El “selfie” i les primàries

Juanma

Juanma Rodríguez

Si hi ha dues modes que destaquen en la política actual aquestes són clarament el selfie i les primàries. De fet, el primer ministre italià va fer referència a la moda de l’autoretrat en la seva intervenció de fa pocs dies al Parlament Europeu. Renzi, que té la costum de fer-se l’interessant, va preguntar quina cara faria Europa si es fes un selfie. Deia, responent, que faria cara d’esgotada, d’estancada. Després d’aquesta ocurrència el típic discurs; molta retòrica i poca concreció.

Podríem dir que aquesta és la tònica de la política actual. Molta retòrica, molt màrqueting i poca, molt poca concreció sobre els problemes reals. De la mateixa manera que el selfie representa la moda de l’autoreferència, les primàries són un intent dels partits tradicionals de cridar l’atenció. La lògica és aquesta: donat que ningú em fotografia jo mateix ho faig. Donat que la ciutadania desconfia de l’estructures partidàries, aquestes creen operacions comunicatives per ser notícia, per semblar participatius.

Tothom que segueixi la política, o la visqui amb una mica d’intensitat, sap que el pes dels aparells continua vigent. També que els partits aproven unes línies polítiques als seus congressos, que es van concretant segons la conjuntura. Així doncs, els dirigents (en plural) i el projecte tenen una durada llarga. Les línies mestres acostumen a variar poc de no haver grans sotracs. I ara estem en l’època de sotracs.

Seria d’esperar, doncs, que les organitzacions polítiques fessin un anàlisi profund de la situació, de quines són les demandes, de què espera la gent, quines són les necessitats més immediates i com solucionar d’arrel els grans problemes. També que reflexionessin sobre les formes de participació, ja sigui per postular o revocar, per modificar les polítiques, etc. Seria d’esperar, també, que apostessin per mètodes participatius actius, més enllà de l’acte inherentment passiu de posar una papereta en una urna o fer un clic. Serien desitjables moltes d’aquestes coses, però alguns prefereixen la prudència dels perdedors.

Juanma Rodríguez. Llicenciat en Història i treballador precari. De l’activisme estudiantil a la militància política i social. Coordinador Local d’Esquerra Unida i Alternativa a Vilanova. 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress