És amic meu

josepasensio
Josep Asensio

Les dimensions del país -allò que diu la cançó de Lluís Llach- són un inconvenient per moltes raons. Tothom té molts amics. Les distàncies són reduïdes. En qualsevol conversa, en el moment que et refereixes en termes poc elogiosos a un tercer que no hi és present, sempre salta un dels interlocutors que diu “és amic meu”. Funciona com un alto. En pocs dies de diferència m’hi he trobat dos cops. Immediatament la conversa decau. Hauria hagut de respondre que l’amistat que es professen no converteix el seu amic en un ésser lliure d’imperfeccions. De cop només es podia parlar del Barça i del temps.

Tot plegat és un malentès. La comprensió del caràcter i de les peculiaritats dels humans que ens envolten és una mostra d’estima. Hom pensa que hi ha una voluntat feridora en destacar, un moment donat, tal o qual defecte. Si, per exemple, dic que a aquell d’allà se’l menja l’ego, de seguida hi veuran un atac. Però a qui no se l’ha menjat l’ego alguna vegada? Es tracta de copsar els estats d’ànim, una vibració que difícilment té continuïtat en el temps. Ja ho sé, que no és un monstre egocèntric. Només dic que s’estima moltíssim. Per sobre de la mitjana.

El cansament que tot això produeix és gran. Les explicacions s’han d’allargar. Les discussions perden el tremp en petites foteses que les encallen. Es fa difícil explicar una idea sense treure a la llum els errors que un o altre ha comès inexorablement per tirar-la endavant. La vida, com deia Cruyff sobre el futbol, és un esport que domina qui menys errors comet. Els errors en són, per tant, la matèria primigènia. S’han d’engaltar, els propis i els aliens. Hem de ballar amb els errors, fotre’ns-en, emborratxar-nos junts. Sobretot fotre’ns-en.

És honorable defensar els teus amics. Segurament no hi ha res de més honorable. Que sigui, però, per una causa que ho mereixi. Deixa fluir la conversa. No vivim dins d’un plató de Telecinco. Boxeja amb arguments, honestament. No converteixis un comentari en una injúria ni utilitzis l’amistat com a escut. La confiança de donar per descomptat el respecte mutu reportaria un guany qualitatiu. La polèmica brollaria com a mostra de nervi, de tensió. Potser seria precipitat dir que el país s’engrandiria, però com a mínim ja no seria tan petit com per veure el campanar veí.

Josep Asensio i Albà. Regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress