Drets socials bàsics per a tots els vilanovins

Laia Lopez

Laia López

La tragèdia de Lampedusa ha omplert de morts el Mediterrani. L’expressió més dura del fenomen migratori, producte de la pobresa i la manca severa de llibertats, mostra com tot i la crisi europea, centenars de persones del continent veí, segueixen disposades a jugar-se la vida i la dels seus fills amb una determinació que espanta.

Dia a dia els vilanovins passegem per la Rambla, fem un cafè darrere l’altre a les places del centre, anem a comprar al super o al mercat de la ciutat, i difícilment tenim en compte que les conseqüències de la immigració, són encara molt presents entre els que ens envolten. Perquè a banda de desgràcies com la de l’illa italiana, el procés d’adaptació que han de dur a terme les persones que decideixen començar de zero és molt dur, especialment en un context de crisi econòmica. Els alts índexs d’atur colpegen primerament als més febles, entre ells els que venen de fora, amb un baix o mínim domini de la llengua i els recursos de la ciutat.

La població d’origen marroquí, una de les comunitats més nombroses establerta a Vilanova, pateix directament els efectes de la crisi. Tot i recolzar-se en els Serveis Socials del territori, les famílies no veuen garantides unes condicions de vida dignes. Els Serveis Socials estan saturats i moltes famílies amb sis fills i zero ingressos, viuen al dia d’ajuts mensuals i sense perspectives de millora.

En aquest context desesperat es veuen obligades a justificar dia a dia la seva misèria, alhora que carreguen amb la intolerància d’alguns, que semblen desconèixer la situació en que es troben molts homes, dones i nens a la nostra ciutat. Els interessos de classe prenen forma de discursos racistes i la crispació augmenta.

Malgrat tot, cada vegada són més els que comencen a prendre’n consciència. La gent jove no està disposada a tolerar nens i nenes sense beques menjador, famílies desnonades i cues interminables a Càritas i Creu Roja. Perquè l’accés a l’habitatge o al dinar dels nostres fills, no ha de dependre ni de la bona voluntat del poble, ni de les prestacions d’un estat que cada vegada ho posa més difícil. La cobertura de les necessitats bàsiques és un dret dels vilanovins, vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin.

Laia López Samarra. Tinc vint i cinc anys, sóc llicenciada en Sociologia amb un postgrau qüestions Génere i un màster en Intervencions Socials i Educatives. 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress