La fam de les xifres

Daniel Garcia
Daniel Garcia Peris

A la Xina de la fi dels anys 50 i principis dels 60 del segle XX es van implantar una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques per tal d’aprofitar l’enorme capital humà del país per a la industrialització. Aquest pla de desenvolupament va ser impulsat directament per Mao, anomenant-lo com el Gran Salt Endavant. La idea era la de col·lectivitzar i crear comunes com unitats econòmiques autosuficients, que incorporaven la indústria al costat de projectes d’infraestructures. Desenes de milions de persones van ser mobilitzades per crear aproximadament 25.000 comunes, amb una quantitat aproximada de 5.000 famílies a cadascuna d’elles.

Durant un temps va semblar que el gran salt funcionava. El 1958, les collites van ser enormes però l’any següent va ser desastrós per a l’agricultura a causa del mal temps i de la diversificació del treball a les granges. Els dirigents estaven obsessionats a complir les previsions de líders del partit, lliurant quantitats de cereals que van fer disminuir les reserves destinades a la població de les comunes. Tanmateix, els requisits del govern no van disminuir, de manera que els camperols, sense menjar, van començar a morir de fam. Segons la majoria de les estimacions, aquestes mesures van provocar la mort d’entre 20 i 45 milions de persones.

La docilitat de la pagesia xinesa, el culte a la personalitat en la figura de Mao i la confiança que el poble sentia cap a ell, va portar el col·lectiu a un treball ininterromput sense dissidències. Però la raó principal que no fructifiqués va ser la generació d’una competició de les autoritats locals per informar sobre com s’estaven complint les ordres, amb una comunicació d’assoliment d’objectius massa optimista, o simplement falsa. Una guerra de xifres irreals que, amb l’obligació de millorar resultats any rere any, en comptes de fer avançar el territori el feia retardar en el seu desenvolupament.

Ara comencem el juliol, el mes ideal per als festivals d’estiu a Catalunya per la seva baixa pluviometria. Tornarem a veure notícies d’assoliment de rècords de taquilla, tant en quantitats totals com de percentatge. Una pràctica que s’allarga fins acabar la temporada. El Penedès no és cap excepció, ans el contrari, atès que és un dels territoris on s’estan consolidant més esdeveniments d’aquest tipus, vinculats a l’Enoturisme. Les xifres d’espectadors no haurien de ser l’únic barem per avaluar l’èxit d’aquestes iniciatives i sí, en canvi, la seva transversalitat social amb l’impacte econòmic generat.

Daniel García Peris
www.danielgarciaperis.cat

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress