Ignorants per la indiferència

Pau Ramon

Pau Ramon

Els abstencionistes no protesten, no s’organitzen, no responen ni es mobilitzen. De fet, ni voten. Són totes unes frases molt òbvies que potser ara que ens apropem a una consulta com la del 9N podem repensar.

Sovint atribuïm l’abstenció en unes eleccions a causes diverses. Els partits fan servir la massa no definida com més els convé. Saben que els abstencionistes no protestaran. Els poden fer dir mil bajanades i els poden arribar a definir com la misteriosa majoria silenciosa. A canvi, res. Perquè ara us explicaré una altra evidència: mai no sortirà cap portaveu a defensar als abstencionistes.

Mirem un exemple recent. Al referèndum de l’Estatut del 2006 la participació va ser insultanment baixa (49%). El motiu era la poca atracció que generava un text frustrant per als independentistes i estèril per als espanyolistes. El menyspreu absolut per tot aquell procés va arribar dels mateixos que l’havien defensat: CIU, amb el pacte entre el Mas i el Zapatero, i el PSC-PSOE amb la raspallada final. A banda del PP, que va aprofitar-ho per ampliar el repertori d’odi i menyspreu a Catalunya i la seva gent. Aquest paper el va fer sol perquè C’s encara no existia. En definitiva, aquell referèndum va ser un desastre absolut que només va superar poc després el disbarat de la Diagonal de Barcelona. És recordar la cara de l’Hereu davant de l’ordinador sense saber com votar i que encara se m’escapi el riure.

El de l’estatut va ser un esforç inútil que ens ha portat 8 anys després al punt on som ara. L’estatut del 2006 enlloc del dret a l’autodeterminació (que és el que volem molts catalans) va incloure un poti poti anomenat llei de consultes no refrendàries. Us sona, oi? Exacte, és la mateixa suspesa que ara ens porta a dubtar si arribarem al 9N. El 2006 el referèndum de l’estatut, si hagués inclòs el dret d’autodeterminació, potser hagués estat més participatiu i sí que s’hagués pogut arribar a llegir com la voluntat popular a favor de començar a resoldre un conflicte tricentenari a través de les urnes. Però és clar, era massa aviat. Encara s’havien d’enregistrar molts capítols del Polònia amb la conya de l’Estatut. A mi sempre m’ha fet més gràcia la cara de l’Hereu, però què hi farem, l’estatut també ha estat força patètic.

Tornant als abstencionistes. El desinterès dels “Ignorants per la Indiferència”, que mai saben ni contesten res, ara s’ha de sumar al silenci dels “Ignorats per sistema” (joves i emigrants). Ara bé, el 9N ens podem trobar amb una abstenció militant que no vol reconèixer el procés electoral, tal com explica molt bé en Josep Asensio a “Votar o no votar”. Però sóc més escèptic que el Josep amb els del No i per tant em plantejo unes altres preguntes. Com podrem destriar uns absents (els del NO) d’uns altres (els absents habituals)?

Fins ara no s’han pogut classificar mai diferents grups d’abstenció. Per tant, no sé si és la millor resposta però l’única manera possible de poder distingir-los serà aïllant les abstencions del NO i fer anar a votar els qui fins ara no ho han fet. Això vol dir treballar de valent per mobilitzar als “ignorats per sistema” i despertar l’interès dels “ignorants per la indiferència” perquè almenys aquesta vegada sí que puguin saber i contestar les dues famoses preguntes.

Això és una feinada que supera enfundar-se una samarreta cridanera i baixar a la plaça amb l’àvia mitja hora. Caldran debats temàtics i omplir de continguts cadascuna de les opcions i deixar de fer murals humans, compte-enrere electrònics i altres reclams de festa major de poble. I fer-ho com més aviat millor.

@pau_ramon

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress