Un nou espai per trencar el silenci

Marta Rius

Marta Rius

El Grup de Dones de Vilanova: un nou espai per trencar el silenci

L’educació i la religió alimenten l’estòmac que ha consumit -al llarg de la història- un còctel indigest de desigs, prejudicis, creences i pors ben barrejats i adornats per a què la humanitat es mantingui èbria de patriarcat. El resultat: una ressaca terriblement díficil de desbudellar.

Que la història s’ha explicat des de l’òptica de l’home no és cap secret avui. El que sí que és tot un enigma encara, és que després d’aquest tomb entre segles per la suposada maldat femenina, innerent en la biologia de la dona i transmesa de relat en relat, ja sigui per dogma o per ciència, seguim a les beceroles del que podríem considerar una societat lliure de sexisme.

De fet, quan el llegat de grans savis barons com Aristòtil, Kant, Freud o Che Guevara (que ningú es pensi que el moviment d’esquerres se salva del masclisme), amb prou feines s’ha qüestionat des de la vessant del gènere, resulta preocupant perquè roman com a material històric que s’objectiva. Passa a ser ideari que arrela i nodreix totes les esferes de la vida. Per no parlar del llegat de la fe. El llibre del Gènesi no va quedar-se al prestatge de la secció de contes. És un clar exemple de com la dualitat Eva/Maria, pecadora/bondadosa, histèrica/conciliadora, ha servit per cremar bruixes arreu, des de Salem (Nova Anglaterra) fins l’actual Tanzània, on cada any són assassinades o mutilades centenars de dones. El patriarcat precedeix al capitalisme. Va ser a partir del segle XII que el paper de guaridora, metgessa, sàvia va ser estripat per donar pas a un nou ordre de privilegis per als homes que encara arrosseguem.

Aquests relats han creat estereotips i obligacions en els rols de dones i homes que esquitxen i distorsionen una societat que és violenta amb la dona. Emparen i perpetuen, de generació en generació, des del micromasclisme més inofensiu, el quotidià, fins la misogínia més perversa, aquella que només recull xifres de dones assassinades als mitjans de comunicació. El sistema patriarcal és estructural i és eix vertebrador d’institucions i organismes, col·lectius, partits polítics, famílies, grups d’amics, parelles i una mateixa si no es combat. És aquest sistema el que permet que a la dona (i també a l’home, tot i que amb menys ferotgia) se li indiqui com ha de sentir i obrar.

Allò personal és polític i per això, tota actitud masclista passada per alt, tolerada per no interferir en la vida íntima d’agú, llaura sense pietat, una societat injusta amb les dones i trava l’empoderament del cinquanta per cent de la població mundial. Cadascuna de nosaltres hem de tenir un paper actiu en la lluita contra l’estat de la subjecció per obrir espais de comunicació a la subversió. Per trencar amb la construcció que s’ha fet de la nostra identitat generalitzada i dels nostres cossos. Per deslegitimar a aquells qui amb lleis o rosaris volen imposar la seva salvatgia.

Amb el nostre pensament crític, la nostra intel·ligència emocional, la nostra lluita infatigable -i llunyana a les modes passatgeres-, la nostra ferma desobediència i sobretot, amb el nostre amor compartit, volem ser partíceps del punt d’inflexió de la trajectòria històrica de les dones. Acabem de parir, amb esforç però sense dolor, un nou espai de dones i per a dones a la ciutat. Comptant amb el suport d’experiències que ens han precedit i que segueixen lluitant cada dia, com les companyes de La Frontissa, el Grup de Dones de Vilanova i la Geltrú té com a objectius teixir complicitats entre feministes i denunciar la violència masclista.

Per començar aquest camí, rebutjarem la mort de les dues vilanovines que han perdut les seves vides recentment, assassinades per les seves parelles i/o exparelles. En record d’elles i de totes les víctimes de la violència masclista, cridarem en silenci a la marxa que convoquem aquest dissabte 25 de gener, a les 20h, des de la plaça de les Neus.

Una amiga i companya em va dir que un cop et poses les ulleres violetes, la visió del món et canvia per sempre. Doncs bé, he deixat de ser miop, és irrevocable.

http://somdonesvng.wix.com/somdonesvng

Marta Rius és periodista i regidora de la CUP de Vilanova i la Geltrú. La socialització del feminisme als Països Catalans és el pal de paller del seu activisme.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress