Els joves, el nostre futur?

Laia Lopez

Laia López

L’atur juvenil a les nostres comarques porta un nombre important de joves a la frustració acadèmica i personal i a la manca d’ingressos. Aquest sector poblacional situat en un moment de transició entre la dependència i l’emancipació, veu greument afectades les seves oportunitats de vida a causa d’un mercat de treball excloent, que expulsa de manera contínua els sectors més vulnerables de la població. La joventut, suposat motor de canvi i futura base econòmica i social d’un escenari pròxim, és castigada constantment per un sistema deshumanitzat que s’emporta per davant somnis i projectes.

En l’actual context de crisi sembla que el sistema educatiu i el mercat de treball no acaben de posar-se d’acord. Els joves ens mantenim cada vegada més en el sistema educatiu reglat, ja sigui perquè la “titulitis” ens empeny o perquè les opcions de formar-nos en la pròpia pràctica professional son escasses. Però l’augment de taxes del govern actual, ja s’encarrega de fer neteja. L’educació esdevé un luxe per molts joves i la suposada meritocràcia que ens vengueren, ha demostrat ser una farsa. Independentment de la qualitat de l’educació al nostre país i de la funció que aquesta acompleix (la qual és més que qüestionable), la capacitat de decisió dels joves es veu coartada i reservada als més privilegiats, de la mateixa manera que aquells ensenyaments que no generen un benefici material a curt termini (humanitats i ciències socials especialment) son relegats en el sistema educatiu públic.

A casa nostra, la polarització dels perfils formatius (característica del sistema educatiu català) s’observa al carrer. El jovent es divideix principalment en dos grans blocs, els joves amb estudis superiors (molts d’ells “sobrequalificats” des d’un punt de vista de la relació entre formació acumulada i mercat de treball) i els joves amb estudis bàsics (en els quals es contemplen també aquells que no han arribat a assolir-los). El jovent amb una formació post-obligatòria és menor en nombre, existint en el camp de la formació professional menys competència a l’hora d’inserir-se en el mercat de treball. Cap d’ells però s’escapa de la crisi, tot i que les conseqüències per a uns i altres no son malauradament les mateixes. Mentre que els primers no troben l’oportunitat de realitzar-se professional i personalment, i alguns decideixen emigrar, els segons veuen en joc la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

I és en aquest panorama en el que ens diuen que ens hem de reinventar, que hem de deixar enrere els vells models i les velles promeses (no totes sanes al meu parer), que hem de tornar a la comunitat i a l’ajuda mútua i que la crisi és una bona oportunitat per a baixar-nos d’aquell tren que tard o d’hora havia d’estimbar-se. I no van errats del tot, és hora de fer un replantejament, un replantejament que ja estem fent com a joves i com a comunitat en general. Però que no ens prenguin el pèl, sabem que el tren no para per alguns i que allò que ens falta als ciutadans de a peu és a les butxaques de quatre. Els joves tenim el dret d’exigir una feina digne, un habitatge a preu assequible, una educació pública i de qualitat per a tothom i la participació real en un sistema democràtic que ara no és més que pantomima. Perquè si és veritat que els joves som el futur, el futur ha de ser nostre.

Laia López Samarra. Vilanovina de vint i cinc anys. Llicenciada en Sociologia, amb un Postgrau en qüestions de Gènere i un Màster en Intervencions Socials i Educatives.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress