El dret al propi cos

Laia Santís

Laia Santís

Al darrer Ple de l’Ajuntament de Vilafranca, que va tenir lloc aquest passat dimarts 22 d’octubre,  la CUP vam presentar una moció en rebuig a la proposta de reforma de la Llei de l’avortament que, com ja sabeu, ataca la llibertat femenina i desempara les dones i que ha impulsat Riuz Gallardón, ministre de justícia de l’Estat Espanyol. Des del meu punt de vista, el que podria fer aquest senyor és recordar que va néixer d’una dona i atrevir-se a honrar el seu propi origen. Però de moment no és així, i cal treballar per la convivència política actual i en contra de la voluntat d’empetitir-nos i  forçar-nos a entrar en un codi penal. En el moment en què avortar esdevé una necessitat de moltes, es converteix en un dret que hem de recuperar. Quins temps, aquests! En què hem de lluitar per allò que és evident!

El debat sobre l’avortament té una dimensió política, social, cultural i econòmica gegant i aquí rau la qüestió; el patriarcat utilitza aquesta dominació en els cossos de les dones per tal de mantenir una estructura social que respongui als seus cànons establerts. Per això el dret al propi cos és un fenomen polític que recull les desigualtats a les que ens condemna el sistema patriarcal. L’avortament és un dels actes més exemplars d’autonomia femenina envers el propi cos i envers el projecte de vida, per tant aquesta restricció s’adiu perfectament a aquest sistema i és que restringint l’avortament es vulnera la llibertat de cadascuna de decidir sobre el nostre propi cos, per tal de potenciar un domini i un ordre social que anul·lin l’autonomia i la llibertat femenina. La possibilitat d’exercir aquesta autonomia és impossible si existeixen un seguit de tuteles. Sotmeses a aquesta llei la nostra capacitat de decisió queda limitada. A més el patriarcat és un paraigua molt gran de dominació on s’hi acullen diferents institucions patriarcals, com l’església o la pròpia llei de la qual parlem, diferents elements de dominació política, per exemple l’avortament es tracta com un tema d’àmbit públic quan realment només afecta a la dona i al seu univers femení, que esdevé passiu i indiferent, i d’altres elements com els de domini econòmic, que perpetuen les desigualtats socials o generen limitacions econòmiques. Aquesta privatització de l’avortament genera una desigualtat relativa a l’accés a la pràctica mèdica, ja que, per algunes dones, suposa més de la meitat del seu salari.

Com que els drets reproductius de les dones tornen a estar al centre del debat no podem quedar-nos de braços plegats i hem d’encarar aquesta nova problemàtica que ens ha brindat el sistema patriarcal. No només els drets democràtics i els drets socials estan sent anul·lats, sinó que els drets reproductius de les dones també s’hauran de recuperar si tot esdevé com alguns pretenen, per això la lluita per aquests drets ha de ser real perquè les dones tenim dret a decidir sobre el nostre propi cos, i les pràctiques que exercim sobre aquest.

Per tot això cal rebutjar la Llei que proposen, perquè ataca el dret a avortar lliure i gratuïtament i genera un gran retrocés en la conquesta dels drets de les dones a nivell històric, alhora que crea desordre simbòlic en l’univers femení. Per això hem d’estar al dia dels possibles atacs que ens vindran d’aquí i d’allà, perquè la lluita diària i que neix de la significació de ser dones ens aportarà moltes possibilitats col·lectives. Cal que anem més enllà dels marcs patriarcals imposats que només fan que limitar-nos perquè la conquesta de tots aquests drets que ens pertanyen va inestabilitzant el sistema de domini a través de la pràctica política real. El sistema patriarcal s’ha de desobeir perquè ja no posa ordre ni significa la ment femenina. Amb la nostra lluita constant per desobeir el que el sistema de domini ens destina demostrem  que la nostra manera d’estar al món ja no pertany al patriarcat. Hem pres consciència que el patriarcat no pot controlar els cossos sexuats en femení, hem entès que la llibertat femenina no està regulada pel sistema patriarcal, hem ocupat l’esfera pública amb la nostra presència social i ara ens queda la tasca més compromesa: desacreditar el patriarcat i omplir tots els espais de llibertat i d’autoritat femenina, d’aquest sentit polític que només generem amb la força col·lectiva i el desig del canvi.

Laia Santís. Vilafranca del Penedès. Educadora social, actualment treballo en diferents projectes de Lleure Educatiu. Vaig estudiar un màster d’Estudis de la Diferència Sexual per comprendre la pràctica vital de llibertat femenina. Milito a l’Esquerra Independentista des dels 15 anys.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress