Encara no hi ha res a celebrar

Mireia Redondo

Mireia Redondo

Exacte, parlo del 12 d’octubre, aquesta data molesta. I és que és feridor veure com encara hi ha tres regidors de Plataforma x Catalunya a El Vendrell. És molt cert que amb un esforç s’ha pogut reduir el nombre de plataformeros a l’Ajuntament de cinc a tres, i això és bo, és clar. Però no reposem, que encara n’hi ha tres i no n’hi hauria d’haver cap ni un. I el que és més greu és que el senyor Armengol va ser escollit, per unanimitat, capitost de PxC; suposo que deuria ser perquè a El Vendrell és on tenen el seu últim bastió fort.

Sí. August Armengol, aquest home que va tenir la poca vergonya de dir públicament que el seu partit no assistiria a la reunió per a parlar sobre les mesures de suport als refugiats perquè són riades d’immigrants descontrolades i possibles jihadistes, és regidor vendrellenc, conseller comarcal al Baix Penedès pel seu partit i, a més, el president de PxC. Però vaja, ell és només un home, i el que resulta indigerible és l’ideari i el discurs del seu partit.

És un d’aquests partits que amaguen la paraula racisme rere el mot “identitari”. Ara s’autoanomenen així, suposo que per a dissimular i no semblar d’ultradreta. Però només mirant els seus programes i textos ja podrem notar aquella ferum que fa tirar enrere. Per exemple, fer declaracions als mitjans locals dient que una part de la culpa de la plaga d’insectes d’un barri és de la immigració és denigrant. Fer propostes com el fet de fixar quotes de procedència basades en la “proximitat cultural”, suprimir el procediment d’arrelament “de tal forma que l’immigrant il·legal sempre serà il·legal”, fomentar la repatriació de població islàmica, o dir que “PxC vincularà l’estança d’immigrants a la necessitat temporal i imprescindible d’aquests recursos humans”, és nauseabund. Per no parlar del permís de residència per punts, no deixar votar persones que no siguin de proximitat cultural o augmentar un 30% les penes de presó per a immigrants sense papers, que ja és d’una perversitat estratosfèrica.

A nosaltres no ens enganyen, això no és identitat, això no és preservar la cultura catalana (ells mateixos fan servir aquests termes). Això és racisme en estat pur i, atesa la fixació que hi ha amb l’islam, és islamofòbia. Ni més ni menys. I són aquestes propostes les quals han de marxar. I de fet no està lluny d’algunes frases que es poden llegir a programes dels anys vint i trenta del segle passat; ho podeu comparar ben fàcilment.

Però encara m’hi ha més. PxC, España 2000 i PxL-Manos Limpias es van reunir al juliol per a iniciar un procés de confluència política sota els principis que tenen en comú, el racisme o la unitat de l’estat espanyol. PxC es barreja amb opcions feixistes. No hi ha res més a dir, oi? Més clar impossible: al consistori vendrellenc hi ha regidors que van colze a colze amb feixistes.

Totes aquestes raons ens haurien de sobrar a totes per pensar què fer per a fer-los fora, perquè naturalitzar el racisme i el feixisme és la pitjor de les opcions possibles. Segurament, és necessari ser als carrers explicant qui són i que pensen, esbombant que fan tractes amb franquistes. Segurament, manca revisar tots els símbols feixistes que encara resten a la comarca. Segurament, cal desactivar d’una vegada per totes el discurs racista que han anat sembrant per a evitar que sigui cada cop més sociològic i normal.

Per començar, podríem explicar a les nostres veïnes que PxC (igual que els altres que campen aquí, Democràcia Nacional) participarà activament en la celebració d’aquest 12 d’octubre. Els podríem explicar que aquesta festivitat és bàsicament la celebració d’un imperi forjat a sang i foc, a base de genocidis i esclavatges, violacions i guerres. Els explicarem a les nostres veïnes que tots aquests demagogs que parlen d’invasions, identitats i cultures, celebren amb alegria una diada de mort i ocupació. I que això no és una contradicció casual sinó la perillosa demagògia del discurs de la por que els racistes i els feixistes, que no ens mereixem, utilitzen per guanyar.

Expliquem tot això a les veïnes, a peu de carrer, i diguem ben clar qui és cadascú. D’aquesta manera, no passaran. Ni els deixarem passar ni tenim res a celebrar.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress