i fer goig dels nostres vins i paisatges; primer cal ajudar al que fa créixer tot això.

  2. Felicitats per l’article i per parlar del món del pages i del nostre entorn tant estimat.

  3. Malgrat el temps que fa que s’ha publicat aquest article, no puc evitar d’agrair que s’hagi immortalitzat la situació actual del sector vitivinícola a casa nostra.

    És important reivindicar els drets d’aquells treballadors i treballadores que, cremats del sol i del fred, han passat molts anys esforçant-se.

    És important valorar una feina feta amb constància i dedicació, la qual provoca un cansament agredolç. Agre pels imprevistos que surgeixen al llarg de l’any.
    Dolç com el mateix raïm o moscatell compartit amb la família i els amics.

    És important agrair a totes les pageses i pagesos que fan la seva feina amb molt d’amor. Una estima que fa germinar la terra, arrela tradicions i fa brillar el Penedès.

    Moltes gràcies!

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress