El dia de la dona

Fina Santacana

Fina Santacana

Obro el correu: ostres, un munt d’actes amb motiu del dia de la dona, al facebook bombardejat, als mitjans de comunicació més activitats…

Com a associació de dones, hem de fer un comunicat, assistir a un acte, anar a la concentració o a la manifestació…

I penso, per què hi ha de haver un dia de “?” si tenim el dia de la malaltia “X” , el dia de la fam, el dia del mediambient, el dia contra la violència vers les dones, el dia del treball, el dia del… Potser sí que cal tenir un dia per poder reivindicar allò que manca? Per visualitzar aquella malaltia oblidada? Aquella situació desesperada? I un llarg etcètera.

Però, el dia de la dona? Sí, cal recordar la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York del 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones joves immigrants) on hi van morir 142 obreres.

Cal reivindicar encara la manca d’igualtat en el treball i en la societat, en la paritat dels càrrecs de direcció i representació política, i a tots aquests, cal sumar l’amenaça de retrocés que significa aquesta reforma de la Llei de l’avortament i de ben segur moltes coses més que em deixo.

Però el que realment és una llàstima és el fet d’haver de tenir un dia commemoratiu i que després d’un segle d’aquells fets encara seguim reivindicant el mateix, amb la conseqüència de tornar-se una tradició més, com una festa folklòrica, una més en el nostre calendari, ja que moltes de les activitats que m’han arribat són molt festives i molt femenines: tallers de cuina, de cosmètica, algun concert, sopar, etc. Cal dir, però, que n’hi ha de més lluitadores: xerrades, concentracions, manifestacions….

I és en aquests temps que ens està tocant viure (immersos en una crisi econòmica que no hem demanat i que ja s’està convertint en una nova forma estructural de pèrdua de drets adquirits, de menys llocs de treball, sous més minsos i per contrapartida més hores a treballar i a disposició de l’empresari en la distribució de la jornada) quan la reivindicació ha de ser el dia a dia.

Deixem el dia pel record i lluitem com a dones perquè la igualtat en el món del treball i en la societat sigui una realitat i no haguem de posar quotes en les llistes electorals per ser als òrgans de representació, en els càrrecs de decisió de les corporacions… Caram! Ens hem de guanyar el lloc pel que som i valem.

Espero que les meves nétes no hagin de commemorar el dia de la dona treballadora ni cap altre dia, per què puguin viure en una societat normalitzada, lliure i igualitària.

Fina Santacana, una dona treballadora

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress