És senzill

Joan Gispert

Joan Gispert

És senzill. Quan et queda la teva casa tota per a tu, després d’haver fet fora a aquell o aquelles que s’havien col·locat de forma interessada dins d’ella i a més et van imposar des d’una manera de parlar a una manera de fer, el que et toca és fer dissabte i organitzar novament la teva vida, i és clar, aquesta nova organització cal que sigui adient al que tu sents,  penses i necessites, oi?

El mateix passa amb un país. Quan et queda tot per a tu després d’haver fet fora a aquell que l’estava ocupant amb imposicions de tota mena, cal organitzar-lo de nou, però com l’hem d’organitzar?

Si aquella casa que et van deixar tenia esquerdes a la paret i goteres, no les mantindrem, o si? Si les finestres no tancaven prou bé i les aixetes gotejaven, ho arranjarem, o no? Tornem al país. Si teníem uns serveis públics precaris per les continues retallades, si teníem una legislació laboral que, reforma rere reforma, va anar retallant els drets que tants i tants anys i tantes i tantes lluites van caldre per a aconseguir-los, si teníem una economia basada en la competitivitat més salvatge que contemplava més els beneficis que les necessitats humanes, si les relacions de gènere es basaven en un ferotge patriarcat, si el jovent estava condemnat a la precarietat laboral i a una universitat privilegiada i només per a unes elits econòmiques, si teníem una terra, un aire i unes aigües violades per l’egoisme del capital, si teníem una policia que maltractava i torturava, si teníem uns polítics més vinculats a les altes finances que a la ciutadania …, tot això ho voldrem canviar, o no?

Però, què passa si quan tenim la casa neta, les parets blanques i anem a entrar el nou mobiliari descobrim que les esquerdes, les goteres i altres desperfectes persisteixen? És el mateix que quan anem a reconstruir el nostre país i veiem que tots aquells mals encara estan aquí. Què ha passat?

Si un cop hem fet fora a l’ocupant i tots els seus mals, i aquests encara estan presents vol dir que no ens hem alliberat del tot, per que ningú vol que el seu país tingui uns serveis públics precaris, una explotació laboral, una economia inhumana, un masclisme imperant, un jovent sense futur, un medi arruïnat, una policia opressora, uns polítics corruptes …, o si? Si és així la lluita per l’alliberament nacional ha de continuar.

Des de l’Esquerra Independentista, igual que creiem en la reconstrucció de tot  el nostre país, també creiem que ho podem fer basant-nos en la justícia social. És senzill: Independència per canviar-ho tot.

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957). Actor i titellaire, militant de Més Poble – CUP a Riudebitlles

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress