Empoderament col·lectiu per canviar-ho tot

Laia-Santís_vert
Laia Santís

Que la crisi política i econòmica actual està obrint esquerdes socials en la societat, està fent trontollar el sistema capitalista, i ens està brindant l’oportunitat de generar petits canvis de transformació social per canviar les coses, per canviar-ho tot, és evident. Sembla que ens trobem en un moment històric de transformació i de canvi, així ho veiem en molts exemples de lluita que dia a dia ens demostren que l’activació popular pot aconseguir nous models socials. Aquesta desestructuració social ens permet dinamismes socials, econòmics i polítics importants. Constantment i amb les nostres accions i pràctiques de lluita en el si de la pròpia quotidianitat, del dia a dia, les dones, que som la meitat de la població mundial, posem en activitat i en circulació una força simbòlica que fa trontollar principis bàsics de l’ordre patriarcal. Les dones del meu entorn, almenys, aquelles amb qui comparteixo les accions i pràctiques de lluita que em signifiquen, ens preguntem com aprofitar, utilitzar i absorbir aquesta força per generar canvis significatius en les relacions socials i polítiques actuals.

Es fa difícil, a voltes, utilitzar aquesta força en un context de pràctica política, ja que històricament les dones hem tingut una relació competida amb la política principal, però cal seguir-hi pensant perquè és necessari un canvi en la manera com ens situem les dones respecte a la participació política, i el moment històric en què vivim és avantatjós per generar canvis col·lectius. Tot i així les coses no canvien d’un dia per l’altre, i hi ha certes dificultats que ens anem trobant al nostre voltant per empoderar-nos. Empoderar-se, un verb que està a l’ordre del dia i que, per a mi, passa per prendre consciència de la diferència de ser dona en una societat patriarcal, passa per entendre i fer entendre que diferència no és desigualtat, i passa per teixir, a través de l’experiència i de la presència, una xarxa de complicitats femenines i masculines, que ens permeti ser-hi, ser en tots els espais i fer que la nostra participació política, individual i col·lectiva, des del fet de ser dones, aporti un nou significat a l’imaginari personal i comú.

Empoderar-nos és un treball que no hem de fer soles, és un procés d’intercanvi, de comunicació que hem de fer acompanyades essencialment d’altres dones, però també dels homes amb qui compartim espais polítics, perquè la mediació entre les dones i la política passa per la pròpia pràctica conjunta entre totes les persones que conformen els espais de lluita, i aquestes no només són dones.

Cal empoderar-nos col·lectivament, prendre consciència que som agents polítics i de canvi actius. Penso que, en la pràctica política, són necessaris espais conjunts de relació, de respecte, d’acceptació recíproca, d’intercanvi, de solidaritat, que ens obriran camins cap al nou model de societat que plantegem. Tan sols farem possible una modificació de la pràctica política i de la realitat a través de la pròpia experiència, de l’anar fent dia a dia, de la lluita quotidiana i de ser en els espais polítics transgredint els tòpics, els rols i les normes socials que ha establert la societat patriarcal. Serà la manera de deslliurar-nos del model patriarcal, d’aconseguir una revolució simbòlica des de la transformació de les relacions entre sexes.

Canviarem la realitat establerta a través del llenguatge i del saber femení, actuant, intervenint pensant en relació amb els i les altres, amb el reconeixement mutu. Canviarem la realitat quan partim de la pròpia experiència i de l’experiència dels i de les que ens envolten, quan anem teixint la força que generem entre totes, en participar activament de la política lliurement, acompanyades d’homes i de dones, creant espais conjunts des d’on intervenir i fer política conjunta, entrellaçant complicitats igualitàries. Compartint àmbits de lluita trencarem principis patriarcals, perquè el sistema patriarcal encara ara té poder social i segueix cedint la política en mans d’uns pocs, però amb la força col·lectiva, amb l’empoderament col·lectiu podem anar capgirant realitats per acabar canviant-ho tot.

Laia Santís. Vilafranca del Penedès. Educadora social, actualment treballo en diferents projectes de Lleure Educatiu. Vaig estudiar un màster d’Estudis de la Diferència Sexual per comprendre la pràctica vital de llibertat femenina. Milito a l’Esquerra Independentista des dels 15 anys.

2 total comments on this postSubmit yours
  1. article massa llarg però molt ben enxarxat. per moltes persoenes dels moviments alternatius no aporta cap novetat; reafirma els nostres pensaments i fa que ens sentim solidaris

  2. Miquel, com bé dius no pretenia ser un artícle amb cap novetat, sinó reafirmar la idea que l’empoderament de les dones, per a mi, passa per l’empoderament col·lectiu, deixar plaès que la responsabilitat vers l’empoderament ha de ser de la col·lectivitat i no una conquesta de la lluita feminista. Gràcies

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress