Què és el Primer de maig? És festa!!!

Joan-Gispert
Joan Gispert

L’1 de maig ha passat a incorporar-se a la litúrgia festiva o període de vacances, depenent en quin dia de la setmana caigui, cosa que celebren moltíssim el sr. Gay de Montellà (president de Foment del Treball)​​​​​​​​​ i el sr. Rosell (president de la CEOE). Aquest dos personatges estan feliços de veure que el dia 1 de maig s’ha convertit en allò que el va transformar Franco: una jornada més en el calendari de ‘fiestas y festejos’. El més lamentable de tot és que aquest cop no els hi ha calgut cap dictador per a convertir una jornada de dignificació de classe amb una jornada de ‘festa’.

On han quedat aquelles jornades de lluita, aquells dies de mobilització, aquells ‘jorns de combat de classe’? Vés a saber. Moltes poden pensar que ja no cal un 1 de maig com els d’abans, que ara ja s’han superat moltes coses, que no es pot comparar … I em pregunto: ja no hi ha classes socials? Ja no existeix l’explotació? I tant que hi ha classes socials!! El que no hi ha és consciència de classe, no hi consciència de la ‘nostra’ classe perquè la burgesia i el gran capital sí que en té de ‘consciència’ de classe, prova d’això són les constants retallades en serveis públics i socials, i les privatitzacions que practiquen els diferents governs plegats a les seves ordres, una altra prova de la seva ‘consciència’ és el TTIP, que segresta una mica més la sobirania dels pobles i la seva gent i posa en evidència la democràcia a favor de les dictadures dels mercats, més ‘identitat’ en la seva classe la veiem en les constants reformes laborals amb la pèrdua de drets i poder adquisitiu per part de les treballadores, ‘pertinença’ a la seva classe també són totes les seves legislacions repressives com pot ser la recent ‘Llei Mordassa’ …

La ‘classe’ dominant, mitjançant els seus agents manipuladors com poden ser alguns partits polítics venuts a la corrupció i a les transnacionals, i els grans sindicats pactistes, ens han fet creure al llarg dels anys d’aquesta ‘meravellosa democràcia’, que un símbol de ‘progrés’ i benestar per a les treballadores i treballadors no són pas una educació pública de qualitat, una sanitat als servei de tothom, un transport que no sigui un negoci …, sinó que ‘progrés’ és la capacitat de tenir possessions, d’adquirir béns, de comprar, de consumir … Tot això és el que ha canviat la nostra identitat i ara alguns s’identifiquen més amb la burgesia que no pas amb la classe treballadora.

La ‘festa’ de l’1 de maig … La nostra memòria cada cop és més curta (així ho volen i així és) i hem oblidat totes aquelles dones i homes que van lluitar pels seus drets i per la dignitat de totes les treballadores. Així doncs, no és d’estranyar que oblidem o no veiem els EROs que es produeixen al costat de casa, més de 40.000 persones a l’atur a les nostres comarques l’any 2014, l’agressió de les reformes laborals i de les pensions, les retallades socials i de llibertats … Ara, això si, en el primer trimestre de l’any 2015 la banca ha obtingut 3.800 milions d’euros de beneficis, un 56% més que el primer trimestre de l’any passat. Ni així prenem consciència?

Però malgrat tot, encara hi ha gent que fa que aquest 1 de maig sigui un dia d’orgull de pertànyer a una classe, la classe treballadora, i que amb la seva lluita no han deixat que aquest dia sigui una jornada frívola. Estic parlant, per exemple, de les treballadores i treballadors de ‘Movistar’ que porten en vaga gairebé un mes contra l’explotació que pateixen, estic parlant per exemple de les joves que divendres sortiran als carrers del nostre país per tal defensar un futur digne per a tothom, estic parlant de totes les dones que lluiten contra tot el sistema patriarcal que les sotmet doblement com a treballadores i com a dones, estic parlant de… classe obrera.

Aquest primer de maig no hi ha res a celebrar i molt per lluitar.

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957)

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress