El segon de la fila

Marta Soler

Marta Soler

Ser el segon de la fila. Això comporta tenir un tros més petit del pastís, el que fa que hi hagi un mal repartiment d’aquest. Això és el que som, el conjunt de la societat, pels governants i pels partits polítics.

Ja sé que això no ve de nou, ja ens han mostrat molts exemples per corroborar aquesta frase, però cada cop ho dissimulen pitjor. Per posar un exemple a petita escala, el jovent de Vilafranca complirem quasi deu anys sense un espai públic on sigui el nostre punt de trobada. I no parlo d’un espai per organitzacions, o polititzat (ja seria demanar!), sinó un lloc on puguem relacionar-nos, conèixer-nos i crear noves idees. Sembla molt maco i no massa complicat, oi? Doncs per la casta convergent de l’ajuntament no és una prioritat, ni a llarg termini. Es va engegar un projecte per rehabilitat un espai que seria el casal per als joves, però es va trobar entremig d’un embolic urbanístic, i l’ajuntament -socialista, s’ha de dir- ho va deixar perdre. Ens trobem al 2013, deu anys desprès que es tanqués l’últim espai de joves i quatre anys després de l’intent fallit, amb la cessió d’un equipament públic a un consorci format per empresaris, alts directius de bancs i gent influent, lògicament privat. I el que hi volen fer? Doncs impartir uns cursos sobre el vi i el cava especialitzats que tindran un cost aproximat de 23.000 euros. Molt em temo que qui es matriculi a aquests cursos no trepitjarà mai una vinya. I també, que no m’ho deixi, si us pensàveu matricular aquest any, aneu errats, encara no hi ha un pla d’estudis ni les inscripcions obertes, el que vol dir que aquell edifici restarà tancat.

Aquest fet em porta a l’inici, som els segons de la fila. Som els segons de la fila per les persones que hem votat. Pel poder que, en la teoria, emana del poble. Per la democràcia, que ells han tergiversat.  I el que ens passa als  joves ho podem elevar al conjunt de la societat, on banquers, empresaris i grans fortunes se’ns colen a la fila per ser els primers en servir-se el pastís del poder.

Per posar un altre exemple en un aspecte que actualment ens toca a tots, és la independència d’en Mas. Ens ha explicat com es viuria en un país independent? Sé que segurament cau molt lluny, però si va pregonant un discurs, que l’expliqui tot. Fa alguns mesos vaig veure una entrevista del Jordi Evole a l’Artur Mas on anava al gra i li preguntava si en un hipotètic estat independent no hi hauria retallades. La seva resposta: sí, sí que n’hi hauria. Llavors, perquè volem la seva independència? Per estar igual que ara, però amb un sistema financer propi? Gestionaríem les polítiques nosaltres però hi seguirien havent pujades de taxes, llistes d’espera llarguíssimes en hospitals o traient a famílies de les seves cases? Amb això ja em dóna els suficients arguments com per creure en una independència deslligada del sistema capitalista, de la Unió Europea i del patriarcat. I òbviament, del territori complet. Una independència per canviar-ho tot.

I torno al principi. No hem de deixar que siguem els segons de la fila. El conjunt de la societat som el govern, som el poder. Sembla estrany, ja que només ens ho deixen ser un cop cada quatre anys i per delegar les decisions que ens haurien de consultar, que al final són les que ens afecten. L’empoderament popular ha de ser la eina per a portar-nos cap a una política, una economia i una societat més justa.

Marta Soler, tinc 23 anys i sóc de Vilafranca. Milito a Arran i estudio Ciències Polítiques a la UAB.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress