Jornades Feministes, per què ara? I per què no?

AlbaGarriga_vert

Alba Garriga Gabaldà

El diumenge 16 de març, a l’Entitat Ger de Ribes, van tenir lloc les Jornades amb perspectiva feminista, fruit d’un treball col·lectiu entre l’Assemblea de Joves de Ribes, Unitat Municipal 9 i l’Entitat Ger, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Roquetes i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. I per què ara unes Jornades Feministes? I perquè no?

Potser és que la crisi “estafa”, que afecta a tots els àmbits de la nostra vida (àmbit personal, educació, sanitat, precarietat laboral, etc.) té un rostre essencialment femení. O potser és que la reforma de llei del PP sobre l’avortament, ha fet més evident i necessari sumar esforços i no cedir ni un pas enrere. En qualsevol cas, no és una auto felicitació, sinó una auto critica, per no haver-ho fet abans.

Des dels moviments socials tenim molt ben après el discurs, i a vegades ens pensem que amb això ja n’hi ha prou. Però en el dia a dia, en les relacions amb les persones continuem reproduint molts estereotips de gènere, que assumim com a normals.

Som conscients que encara estem molt lluny d’aconseguir la plana llibertat de les persones sense distinció de sexe, ni orientació sexual. Però sovint acabem donant les culpes a l’educació rebuda, als mitjans de comunicació i a la societat en general. Però quantes estem disposades a qüestionar-nos els propis prejudicis? a visualitzar les nostres pors? A reconèixer els dubtes i les incoherències?

Malgrat que hauríem pogut ser moltes més, trobar-nos 20 persones un diumenge al matí per formar-nos, no és quelcom gaire habitual. Però quan vivim experiències tan enriquidores no podem evitar pensar que això ho hauria de viure més gent, molta més gent! De totes maneres, en el taller, a càrrec de l’Associació Enruta’t, no érem ni masses ni poques, érem les justes per poder despullar-nos sense vergonyes. 17 dones, 3 homes, d’edats molt diverses i amb expectatives molt diferents però disposades a compartir, aprendre i construir alguna cosa conjuntament. Ens vam quedar nues, nues de prejudicis i de pressions. I malgrat que la majoria érem cares conegudes, ens hem tornat a conèixer d’una altra manera, més propera i sincera. Si totes les formacions fossin com aquesta, potser no seríem persones més “intel·ligents”, però si més humanes. Es va crear un clima molt còmode on tothom va trobar el seu moment per opinar i expressar-se. Vam discutir i molt, però sense jutjar-nos, les opinions dels altres ens donaven una altra perspectiva i enriquien el discurs que anàvem construint.

Vam començar diferenciant conceptes que sovint es barregen i es confonen; sexe, identitat, rol de gènere, orientació sexual i pràctiques sexuals. En tots aquests conceptes hi ha classificacions que exclouen aquelles persones que no s’adeqüen o s’identifiquen en aquestes etiquetes. Una visió més global, complexa i profunda ens ha permès trencar estereotips de gènere que estan en l’imaginari col·lectiu de totes nosaltres.

Vam continuar qüestionant-nos les creences entorn els mites de l’amor romàntic, debatre sobre diferents models de relacions i repensar les bases de les pròpies relacions amoroses. Ja no busquem la mitja taronja, ni creiem en l’amor basat en les relacions de poder, la gelosia i el control. Sabem el que no volem però, que volem? Com podem construir relacions basades en l’amor, el respecte i la llibertat?

Finalment, vam tractar el tema de la violència masclista, entenent-la de forma més amplia, com un procés. Ens centràrem en petites situacions quotidianes, no només en situacions extremes de violència física, que tantes morts provoca, sinó situacions que totes hem viscut personalment o de forma molt propera. Parlem de petites incomoditats, malentesos, incidents aïllats i tensions, que es van normalitzant, en situacions del dia a dia en les nostres relacions amoroses. Si no les treballem i les tallem d’arrel, en alguns casos pot derivar a una crisi profunda, a la violència més visible i cruel. És molt il·lustratiu entendre que la violència física només és la punta de l’iceberg d’allò que la provoca i la permet. La manipulació, l’aïllament, la dependència econòmica, el control, la gelosia, els estereotips de gènere, l’amor romàntic i la baixa autoestima, estan a la base d’aquest iceberg. Cal fer visible i incidir en aquests aspectes que són la base i l’origen de la violència masclista, per poder-la prevenir i combatre. A partir del rol playing vam analitzar diferents situacions conflictives i vam buscar resolucions alternatives al conflicte amb tècniques de comunicació més assertives.

Des d’aquesta perspectiva, tots i totes estem immerses en un entorn de violència que va molt més enllà de les relacions amoroses. Parlem d’una violència estructural, sustentada per un sistema patriarcal que incideix en tots els àmbits de la nostra vida (en l’espai més íntim i familiar, en l’educació, en l’àmbit laboral, en l’oci, la cultura, l’esport, etc.).

La sensació generalitzada era d’haver compartit un espai molt ric de debat i reflexió, però insuficient, massa curt per poder preguntar tots els dubtes que se’ns plantejaven i poder trobar-hi respostes. El que ens ha quedat clar és que si volem combatre el patriarcat, hem de començar a canviar nosaltres mateixes, en el dia a dia i en tots els àmbits de la vida; quan anem a estudiar, a treballar, a comprar, quan sortim de festa, quan escollim un llibre, quan expliquem un acudit, quan coneixem algú… fem que cada dia sigui 8 de març! I aquesta reflexió que pot semblar tan banal o evident, té conseqüències immediates en les nostres vides, que hem començat a treballar, avui mateix.

Alba Garriga Gabaldà. Membre de la Permanent Política d’um9, vinculada als moviments socials i al món educatiu i del lleure.

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress