I a la primera de canvi tots cap a casa?

Pau Garriga

Pau Garriga

Com reaccionaran els milers i milers de persones que en els últims anys han fet un canvi mental, davant de la no convocatòria de la consulta el 9-N per part d’un govern que diu “jo acato, vosaltres continueu desobeint” ?

Un cop arribats a la línia de sortida (perquè tinc clar que on estem avui, és com diem a Ribes, agafant carrerilla) PUM! tret de sortida i tots cap a casa? Doncs diria que no. Que la majoria de persones que s’han posicionat a favor d’una opció independentista i de manera col.lectiva s’han expressat aspiren a quelcom més que una consulta no vinculant.

Aspiren (aspirem) a guanyar-la i a forçar que es comenci a plantejar la independència d’una forma clara i vinculant. Tot un canvi que, a més te un rerefons de voluntats socials, de millors condicions de vida, d’aprofundiment democràtic lligats al nou país i per no tornar enrere.  I aquesta gent, crec, no s’acceptarà que els mateixos gerents i tècnics de la privatització del benefici públic i la socialització de les pèrdues privades tornin a dirigir, organitzar i dictar aquest nou país.

Com a poble, com societat, com a col·lectivitat hem fet un canvi,  posicionant-nos, interioritzant col·lectivament una sèrie d’idees que no accepten cap mena de retorn, que no signifiqui una pèrdua important dels nostres drets i voluntats. Al meu entendre, algunes bastant acceptades i altres que tard o d’hora arribaran.

1.- Les persones que vivim a Catalunya som subjecte polític perquè volem ser-ho i punt. 2.- La única solució acceptable pel poble català és un procés d’independència al principat i aquesta és materialitza en una consulta referèndum. 3.- No hi ha cap autoritat legítima per sobre de la voluntat popular, el poble en les seves diferents manifestacions passa per sobre de tota autoritat. 4.- el poble ha d’utilitzar les vies necessàries (segons cada context) per a complir amb la voluntat popular majoritària.

i ja vaig acabant. com dèiem anteriorment en la 3era idea/procés a la que encara la gent està començant a pensar/valorar/acceptar, no tindrà un recolzament tant massiu (a diferència de les dues primeres), perquè les classes dirigent, classe política i elits, utilitzaran tots els seus mitjans per dividir la unitat popular. Ja que les dinàmiques de protesta escapen (si aconsegueixen teixir un empoderament popular) al seu control. Als crits de Madrid haurem de sumar els crits de la nostre classes burgesa, la catalana la que sempre pacta, la que davant els moments de més poder popular, s’ha posicionat en contra nostre i al costat de l’estat.

I finalment a la 4rta idea, que no es cap altre que la desobediència és necessària a favor d’uns objectius que conjuntament i de manera majoritària hem anat acceptant. Però no esperem que tota la població hi participi de manera activa, ja que aquest última idea, comporta més implicació (ideològica, de temps i voluntats) i conseqüències (repressió, caps de truc, criminalització) per tant serà un part menor la que s’impliqui.

Quina és la nostra feina com esquerra independentista i anticapitalista?

Que cada com més gent tingui un voluntat més ferma i decidida. Que cada vegada més persones, una part important de la població vulgui aprofundir més en el procés de sobirania nacional i social, no pas fruit de la corrent, ni del seguidisme. Sinó gràcies a la conscienciació col·lectiva i l’autoorganització. La unitat popular és una molt bona eina per aconseguir unes majors cotes d’autodeterminació nacional i una noves formes d’organització social.

Pau Garriga. Soci del Ger i militant d’ Um9, intento sempre escriure amb més de 2 mans.
Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress