El guirigall del PSC

Òscar Mendoza

Òscar Mendoza

El passat 31 de gener es publicava un article signat pel PSC Ribes-Les Roquetes que es titulava “CIU-VIA, UM9 i ICV: Un guirigall de govern”

El primer que ens va sorprendre d’aquest article va ser el títol. I ens sorprèn perquè si, avui en dia a Catalunya, políticament parlant, quelcom mereix l’apel·latiu de guirigall és la política erràtica del PSC i del PSOE que apliquen la marginació política als qui no pensen com les seves direccions, i estan esquitxats pels casos de corrupció que afecten alguns ajuntaments que governen de fa molts anys, i la seva  executiva amb alguns dels seus membres sota sospita d’espionatge il·legal com el responsable d’organització Sr. Zaragoza, que despreciant les institucions democràtiques va deixar plantada la comissió parlamentària que investiga aquest fet.

Algú que mira amb uns ulls molt més objectius que no pas nosaltres ens fan el següent comentari, en llegir el titular: “sembla més homogeni el govern actual de Sant Pere de Ribes que el PSC com a partit”.

Acusen el govern municipal de no tenir projecte col·lectiu de municipi. I precisament ho diuen els qui han estat 14 anys governant nedant en l’abundància econòmica però sense crear ni una sola estructura d’ocupació, sense desenvolupar el compromís de tirar endavant la mesa anticrisi aprovada pel ple de l’ajuntament el 2009, que van incrementar any rere anys els impostos mentre suprimien serveis, que van deixar perdre el servei d’urgències al CAP a Ribes i reduir el del CAP de Les Roquetes, que van deixar requalificar els serveis sanitaris de l’hospital Sant Camil quan el Sr. Blanco era vicepresident del Consorci Sanitari del Garraf, que van incrementar el preu de les llars d’infants municipals, que van perpretar una estafa en tota regla apujant els preus dels pisos de promoció pública quan havien estat ja sortejats i concedits, que van tancar serveis culturals com les revistes i la ràdio municipals, espais com El Local i el Teatre de les Roquetes mentre realitzaven un degoteig de privatització de serveis…

Gestionar l’herència (tant que els agrada parlar de la magnífica herència que han deixat) enverinada de més de 6 milions d’euros de deute de Garraf Promocions aprovant-ne els comptes, desencallant així l’aprovació dels pressupostos municipals no està sent pas feina fàcil, però s’està fent malgrat les dificultats que comporta. Aconseguir aprovar uns pressupostos municipals (com sembla que es podrà produir al proper ple) després de dos anys de pressupostos prorrogats és una expressió de projecte municipal de primer ordre. No oblidem que el pressupost és la principal eina que permet desplegar polítiques públiques i el PSC va ser incapaç de generar les complicitats necessàries per fer-ho.

I desencallar, també, les negociacions amb la plantilla municipal; ja s’han arribat a alguns acords amb algun del sindicats presents a la casa i sembla propera l’aprovació d’un conveni encallat, també, des de fa dos anys. De moment es pagarà la part de la paga de nadal de 2012 que el govern Blanco va retallar més enllà del que manava Rajoy des de Madrid. És a dir, que la plantilla veurà retornada la retallada “extra” (mai millor dit) que el govern Blanco-Abigaïl va aplicar a la paga dels empleats i empleades de l’ajuntament.

De projecte col·lectiu hi ha, i tant, altra cosa són les dificultats per desplegar-lo, perquè després d’uns pocs mesos, comencem a constatar allò que denunciaven quan estàvem a l’oposició, que el  projecte col·lectiu del PSC al govern no era res més que anar acumulant temes pendents als calaixos, vendre fum, projectes virtuals fastuosos com el l’Espai D’arts Escèniques que després  de 397.000 euros invertits en la redacció del projecte i que van deixar en un calaix o el projecte de Can Coll, Mas Solers, l’Autòdrom, la ciutat socio-sanitària, o el puf de Garraf Promocions Municipals.

Acumular merda, bon projecte col·lectiu de municipi, que haurem d’anar netejant de mica en mica i és que només reconduir el tema de Garraf Promocions requereix d’un esforç enorme, de picar pedra, de fer feina d’aquella que la ciutadania no percep a primera vista però que s’ha de fer (i s’està fent) per, una vegada resolta poder tirar endavant nous projectes. El cas de Garraf Promocions Municipals està actualment a mans de la Fiscalia Anticorrupció després d’una gestió nefasta del Govern Blanco-Abigaïl, plena d’irregularitats i d’operacions especulatives, confirmant-se allò que denunciàvem fa molt de temps, els favoritismes a persones del partit com la Sra. Carmen Prats ex-regidora del PSC a Sitges que rebia 250.000 euros l’any de les arques públiques per la seva condició de propietària de CQ, que el Govern Blanco-Abigaïl va decidir que fos l’empresa gestora de Garraf Promocions Municipals i que ara, després de deixar empantanegat l’habitatge públic al nostre municipi s’ha retrobat amb en Blanco, compartint feina a ADIF, una part de l’antiga RENFE.

Però aquest cas no és l’únic exemple de mala gestió del territori, podríem afegir les urbanitzacions, les infraccions urbanístiques i mediambientals, els plans de millora urbana no executats com el la de la Cervereta i els diners llençats en un Mercat més buit que ple i un Parc Central on les herbes i la merda es mengen els milers i milers d’euros invertits en l’urbanització d’un sector que avui sembla més propi d’una ciutat fantasma que d’un poble viu.

I malgrat això s’estan tirant endavant els projectes que formen part de l’acord de govern, sortejant encotillaments legals i pressupostaris d’altres administracions i els llast del projecte col·lectiu de municipi de l’anterior equip de govern que estava en línia amb la política de malbaratament de recursos més pròpia del boom immobiliari especulatiu que de l’exercici de realisme que calia, fins i tot quan ja portàvem uns anys de crisi-estafa.

Però el PSC s’entesta en destacar la “manca d’homogeneïtat” del govern d’UM9 i CIU-VIA, qualificant-lo “de suma d’interessos, en alguns casos més personals que polítics”. D’això se’n diu tenir barra! Si en els darrers anys hi han hagut projectes personals (o així ho volien vendre, si més no) han estat els “projectes” dels cap de llista del PSC a les darreres eleccions municipals. Recordem aquells cartells on destacava en primer pla la cara del candidat i amagaven, en petitó i en un raconet, les sigles del partit, no fos cas que es relacionés l’alcaldable de torn a una organització política esquitxada per la corrupció i amb greus problemes interns per la manca de projecte col·lectiu ja no només pel municipi, sinó fins i tot (i sobretot) pel país.

Per contra, malgrat conformar actualment un equip de govern amb diferents forces polítiques, ja abans de les eleccions vàrem arribar a un acord de voluntats per tirar endavant un projecte alternatiu a l’enquilosat i esgotat projecte del PSC a Sant Pere de Ribes. La crisi de govern del passat estiu, amb la sortida d’ICV-EUiA, va servir per ratificar-lo i anar-lo concretant programàticament,  i va culminar en l’acord de govern que regeix l’equip actual, després de la dimissió d’en Blanco provocada perquè, segons ell, “ja no tenia res a oferir al municipi”.

Unitat Municipal 9 no va creure en aquell moment l’ex-alcalde perquè sí que tenia quelcom a oferir, “más de lo mismo”, o el que era el mateix, recanviar-se per Abigaïl Garrido, provocant una nova estafa democràtica a la ciutadania de Sant Pere de Ribes. Si Blanco ja no tenia “res a oferir al municipi” Garrido tampoc, perquè és l’altra cara de la moneda del seu projecte polític esgotat.

Allò no era un  projecte col·lectiu, era una pretesa successió pròpia de les monarquies autoritàries  i personalistes. I diem successió, i no substitució, perquè Abigaïl és “más de lo mismo”, una professional de la política que quan deixa el govern municipal no demana el reingrés a la seva anterior feina sinó que cobra del partit per una dedicació completa a desestabilitzar i intoxicar, mantenint un estatus social i econòmic superior a la classe treballadora que les sigles del seu partit vol representar i que està patint els efectes d’una crisi i d’unes retallades que van començar quan el PSOE governava l’Estat espanyol, el PSC la Generalitat i en Blanco i ella mateixa l’ajuntament de Sant Pere de Ribes.

Aquest tipus de successió es una pràctica “personalista” pròpia del PSC arreu del territori. Canviar l’alcalde (o alcaldessa) a mitja legislatura com si de peces d’escac és tractessin, col·locades en llocs estratègics per assegurar la supervivència d’un projecte que no és altre que mantenir econòmicament en època de vaques magres l’entramat burocràtic en que s’ha convertit el PSC-PSOE amb els Navarro i Iceta al capdavant.

Quan encara estava en xoc perquè no havia assolit allò que creia impossible que se li escapés de les mans, la nova portaveu del grup del PSC a la oposició anuncià la voluntat d’exercir una oposició constructiva, en contraposició a l’oposició de “pals a les rodes” que, segons ella, va caracteritzar la protagonitzada per UM9 i CIU-VIA en l’anterior etapa.

Aquesta voluntat, d’altra banda pròpia de tothom que passa a l’oposició no va durar ni els cent dies de cortesia que mana la pràctica política en aquests casos. Això confirmava que les solemnes declaracions que la portaveu “socialista” va fer en el ple d’investidura de la nova alcaldessa Anna Gabaldà, i que repetia en cada ple eren hipòcrites i amagaven odi i rancúnia.

La primera mesura va suposar la primera crítica, i en els darrers articles que escriuen hi tornen, la reducció del cost polític. Per molt que el mantra “socialista” repeteixi fins a la sacietat que el nou govern cobra molt, “l’exemple més devastador” diuen, els números canten i la reducció del cost polític és un fet: s’han eliminat els càrrecs de confiança i s’han abaixat les retribucions polítiques un 7%, a més de reduir-se dràsticament les despeses en dietes. Recordem, a tall d’anecdòtic exemple, que a l’anterior govern hi havia qui cobrava fins i tot la benzina per anar de Ribes a Les Roquetes. I és que el dispendi del PSC a càrrec de l’ajuntament no era gens menyspreable. Serveixin altres exemples com pagar línies telefòniques d’edificis que fa més d’una dècada que estan en desús com el Local de Ribes o el Teatre Municipal de Les Roquetes, o els més de 130.000 euros pagats a l’empresa que havia de fer la nova plana web de l’ajuntament i que no va acabar. I com aquests, molts altres exemples que aniran sortint. Lluny de fer autocrítica amb humilitat, mosseguen (però en ós dur) amb altivesa i arrogància, i manca de raó.

La mena “d’oposició constructiva” del PSC la demostren amb fets. Diuen que el nou govern és inactiu, podem assegurar que no, inactius eren els antics regidors que permetien que set persones no electes governessin el municipi, cobrant com contrapartida uns complements retributius estratosfèrics i molt allunyats del que tenen la plaça que van obtenir en oposició. L’activitat dels regidors es reduïa a anar a les reunions i alçar la ma per parar-la després a l’espera de la dieta que correspongués.

El nou govern municipal Um9-CiU-ViA amb el recolzament d’ICV, ha fet un procés (millorable però real) participatiu d’elaboració dels pressupostos, amb quatre sessions obertes a la ciutadania (a més de les reunions i negociacions amb la resta de grups municipals). Que ha fet el PSC en aquest participatiu? No només no han fet campanya per a que participi la seva gent propera sinó que no hi ha ningú a l’orbita del PSC entre el centenar llarg de persones que participen en aquestes sessions. Aquesta és la seva visió de la participació ciutadana, que no és pas la mateixa (sembla) que la que tenen altres agrupacions socialistes properes com la de Calafell que anunciava aquesta setmana que portarà el “seu procés participatiu als nuclis de Calafell”. I no passaria res sinó haguessin anunciat la seva participació, com feien en un tuit el 27 de novembre en el que deien sobre les jornades obertes sobre pressupost municipal: “Anirem amb ganes de treballar pel municipi i amb propostes #plaxocsocial #oposicióconstructiva”. Tampoc participen en altres espais de participació ciutadana que s’estan desenvolupant. Per exemple el PSC tampoc ha participat encara al Consell Social Municipal de recent creació. No tenien una proposta de Pla de xoc social? O és només una etiqueta a les xarxes socials?

I es que, en definitiva, el que li fot al PSC a l’oposició és veure que hi ha projecte per a temps i que (pla de xoc necessari a banda d’aplicació immediata) s’està treballant, i molt, per assentar els fonaments (damunt les runes del passat recent) d’un projecte, l’execució del qual, va més enllà del que manca de legislatura. És a dir hi ha projecte de municipi, col·lectiu i, sobretot, de futur.

Òscar Mendoza, en nom de la permanent política de la UM9

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress