La “bombolla” ESCAVI es desinfla

Llorenc Casanova

Llorenç Casanova

De la incertesa al desconcert: la “bombolla” ESCAVI es desinfla

Com si es tractés d’una «bombolla» immobiliària, el projecte ESCAVI, i les múltiples derivades que s’han publicitat en els darrers temps, s’ha desinflat com un suflé. Partíem d’una promesa electoral molt llaminera: convertir Vilafranca en una seu universitària, com ho són, per exemple, Vilanova o Castelldefels amb la UPC, o Reus amb la Rovira i Virgili. Però si aquest projecte s’ha caracteritzat per alguna cosa és pels silencis i uns misteris pràcticament «inaudits» en un projecte públic i municipal.

I és així com de la universitat vam passar a l’ESCAVI: una proposta d’escola de negocis, un projecte d’estudis de preus desorbitats que, tot i que passava de ser un projecte d’ensenyament públic a un de privat, i amb el qual podíem discrepar profundament com a model elitista d’ensenyament davant les fortes retallades, projectava una certa ambició exterior i de futur. El moll de l’os, però, de la discrepància amb el govern, es trobava en la ubicació d’aquest projecte: l’antic edifici de l’INCAVI, de propietat municipal i en desús des de feia alguns anys.

Perquè, a pesar de la crisi econòmica, de la manca d’equipaments per a joves a Vilafranca, de la suspensió «cautelar» del Centre Cívic de l’Espirall per manca de recursos, del tancament de l’anterior espai de Vilafranca Virtual (edifici Virben) pel cost de manteniment (segons ens diu el govern) o dels múltiples espais en règim de lloguer dels quals disposa l’Ajuntament i que representen uns 200.000 euros anuals, l’alcalde Regull va decidir invertir gairebé dos milions d’euros a rehabilitar un espai que, a proposta seva, volia cedir per a ús privatiu i durant 50 anys a una Fundació privada, que seria la responsable de dur a terme l’escola de negocis.

Un aspecte que va ser fortament criticat per la plataforma ciutadana Recuperem l’INCAVI (que engloba diferents entitats i organitzacions de Vilafranca), perquè implicava la pèrdua per a ús públic d’un equipament de grans dimensions (3.200 m2) i en un barri que, precisament, no es caracteritza per l’abundància d’equipaments públics per a la ciutadania. I ara, després de gairebé de dos anys de tenir un equipament tancat i rehabilitat a l’espera d’un projecte privat que no arribava mai, se’ns informa que la cessió a la Fundació privada no es va fer mai efectiva, ja que ni tant sols es va arribar a crear aquesta Fundació.

I, per sorpresa nostra, se’ns informa també que ara es crearà una altra Fundació i que el projecte de l’ESCAVI es reformula de nou (i per enèsima vegada) amb el nom de Wine Business School. I l’esmena (aportació) del PSC en el projecte sobre el misteriós Centre d’Atracció de Talent sembla que ja ha mort abans de néixer. I així, seguint les metàfores marineres tan de moda, el vaixell s’allunya de l’ambiciós port universitari, de la recerca i la innovació, de la riquesa del coneixement, de la vinculació real amb el territori, per viatjar de nou en els llimbs de la incertesa en l’òrbita de les escoles de negocis de Barcelona.

I de la nit al dia un equipament de gestió (mai) cedida torna a ser municipal. Sens dubte, a priori, una bona notícia per a Vilafranca. L’alegria, però, ha de ser mesurada, prudent, i fins i tot decebedora, quan comencem a llegir la lletra petita del prospecte. En primer lloc, no es planteja cap procés de participació obert a la ciutadania (el tan anhelat dret a decidir) per valorar possibles usos d’aquest nou espai i la premissa que preval continua sent que l’edifici, tot i que és de gestió municipal, treballarà coordinadament amb el director general de l’escola per a usos relacionats (només) amb la formació de l’emprenedoria i amb l’àmbit del món del vi (com si l’Àgora o l’actual INCAVI no cobrissin ja aquesta necessitat). Un cert grau d’improvisació que no deixa de sorprendre i que ha acompanyat aquest projecte des del seu naixement.

El cost d’oportunitat de «tancar» la perspectiva d’ús d’aquest equipament, doncs, és elevat, ja que representa no cobrir dèficits existents actualment a Vilafranca. Per què no convertir aquest equipament en un centre de coneixement polivalent assequible a tota la població i donar sortida a la manca d’espai de l’Escola Oficial d’Idiomes o de l’Escola d’Adults, crear una segona biblioteca, un punt de la UOC, el projecte de Vilafranca Virtual, un espai formatiu per a joves…?

Per què, ara, la futura nova Fundació (encara inexistent) «rebutja» la gestió de tot l’equipament i només requereix tres aules (controlant, no obstant això, la resta d’usos)? La resposta és senzilla: Qui vol o pot assumir en el context actual el cost de manteniment d’un espai de més de 3.000 metres quadrats? Consergeria, aigua, llum, connexió a la xarxa… Una forta despesa no prevista per uns pressupostos municipals cada vegada més reduïts. La patata calenta torna a mans de l’alcalde.

Moltes preguntes i poques respostes. Plantejaments incerts. Manca de transparència i d’obertura a la població. Un projecte sense garanties de futur i que passa de l’ambició a la incertesa. Errors de procediment i forma, manca de planificació.

En política, no compta tant el fet de disposar de bones idees com l’habilitat per administrar la complexitat que moltes vegades representa afrontar un nou projecte. No és tan important tenir raó com ser capaç de defensar els projectes propis amb eficàcia. I és aquí on trobem una gestió erràtica i no planificada de l’alcalde Regull. S’acosten eleccions i, per tant, és l’hora de projectar públicament que el vaixell va a bon port, encara que s’hagi quedat sense motor i direcció.

Llorenç Casanova Fernàndez, nascut a Vilafranca del Penedès (1979). Sociòleg i demògraf de formació. Militant de la CUP de Vilafranca del Penedès des dels seus inicis i des de 2009 exerceixo de regidor a l’Ajuntament en representació de la candidatura.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress