El Noi del Sucre i Catalunya

XP_Pere-Codina_vert

Pere Codina

Els darrers anys a Catalunya una gran part de la població està adoptant postures sobiranistes, amb la qual cosa el camí cap a la Independència del Principat sembla més curt. Ara bé, hi ha alguns sectors que encara veuen amb molta reticència aquest procés, em refereixo a una gran part de l’esquerra reformista englobada dins ICV i EUiA, i fins i tot a una part de l’esquerra transformadora que avui està a Podemos i a Procés Constituent. Hi ha també molta gent dins del món anarquista i anarcosindicalista que tampoc veu amb bons ulls la construcció d’un estat propi.

Aquests dies he estat llegint una biografia del Noi del Sucre, en Salvador Seguí, sindicalista de la CNT de principis del segle XX, allà m’he trobat amb la sorpresa que el seu pensament envers Catalunya era molt més sobiranista del que jo personalment pensava, no rebutjant en absolut la idea d’una Catalunya independent.

Paso a reproduir alguns dels seus pensaments, doncs crec que pot ajudar a reflexionar a aquells companys i companyes d’allò que podem anomenar “d’esquerres” i que no tenen clara la postura respecte a la sobirania de Catalunya. Més si aquests pensaments són d’una persona anarcosindicalista, gens sospitosa per tant de ser un “patit-burgés barratinaire” clàssic.

La política patrocinada por la Liga ha pretendido, y en parte logrado, dar a entender a toda España que en Cataluña no existe otro problema que el suyo: el regionalismo. Esto es una falsedad; en Cataluña, después del problema social, que no es catalán, sino universal, existe el problema que tienen planteados otros pueblos de Europa. El problema de la libertad y descentralización administrativa, que todos los hombres liberales del mundo aceptamos. La Liga Regionalista no es una agrupación política en el sentido honrado de la palabra, sino un conglomerado de hombres de negocios que “hacen política” para arrancar del poder público determinadas concesiones a favor de sus industrias y negocios. Que se dé a Cataluña la autonomía, que se dé, si se quiere la independencia; pero ¿sabéis quiénes serían los primeros en no aceptarla? Nosotros no… Los primeros en no aceptar la independencia de Cataluña serían los mercaderes de la Liga Regionalista. La misma burguesía catalana que está dentro de la Liga sería la que no la aceptaría de ninguna manera.

En canvi, nosaltres els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdriem res, ans al contrari, hi guanyariem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys, que m’escolteu, que si un dia es parlés seriosament de independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional….. Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si es pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la monarquia centralista…..Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigiexen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interés o ideología.

Com es pot comprovar en aquestes paraules del Noi del Sucre, si canviem Lliga Regionalista per UDC i sector negocis de CDC, la seva actualitat és d’allò més punyent. Evidentment no cal pas canviar Fomento del Trabajo Nacional, seguéix essent igual.

Espero que aquestes reflexions d’un gran sindicalista per cert, assassinat, com en Salvador Seguí serveixin per fer avançar les idees sobiranistes dins d’aquells col.lectius d’esquerra que avui encara no tenen clar l’alliberament nacional del nostre poble.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress