Els petits canvis són poderosos

Bruna

Bruna Alvarez

El dissabte a la tarda vaig anar a la inauguració del local de la CUP de Sant Martí Sarroca. Anàvem al concert d’Eina, un déjà vu cap a la joventut de moltes de les persones que eren allà, i que van créixer i es van formar políticament amb les lletres i la música dels Inadaptats i tot allò que van comportar. Va ser una grata sorpresa trobar-me un mural de Bola de Drac, que acompanyava al déjà vu de 20 anys enrere, i just a sota el mural, una cantonada de paret transformada en una pissarra que estava plena d’infants amb guixos dibuixant!

XP_inauguracio

El local era ple d’infants, que omplien les primeres files de cadires escoltant primer els parlaments i després el concert. I aquest era el motiu de conversa amb unes quantes mares: “Ostres! Has vist? Aquí podem venir amb la canalla!”.

Aquesta senzilla frase té moltes connotacions polítiques.

En primer lloc, el local ha pensat en un espai on la canalla pugui jugar mentre les seves mares i pares estan participant d’actes polítics. Per tant, s’obren les portes a que ningú hagi de preocupar-se de deixar els fills i filles amb algú altre mentre ells o elles participen activament de l’activitat política. Això permet que mares, i també pares, solteres o separades, parelles amb fills i filles estiguin allà. Permet alhora una criança més col.lectiva, on aquells nens i nenes, mentre estan allà, acaben sent fills i filles de totes i tots.

Per altra banda, els infants participen del moviment polític on militen les seves mares i pares. Es troben, creen llaços d’amistat,  aprenen, es produeix una transmissió intergeneracional de cultura i pràctica política. Les cançons que van formar políticament una generació de penedesencs, eren escoltades i cantades pels fills i filles d’aquestes persones. Es normalitza la pràctica política als infants, i aquesta deixa de ser “allò que fan els grans”.

Això em porta a somniar en una utopia que trenca l’adultocentrisme de la societat. El somni està en què les estructures polítiques permetin la participació dels infants en assemblees i de la presa de decisions, almenys a partir de certa edat.

Es tracta de fer visible que l’esquerra popular és capaç de transformar-se per deixar de construir la societat prenent com a referència la figura tradicional d’home blanc heterosexual que es dedica a la política mentre a casa hi deixa dones i nens/es. Canviem la societat transformant els espais polítics convertint-los amb més inclusius. La idea seria, si tothom pot pujar per una rampa, perquè construir escales que deixen a fora cadires de rodes, cotxets, etc?

Si un espai per infants permet la participació de més persones, creem-lo, gestionem-lo, donem eines als infants perquè puguin créixer amb els valors transformadors que volem transmetre a la societat.

Parlant amb una de les regidores de la CUP de Sant Martí em va dir: “Aquí hi ha molts infants. Per això hem adequat el seu espai primer. Encara ens falta arreglar parts del local, però primer ha estat el seu espai”.

La necessitat d’una majoria militant ha permès canviar una estructura política que s’ha convertit amb  més inclusiva i oberta.

Felicitats a la CUP de Sant Martí per aquesta magnífica iniciativa. Sou un exemple!

Bruna Alvarez. Sóc persona, mare, companya i antropòloga. Intento entendre les desigualtats de gènere, i especialment faig investigació sobre el tema de les maternitats, en plural, perquè hi ha moltes maneres de ser mare. Treballo al Departament d’Antropologia de la UAB i visc a Vilafranca.

2 total comments on this postSubmit yours
  1. M’encanta que els locals polítics apostin per a incloure els petits. Però un mural de bola de drac, per als petits, és com una portada d’Interviu per a un local feminista. Molt bé que un concert el gaudim juntes, petits i grans, sense que hi hagi cançons on cargols van a l’escola i xorrades així, molt bé que la música no faci separació entre adults i infants, això m’encanta. Però en canvi, que l’espai estigui dividit en adults i petits (la pissarra per als petits, la sala de reunions per al adults, etc…) és una segregació més. I no resol res, sota el meu punt de vista. Que els adults facin “política” a dos metres dels petits que els tenim “entretinguts” en d’altres tasques no ajuda a incorporar els petits al món real, no acosta aquesta filosofia de compartir espais polítics als petis, segrega i segrega i diferencia i classifica i etiqueta i divideix (adult vs petit, real vs simulacre). Un espai de petits, exclusiu, propi, destinat a ells, per a separar-los, entretenir-los i tenir-los apartats mentre fem “política” és una còpia del pàrquing de criatures que tenen a l’IKEA, per a que hi compris “tranquil·la”, és a dir, sola. No ho celebro, ho lamento. Hem de poder fer assemblees amb els fills presents, amb ells, no als costat d’ells. Però això de fer un concert, sense caure en el patetisme de la “música per a infant” ho trobo molt bonic, potent i positiu.

  2. Doncs em sap greu, però ho veig de diferent manera, he sigut nena i sempre m’agrada’t saber quins dibuixos miraven els meus pares!!!! Al igual que hi ha nens que encara miren bola de drac i l´Arale, ja sigui perquè encara els donen per la televisió algun cop o perquè be els pares es baixen els capítols per Internet. Anava a reunions amb els meus pares i per ser sincera sempre ma tirat més escriure amb una pissarra si es que n’havia i juga amb els amics que seure al costat dels grans i escoltar quines coses deien. Quant som nens volem jugar, que per fer deures i aprendre ja anem al col•legi i a les estones lliures volen jugar això no vol dir que de manera que ens fem més grans ens interessem amb el tema dels grans. Estic segura que si intentes tenir el fill de tres, quatre, cinc…anys, en una cadira o a la faldilla quiet i que escolti el que diuen de ben segur et dirà que et quedis tu. Perquè això o em fet tots!!!! Això no vol dir que els pares els hagin de deixar allí que juguin i es barallin i facin el que vulguin, que sempre hi ha de tot en aquest món esta claríssim!!!! Els fills més grans assistir a reunions, doncs clar, quan arriba la edat que vols se gran i ser com els grans tot arriba, al seu temps!!!!. I la sala de reunions al lloc d´on juguen els nens crec que no es pot comparar am el circuit o recorregut del Ikea, que estàs a passos per vigilar el teu fill!!!! Molt be nois seguiu lluitant, i enhorabona!!!!!

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress