El 9N votarem, tant si com no

adria

Adrià Pet

Ara fa poc menys d’un any, els partits polítics proconsulta, empesos per la societat civil, van posar data al clam popular que exigia un referèndum d’autodeterminació per al Principat de Catalunya. Després de tres anys de mobilitzacions populars massives, els càrrecs institucionals assumien la veu del poble i marcaven el primer pas indispensable per a l’alliberament del nostre país.

Durant aquest temps s’ha recorregut un camí difícil, ple de dificultats. Algunes són externes, degudes a les pressions i les amenaces vingudes del poder estatal espanyol, ja sigui polític, judicial o mediàtic; d’altres són internes, esdevingudes de les mateixes contradiccions dels grups polítics encarregats de dur a terme l’apartat institucional d’aquesta lluita.

Però tot i això, des del moment en què es va encetar aquest camí, molts, en el fons, teníem clar que aquest havia de passar per l’estació de la desobediència. I hi havia de passar perquè era clar que l’Estat espanyol s’anava a oposar, amb tots els mitjans del seu abast, a la nostra llibertat com a poble, i això és perquè l’Estat espanyol s’ha basat històricament en la imposició com a únic ingredient de la unitat que tant pregonen. En aquest escrit no cal fer l’enèsim recorregut històric per ser-ne conscients, ho hem vist i viscut els darrers anys.

Quant a això, no ens calia esperar els dictàmens de les diverses sales de la Judicatura espanyola, tan estretament lligada al poder polític de Madrid. La decisió ja estava presa en el moment que vam decidir que volíem decidir. L’única opció per recórrer aquest camí amb èxit passava i passa per la desobediència civil. I el 9 de novembre aquesta ha de ser la nostra proposta davant l’aparell de l’Estat espanyol, una multitudinària acció de desobediència mai vista en l’Europa moderna. Una acció de desobediència que demostri al món que la determinació del poble català d’esdevenir lliure i d’agafar les regnes del seu futur és ferma. Una acció de sobirania que, per definició, ja que s’oposa a la sobirania legal injusta, ha de ser desobedient. Una acció que, a més, serà marca de naixement de la nostra nova sobirania, posant la voluntat popular per davant de tot, i haurà de ser eina de construcció del nou model de país que entre tots hem de crear.

És per això, que cal que tots tinguem molt clar que aquest diumenge 9 de novembre VOTAREM. I escric això mentre m’assabento de la darrera posició de l’aparell político-judicial espanyol; res no canvia, la decisió ja estava presa. Votarem, i ho farem conscients del moment històric que tenim davant, ho farem siguin quines siguin les condicions que ens trobem als centres de consulta quan hi arribem, i ho farem sent conscients que gran part del món té l’ull i moltes esperances posades en la determinació dels catalans i les catalanes.

El diumenge, tant si com no, votarem.

Adrià Pet és regidor de la CUP de Sitges

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress