El cas dels banquers suïcides

Josep Asensio i Albà
Josep Asensio i Albà

Hi ha una epidèmia de banquers suïcides. A mi m’ho va explicar en J. mentre fèiem unes cerveses, d’altra manera no n’hauria sentit a parlar mai. Tenint en compte el paper clau que els bancs han jugat en l’enfonsament de l’economia, no sabem res dels homes –imagino que de dones n’hi ha poques- que els dirigeixen. Els banquers són inaccessibles, per això resulta inquietant que de cop i volta, en qüestió de mesos, una colla d’executius de la banca i d’empreses relacionades amb la banca hagin mort en circumstàncies estranyes, per dir-ho com un periodista de successos. Tot i que ha anat apareixent a la premsa de forma intermitent, el cas dels banquers suïcides va rebre el punt màxim d’atenció a principis d’aquest any, quan en pocs dies es van suïcidar cinc executius del món de les finances. Però la seqüència de morts havia començat mesos enrere a Suïssa, el país del secret bancari.

“Zuric a finals d’estiu és un lloc bucòlic, on els ocells llisquen per damunt del llac abans de començar la migració al sud dels Alps”. Així comença la crònica periodística sobre les morts del director executiu de Swisscom, Carsten Schloter, i del director financer de Zurich Insurance Group, Pierre Wauthier. Als dos els troben penjats amb unes setmanes de diferència, acompanyats de dues notes de comiat. Abans, el deu de juny, s’havia suïcidat un amic íntim d’Schloter, Daniel Eicher, director executiu d’ABC Verlag. Comença així una sèrie de morts en què s’hi veurà implicat un banquer important, Josef Ackerman, l’home que va convertir el Deutsche Bank en un dels bancs més poderosos del planeta. En una de les notes que deixa abans de matar-se, Pierre Wauthier acusa Ackerman d’haver-lo conduït a la desesperació.

Hem d’avançar fins el desembre per tornar a sentir notícies del cas. Robert Wilson, de 87 anys, salta d’un setzè pis el vint-i-tres de desembre. I a partir d’aquí, la cosa es dispara. El diumenge 26 de gener la policia londinenca troba penjat al seu domicili William Broeksmit, ex alt funcionari del Deutsche Bank. Dos dies més tard, el vicepresident a Londres de la firma financera JP Morgan, Gabriel Magee, es llença des de la planta trenta-tres de l’edifici de l’empresa. Els seus pares no compren la història oficial, que apunta a un suïcidi. El dia següent troben el cos sense vida de Mike Dueker, economista en cap de Russell Investments, a la vora d’una carretera de Tacoma Narrow, a l’estat de Washington, després d’haver-se tirat, presumptament, des d’un pont de quinze metres. Sumades a la desaparició del periodista David Bird –especialista en mercats petroliers- aquestes morts successives aixequen les primeres sospites a l’estar totes elles relacionades amb unes investigacions en curs.

Fins i tot el paio més escèptic del món afegiria l’adjectiu misteriós als suïcidis de banquers i executius que es van acumulant. Richard M. Talley, director executiu d’American Title, es dispara set o vuit vegades al pit i al cap amb una pistola de claus, el quatre de febrer. El mateix mes, dos empleats de JP Morgan: Ryan Crane, mort per causes desconegudes, i Li Junjie, que salta del terrat de les oficines de Hong Kong. N’hi ha més, que sumen un total de setze executius. Fins a quin punt estan relacionades totes aquestes morts? El dibuix és confús, i no hi ha cap prova evident que les connecti, però estic segur que les possibilitats que uns quants homes amb salaris milionaris i una feina semblant decideixin de cop i a la vegada acabar amb la seva vida són remotes. Semblaria una mala novel·la si no fos pel detall que es tracta d’uns quants homes dels quals mai en sentim a parlar i que formen part –quasi tots- d’allò que anomenem les elits, les oligarquies o, si ho preferiu, els de dalt. Que cauen com a mosques.

Sigui com sigui, aquí trobareu una llista completa per si voleu seguir estirant del fil.

Josep Asensio

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress