Dimecres negre al Vendrell

Mireia Redondo

Mireia Redondo

Dimecres, onze de febrer, un dia terrible, d’aquells en els que vas a dormir amb un terrible desassossec. Consultant les xarxes socials vaig topar-me de cara amb una última hora: un gran desplegament policial al Vendrell, al menys una trentena de mossos entrant a dos establiments del poble, en el que es va dir que era una simple operació rutinària sobre temes de drogues, delinqüència i estrangeria. M’agradaria fer un anàlisi de la noticia més acurat perquè hi ha massa punts a analitzar, em sembla que aquestes pràctiques, tant policíaques com de discurs, no són gens innocents. I quan es porten a terme aquestes operacions les hem de situar i les hem d’anomenar pel seu nom, ja que estem parlant del que els passa als nostres veïns i veïnes.

1.- Dir que es porta a terme una operació rutinària però fer-ne una noticia d’última hora em semblen conceptes contraposats: què tindria de noticiable una qüestió de rutina? Fer controls d’alcoholèmia cada cap de setmana a les rodones de Segur i de Cunit és una operació rutinària i no se’n fan, ni tals desplegaments ni tals notícies, encara menys amb aquests redactats. A mi que em disculpin, però això era una manera de treure pit i d’incomodar al veïnat. Naturament el veïnat del que parlem és el de la gent precària.

2.- Si és una simple comprovació de que tot està en ordre, a què ve tant d’agent i tant de cotxe com si hagués de passar quelcom? Per a demanar identificacions (tema del que ara tot seguit hi pensarem) és necessari avisar als homes de Harrelson i l’equip A? Torno a la mateixa idea, la de voler tenir disciplinada una part de la població. Si no vols infondre por, amenaça o advertir d’alguna cosa, no fas aquest desplegament; això, per molt que ens ho pintin d’una altra manera, forma part de l’ABC policíac i polític. Aquesta manera d’actuar és errònia, és excloent i crea una escletxa social enorme.

3.- En quin lloc vivim? Des de quan es considera normal (i normalitzable) que estiguis prenent un te o estiguis passejant pel barri i vinguin no sé quants mossos a demanar-te que t’identifiquis? Sabent que ells tenen, pel fet de portar uniforme, més autoritat conferida, i que negar-te a identificar-te pot tenir conseqüències, ja només cal que “donis el perfil” que ells considerin sospitós per a que vinguin. Encara que t’estiguis, simplement, menjant una magdalena, t’has d’identificar. Això a casa meva és fer trampes, criminalitzar i abusar.

4.- Què vol dir que estaven fent comprovacions sobre delinqüència, drogues i estrangeria? Per començar, utilitzar el terme delinqüència no només és poc concret, sinó que transmet una sensació d’inseguretat bastant gratuïta. Per a seguir, la paraula drogues, també en general, ja obre encara més el camí per a justificar, sense especificar de què s’està parlant, el fet que es desplegui aquesta quantitat de mossos. I per a rematar, lligar-ho amb estrangeria és maliciós. Ja estem alimentant el tòpic de que les persones de religions o pells diferents són estrangeres, i que les estrangeres només tenen drets si tenen uns papers, uns simples papers. I que les que no tenen els papers són ciutadanes de tercera, delinqüents o ignorants.

5.- Em sembla massa casual que a poc temps de les eleccions municipals es vegin de manera pública aquestes ràtzies. Segurament es busca donar sensació a la població vendrellenca que el consistori està vetllant per la seguretat i la “netedat” de la vila. Potser abans hi havia més ràtzies i no es feien publiques, perquè, precisament, eren malauradament rutinàries i només tocaven els nassos a una part de la gent. Potser estem entrant en el perillós terreny d’utilitzar la precarietat, causada per les mateixes institucions, per a captar vots. O en el d’insinuar que la culpa la té la gent d’un barri, o la gent diferent. Potser no veiem que n’és de perillós això en un indret on el racisme té una enorme cobertura gràcies a, per posar un exemple, cinc regidors de PxC. Potser la seguretat no es basa en la creació d’un estat policial, de por i d’alarma, sinó en tenir una vida sense angoixes.

6.- En un moment en que el racisme i el feixisme estan traient el cap amb molta més freqüència, amb moltes més cares i amb molta més acceptació, penso: cal tot això? Cal que els mitjans facin d’altaveu de les campanyes i del racisme institucional i  policíac? Cal que es promogui el tòpic racista i classista per a blindar el vot  o fomentar l’aïllament? Cal deixar les nostres veïnes amb la sensació que són perilloses, o que la culpa de tot és seva?

No, és clar que no. Rotundament no.

Deia al principi que a aquestes operacions se les ha d’anomenar de manera precisa, per què, lamentablement, el que no es diu pel seu nom es confon o deixa d’existir a l’àgora pública i l’imaginari col·lectiu. Jo estaria alarmada si aquestes situacions es consideressin rutinàries i més aviat les titllaria de batudes racistes. Fer servir altres termes seria amagar el cap sota l’ala o seguir situats en el privilegi, i cal que pensem que en el que els passa als nostres veïns i veïnes ens hi va tant com en el que ens passa a nosaltres. Prou batudes racistes.

Mireia Redondo. Precària visiblement feminista i afiliada de la CGT del Baix Penedès.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress