Dilema particular

enric_feliu_vert
Enric Feliu

Fa més d’un any, representant una plataforma social, vaig assistir a una reunió del Multireferendum. Tot i que no vam poder incorporar-hi una pregunta , col·lectivament es va prendre la decisió de donar-hi suport i difusió. Així, em va correspondre anar a la presentació a Barcelona i fer-ne difusió a les xarxes des dels nostres elements de comunicació. Malgrat això vaig decidir personalment que no hi aniria a votar. De vegades sóc cabut. Aquell diumenge, després de votar a les eleccions europees a primera hora ,vaig seguir la rutina habitual i em vaig perdre entre parades de llibre vell. Però el Twitter de la plataforma aquell matí no em va permetre relaxar-me. Contínuament brollaven missatges que explicaven com els mossos retiraven urnes obeint instruccions de la Junta Electoral. I em vaig emprenyar. Arran d’aquelles imatges vaig acabar cercant una taula per a poder votar al Multireferendum.

Ara em trobo en una situació semblant. Artur Mas està imputat per una cosa tan absurda democràticament i jurídicament com fer una consulta. Només per això qualsevol demòcrata hauria de ser-hi al seu costat.

Però el President Artur Mas i el seu govern no són pas un exemple pel que fa a l’exercici de les llibertats ciutadanes i drets fonamentals. El govern dels millors, seguint un mandat del Parlament, posa les urnes per tractar el tema de la independència. Però en canvi, quan es parla de transgènics o de Barcelona World per exemple, les retira i et diu “això no toca”. Madrid ha imposat la “Llei Mordassa” però aquí, en època de retallades econòmiques bestials, s’ha incrementat els pressupost dels Mossos d’Esquadra, però no en les àrees de seguretat ciutadana sinó en els antiavalots. Aquests deuen de ser estructures d’estat. Si això ho afegim al fet que han estat el Parlament i el Govern de la Generalitat els que han recorregut la Sentència de l’Audiència Nacional del cas “Aturem el Parlament”, i que fins fa quatre dies actuaven com acusació en molts casos penals que, en el fons, tractaven de criminalitzar les protestes populars, comprovem que és un govern de dretes . Més, fins i tot reaccionari.

El resultat és que dubto. Ara mateix no sé què faré si finalment Artur Mas acaba sotmès a judici. Li donaré suport malgrat haver estat els darrers anys al carrer lluitant contra les seves polítiques neoliberals i austericides? No ho sé. Per sort només sóc un ciutadà més. No he de donar explicacions a ningú. No sóc pas cap representant polític escollit a les urnes que després haurà de justificar-se davant del partit, els electors i l’opinió pública. No sóc tant valent. No els envejo.

Enric Feliu Blanch. Marea Blanca de Catalunya.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress