Etiquetes

Maria foto

Maria Plana

Com ens agrada, a qui fa ús del Twitter, crear hashtags, compartir-los, copiar-los, tergiversar-los, jugar-hi, utilitzar-los per fer crítica, per riure o perquè sí. Partint d’aquest inici, ja és ben habitual que a  la majoria de xarxes socials, i al món internauta en general, així com també als anuncis publicitaris i mitjans de comunicació apareguin els coixinets, #, per tal de publicitar, etiquetar o emmarcar alguna cosa.

Més enllà de pensar en les finalitats de qui proposa i utilitza aquestes etiquetes, podríem plantejar-nos què és el que això, simbòlicament, implica en la societat, i acotant encara més el context, en les dones. Les etiquetes o caselles on ens col·loquen, des de dalt, permeten que puguem ser persones copiades, controlades, esborrades…

Etiquetades estem quan pel fet de tenir unes determinades característiques fisiològiques, entre moltes altres, ja se’ns obliga a fer, o ben al contrari, se’ns prohibeix fer, coses. I si bé per part de determinats sectors autodenominats més progressistes es considera que la culpa és tota del sector eclesiàstic i típicament de dretes, cal tenir en compte que el joc que s’ha permès, i es permet, al voltant de les dones ha estat gràcies a molts altres espais polítics també.

D’aquí a poc temps, diem-li mesos, setmanes o fins i tot dies, ha de fer-se legal la famosa contrareforma de Gallardón, a partir de la qual les dones tenim el poder de decisió sobre el nostre propi cos sota mínims. El dret, humà, social, a decidir sobre un mateix, sobre una mateixa es veu molt més que vulnerat per un tipus de poder que únicament es preocupa per tenir-ne cada cop més, de poder. I una de les millors, estratègicament parlant, maneres per aconseguir-ho, és la de seguir dominant, en nom de la constitución, la dona de classe treballadora. La que des de molts anys ençà, en la foscor, ha fet el treball de cures i el reproductiu, i el segueix i el seguirà fent. I és que, encara que la qüestió quedi més o menys amagada, cap tenir present que l’atac directe als drets de la dona treballadora s’explica no només a partir de determinat partit i poder liberal; es tracta d’un sistema, l’actual, que nega un exercici autònom real a les persones. No dubtem que les dones, amb determinada posició econòmica i social, si necessiten més mitjans per controlar el seu cos, com a reproductor, o bé han d’impedir un embaràs, ho faran igual.

Ben clar hauríem de tenir totes que els hashtags, al cap i a la fi, són etiquetes virtuals. L’empoderament —concepte que celebro que s’estigui socialitzant força— és nostre, així com la capacitat de poder esborrar les etiquetes que, des de dalt, ens marquen la vida, en aquest cas, com a dones. I com? Tocant de peus a terra, literalment. La participació a grups de dones, col·lectius feministes, jornades feministes, com les que es faran a mitjan novembre, promogudes per la coordinadora feminista dels Països Catalans. La certesa que la dona és capaç de trencar barreres per tal de treballar per una societat sense etiquetes i lliure és un certesa real.

Maria Plana Guasch, filòloga catalana entre l’Arboç i la Bisbal del Penedès. Membre de la plataforma Som Països Catalans.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress