I qui ens protegeix dels suposats protectors?

jordi de dios

Jordi de Dios

Tal i com podem observar de l’espai web dels Mossos d’Esquadra “El seu objectiu prioritari és treballar per a la comunitat, oferint un servei de qualitat, basat en la proximitat i la responsabilitat, la professionalitat i l’eficiència”[1]. És aquest l’objectiu real que persegueix el cos dels Mossos d’Esquadra o bé és un simple miratge?

Als Països Catalans trobem quatre tipus de policia, estesa arreu del país, la Policia Municipal, sota el control dels Ajuntaments, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, sota el control de l’Estat Espanyol, i exclusivament, en el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, i per últim, en el cas de la Catalunya del Nord, la Gendarmeria, sota el control de l’Estat Francès.

L’opinió pública acostuma a parlar sobre la, massa sovint, mala actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, i sobretot, en el cas de la CAC, dels Mossos d’Esquadra. Però quan es parla de l’actuació de les FFCC de Seguretat de l’Estat o dels MMEE, de què parlem realment? Efectivament parlem sobre els models policials, on no només s’hi inclou l’actuació en moments puntuals de les FFCC de Seguretat, sinó que a més de l’actuació en sí, s’hi engloba una forta càrrega ideològica al seu darrera, perpetuada pel fort i greu corporativisme sota el qual imperen els agents del cos policial. Per tant, aquesta càrrega, a més del corporativisme, es transmet ja des de l’entrada a l’Escola de Policia dels Mossos d’Esquadra, en el cas de Catalunya, fins al mateix Conseller d’Interior.

Una observació de tot això es pot plasmar en la filtració que es va fer l’any 2009, d’una treball final de màster anomenada “La Síndrome de Sherwood[2]” feta pel David Piqué, Comissari Cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial dels Mossos d’Esquadra. A aquest document s’hi pot veure tant la praxi, és a dir, com ha d’actuar la policia, i en concret la Brigada Mòbil, davant dels grups ocupes i/o “antisistema”, a més de tot l’aparell ideològic utilitzat per aquest cos, la utilització tàctica purament militaritzada, com ara les formacions. Altres exemples de la seva praxi són la utilització de provocacions, tal i com assenyala el Comissari “fins i tot si la concentració o manifestació, que és del que estem parlant, no es preveu prou violenta, es pot arribar a provocar una mica, amb detencions poc justificades i gens pacífiques uns dies abans per escalfar l’ambient”. D’aquesta manera es tracta a les ocupes i/o “antisistema”, a més de la resta de les manifestants, com a l’exèrcit enemic a derrotar, basant-se en el llibre “El Llibre dels Cinc Anells”[3] de Miyamoto Mushasi.

Allunyant-nos d’un context de mobilització, aquests factors descrits anteriorment també es donen en el dia a dia d’aquest cos, arribant a l’extrem que alguns agents dels MMEE s’hagin vist involucrats en més d’un “homicidi imprudent” a l’hora de fer la detenció, sigui al carrer o sigui a una comissaria, fet que incideix directament vers la opinió pública sobre els MMEE, la qual si anteriorment ja era baixa, s’ha vist totalment perjudicada.

Un cos, que ja des de la seva creació, ha estat envoltat de certa polèmica, (no cal recordar que el cos dels MMEE va ser creat a principis del segle XVIII per a perseguir la dissidència austriacista[4]), on des de la seva implantació a tot el territori de Catalunya, l’any 2008, s’ha pretès des de la Conselleria d’Interior, que la seva acceptació i la seva imatge, a més de les seves actuacions, siguin impol·lutes, però que en qüestió de tres anys, s’ha vista deslegitimada a causa de la pèrdua de confiança de la ciutadania.

Les càrregues indiscriminades contra manifestants que ocupaven pacíficament la Plaça Catalunya de Barcelona l’any 2011; la pressió que el cos de la Brigada Mòbil va realitzar al Conseller d’Interior Joan Saura, que va comportar la seva dimissió l’any 2009, que degut a les seves actuacions i reformes legals, com ara el fet de col·locar càmeres a l’interior de les comissaries, fins llavors espais aïllats on només els mateixos Mossos d’Esquadra i les persones allà retingudes sabien què passava; el manteniment i l’ús perllongat de les famoses bales de goma (les mal anomenades pilotes), amb tants casos tràgics de morts, de la pèrdua d’un ull o la melsa, quan des de la Comissió Europea, havien estat prohibides com a màxim finals de l’any 2012; la mort d’una sèrie de persones quan s’estava practicant la seva reducció per a la posterior detenció; l’entrenament realitzat per la Brigada Mòbil a Israel[5]; i el cas més proper, el “famós” desallotjament i les posteriors actuacions policials del Centre Social Alternatiu Can Vies, del barri de Sants de Barcelona, amb la realització d’una estratègia d’allò més qüestionable, l’anomenada “Kettling”[6], sumant-hi a això el fet de la realització de fotografies a aquelles persones “encapsulades” i emprovar-se roba per a la possible detenció posterior; a més d’una inacabable llista.

Dins la mal anomenada “democràcia” actual, l’Estat té el poder legal i “legítim” d’utilitzar la violència per a mantenir el seu ordre establert, però després de tots els casos en que MMEE s’han vist involucrats, es pot entreveure com ni treballen per la comunitat, ni ofereixen un servei de qualitat, suposadament basat en la proximitat i la responsabilitat, i per tant, ni són professionals, ni són eficients.

Des de la població, hem de pretendre ser sobirans en tots els aspectes que ens involucren, ja sigui directament o indirectament. Si no pretenem incidir en el control de les FFCC de Seguretat i per tant, sobirans en aquest aspecte, seguirem sense poder respondre l’eterna pregunta de “i qui ens protegeix dels suposats protectors?”.

Jordi de Dios, militant de la CUP de Sant Sadurní i soci del Casal Popular Independentista El Carràs. Estudiant de Grau de Criminologia.

[1] Pàgina Oficial dels Mossos d’Esquadra. Disponible a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.b0ed2bf7aff26607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=131750a087561310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=131750a087561310VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
[2] PIQUÉ, D. La Síndrome de Sherwood. Consultat al Setmanari Directa. Disponible a: http://www.setmanaridirecta.info/sites/default/files/la%20s%C3%ADndrome%20de%20sherwood.PDF
[3] MUSHASI, M. El Libro de los Cinco Anillos. Disponible a: http://www.oshogulaab.com/ZEN/TEXTOS/Libro_Cinco_Anillos.pdf
[4] Pàgina Oficial dels Mossos d’Esquadra. Disponible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.ab787c58b11dd607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=4a2afcd9a21e1310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=4a2afcd9a21e1310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
[5] “Agents dels Mossos d’Esquadra reben instrucció a Israel sobre tècniques de seguretat ciutadana”. Setmanari Directa. Disponible a:
http://directa.cat/noticia/agents-dels-mossos-desquadra-reben-instruccio-israel-sobre-tecniques-seguretat-ciutadana
[6]Kettling: what the word means and a little history. Disponible a: http://www.flesl.net/Reading/Society/Kettling/Kettling1/kettling1.php

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress