La moció trampa era la del PSC

Oscar Mendoza
Òscar Mendoza

El passat dia 29 de març es va fer el darrer Ple de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.

El tema estrella era, com no podia ser d’altra manera, la moció dels grups al govern (Um9-CUP i CIU-ViA) en favor de la Pau i la no violència pel tema abastament debatut de la participació o no dels antics legionaris a la processó de Setmana Santa de Les Roquetes. El grup municipal del PSC va argumentar el seu sorprenent vot en contra a la moció (costaria trobar un posicionament similar en qualsevol agrupació socialista d’arreu de l’Estat en una moció similar) en que era una “moció trampa” perquè redere de conceptes com la pau i la no violència s’amagava una mena de contuberni independentista i antiespanyol que formava part del full de ruta de l’ANC.

Però no és aquest el tema objecte del present article. Al ple també es van tractar altres temes i mocions, entre altres, una presentada pel grup municipal del PSC que duia el títol “Per la creació d’una mesa de participació per al desenvolupament econòmic del municipi”. PP i PSC van votar a favor. UM9-PA, CiU-ViA i ICV-EUiA van votar en contra. Aquesta era, per mi, la veritable moció trampa.

La portaveu socialista, perdó, del PSC, va carregar les tintes fent-se creus que no s’aprovés una moció per crear una mesa participativa, acusant especialment UM9 d’omplir-se la boca amb la participació ciutadana per després vetar un espai com el que proposaven a la moció. Llegint el contingut de la moció, hom arriba a la conclusió que el PSC no proposa realment una taula de participació, sinó un instrument que permet a una sèrie d’empreses condicionar decisions  municipals, avantposant els interessos particulars d’unes empreses per sobre dels interessos generals del municipi.

Anem a pams, la primera part de l’apartat explicatiu de la moció té un enfocament més que correcte:

“La crisi econòmica generalitzada- atur i treball precari– està fent augmentar el nombre de famílies amb risc d’exclusió social, les situacions d’emergència social i l’extensió de la pobresa. El nostre municipi no és aliè a aquestes realitats. De Fet, som el municipi que té la taxa d’atur més elevada de tota la comarca del Garraf, un 19,82% (3.072 persones) quan la mitjana a Catalunya se situa en el 15,53% i al Garraf en el 17,49%.

L’ocupació és un element necessari i l’esforç en l’atracció de nou teixit econòmic que doni llocs de treball al municipi és una feina prioritària i imprescindible.”

A partir d’aquí és on es comencen a veure les veritables intencions de la moció, encara a l’apartat explicatiu, que es decanten de la pretesa participació ciutadana a la defensa d’interessos particulars i del model empresarial i laboral que representen:

“Cal que els projectes que proporcionaran activitat econòmica però sobretot generaran noves oportunitats de llocs de treball i que estan en marxa es consolidin. Cal destinar tots els esforços per així fer-ho.

Donat que hi han projectes damunt la taula en aquest municipi (parc esportiu Decathlon, Casa del Mar, Autòdrom Terramar, …) i que cal donar-los sortida amb el major consens possible de tots els grups polítics i els agents econòmics del municipi i la comarca, “

D’aquesta manera el grup municipal del PSC passa del tractament global que necessita l’atenció a les situacions de risc d’exclusió social i l’atracció de nou teixit empresarial que generi llocs de treball, a la determinació que “cal destinar tots els esforços” a la consolidació d’uns projectes molt concrets, que responen, segons el meu parer, a un model de negoci i treball també molt concrets.

Entrant ja a la part dispositiva, els acords que proposen són els següents:

“1.- Creació d’una mesa de participació per al desenvolupament econòmic del municipi amb els agents del territori i els projectes més estratègics.

2.- Establir un calendari en el termini màxim d’un mes de reunions i treball per tal de desenvolupar aquests projectes.

3.- Fer arribar aquesta moció presentada pel Grup Socialista Municipal a tots els membres del Consell Municipal Social de Sant Pere de Ribes.”

Amb tot sembla que, malgrat les intencions participatives del títol de la moció i l’exposició de motius socials que la pretenen justificar, l’objectiu de fons de la moció és donar sortida immediata als interessos d’unes empreses que han mostrat interès en establir-se  al municipi.

La moció no entra a valorar les característiques d’aquests projectes però li atorga l’apel·latiu d’estratègics. Tot i representar interessos particulars se’ls vol donar veu i vot a una mesa de participació que tractaria d’un tema genèric com el “desenvolupament econòmic del municipi”. Serien, en definitiva jutge (o, si més no, part del tribunal) i part. Això sí que és una moció trampa.

I ho és perquè la participació empresarial, si es vol, en una mesa d’aquestes característiques es podria vehicular mitjançant les organitzacions empresarials del territori, perquè atorga el caràcter d’estratègic a un sistema empresarial sense haver fet el debat previ de quin model econòmic volem per al municipi, i perquè s’apel·la a un suposat benefici social sense que el grup municipal del PSC hagi mostrat el més mínim interès pel Consell Social Municipal (que no van crear quan estaven al govern i del que no fomenten la seva participació des de la seva creació per l’actual Equip de Govern d’UM9-CUP i CIU-ViA).

De fet, el PSC no ha mostrat cap interès per cap de les accions participatives endegades (les sessions participatives sobre el pressupost municipal, per exemple, van comptar amb la participació d’un centenar de persones, cap d’elles vinculades al PSC ni convocades pel mateix). Al contrari, han intentat menysprear i menystenir aquests instruments que si ve no són perfectes, com admeten fins i tot des del govern municipal, suposen un canvi de tendència en les formes de governar.

Sovint la portaveu socialista, perdó del PSC, afirma que redera de les accions de govern hi han interessos ocults, jo no crec que sigui així. També podria semblar, espero que no sigui així, que hi han interessos ocults del PSC redere d’uns projectes que defineixen com a estratègics i que els porta a presentar una moció per tractar de fer un simulacre de mesa participativa ad hoc per accelerar el seu desenvolupament.

No vull entrar a valorar aquests projectes concrets (no en tinc prou informació), però considero que el seu tractament ha de tenir la mateixa prioritat que qualsevol altre projecte que es presenti, tots han de tenir igualtat de tracte i, per mi, si alguns han de tenir tractament prioritari són aquells que es basin en l’economia social i cooperativa, i garanteixin unes condicions dignes mediambientals i laborals.

Malgrat no entrar en valoracions d’aquests projectes en concret no puc estar de comentar que les empreses que hi han redera no s’han caracteritzat pels principis que entenc que haurien de ser prioritaris i que esmento al paràgraf anterior. Aquí van alguns apunts:

Decathlon

“Decathlon, amb més d’un centenar de botigues a l’Estat espanyol, no ha dubtat en congelar el sou als seus treballadors, tot i obtenir a l’Estat espanyol un benefici de més de 97 milions d’euros l’any 2012, augmentant de retruc la jornada a 25 hores més l’any als seus treballadors i treballadores.

Decathlon es caracteritza per una polítics de massiva contractació temporal fraudulenta, on amb contractes de duració determinada, es cobreixen llocs de feina indubtablement estructurals, deixant exclusivament en mans de l’empresa, la durada de la relació laboral, així com la modificació constant d’horaris.” (Revista l’Accent, escrit per Jordi Juan advocat laboralista del Col·lectiu Ronda i membre del sindicat COS).

La Casa del Mar

“La Casa del Mar es convertirà en una acadèmia per trobar el nou Steve Jobs. Corporación Financiera Valora ha comprat la masia Casa del Mar, al Garraf, per albergar School of life i crearà 200 llocs de treball. S’innaugurarà a la primavera del 2015 i acollirà el reality show internacional d’emprenedoria Finding de next Steve Jobs.…Durant la resta de l’any, la seu europea de School of life acollirà un hotel boutique.”(Eix diari, 15/03/2014).

Corporación Financiera Valora és una corporació d’empreses en cerca de les inversions que generin més rendibilitat als beneficis que tenen les empreses que la formen. Així, en la seva pròpia pàgina web diuen que “la missió de la Corporación Financiera Valora se centra en la generació de nous negocis a través de la reinversió dels beneficis obtinguts por les empreses que la formen, diversificant així els riscos, acomplint l’objectiu de preservar i augmentar el seu patrimoni”…”Els valors que guien cadascuna de les activitats i decisions de la Corporación Financiera Valora són: la rendibilitat, …” Aquesta Corporació té també una Fundació que te com a missió principal “contribuir activa i econòmicament a reduir els índex de pobresa i fam en poblacions necessitades”.

El president de la Corporació (i fundador de la seva Fundació) és Albert Ollé Bartolomé, que, segons la seva entrada a la viquipèdia, “va ser un dels pioners del sector del Call & Contact Center a Espanya amb la fundació l’any 1089 de Difusió Telemarketing Grup, S.A. (DTG).

DTG va sortir a la llum pública, si més no en els àmbits laboralistes, per ser la protagonista d’una sentència del tribunal Suprem que sentà jurisprudència respecte a la limitació del telemàrqueting (STS Unificació de Doctrina de 16 de juny de 2003, RJ 2003/7092) en la que es condemna l’empresa del Sr. Ollé per cessió il·legal de treballadors, en simular una contracta amb l’empresa de telefonia Airtel quan l’únic que aportava era la mà d’obra, ja que la telefònica aportava el local, els mitjans informàtics i telefònics, instruccions de treball i control, etc. Sobre aquest tema i sentència vegis l’article “La disgregación de la empresa fordista y su tratamiento por el derecho del trabajo: contratas, cesión ilegal de trabajadores y sucesión de empresas” del Magistrat del TSJ de Catalunya a la revista “on line” Jurisdicción Social de la Comisión de lo Social de la Asociación Jueces por la democracia en el seu nº de juliol de 2006.

També va tenir cert ressò aquesta empresa un any abans de la sentència del Tribunal Suprem, per tal com va deixar sense feina a 350 treballadors a València rescindint els contractes (d’obra o servei la immensa majoria) del Call Center que tenia a la capital del Túria, en finalitzar la seva relació comercial amb Auna, a qui prestava el servei d’atenció al client. Segons informacions del Boletín de  Noticias Comfia.info de 27 de febrer de 2002, l’empresa “no te previst recol·locar al seu personal de València en altres negocis del grup. La firma catalana, que ahir no va valorar el tancament de la seva delegació valenciana malgrat la petició d’aquest diari, comptava amb una xifra de negoci de 62,5 milions d’euros”.

L’Autòdrom de Terramar

Segons podíem llegir al Diari de Vilanova del 21/09/2013, “L’empresa VIP Terramar SL, propietària de l’Autòdrom de Terramar, ha presentat aquest migdia el seu projecte de dinamització de la zona, que conté propostes noves, com l’obertura d’un hotel amb 110 habitacions, 24 suites i 24 apartaments, amb altres d’històriques, com un museu del motor.”

L’administrador únic de Vip Terramar S.L., és Juan Antonio Gutiérrez Moreno és administrador, a més de dues societats més i apoderat d’altres dos i ha estat administrador de quatre més. La majoria vinculades als sectors de la construcció i immobiliari, i algunes d’elles amb sentències judicials per impagament a altres empreses i, fins i tot, a algunes Administracions Públiques com l’Ajuntament de Mataró.

El PSC argumentarà que crearan no sé quants llocs de treball i que, per a qui està a l’atur, millor és això que res. Ja veurem quants llocs de treball creen quan es portin a la pràctica, però és cert que per a algú que porta mesos sense percebre ni tan sols el subsidi d’atur o la Renda Mínima d’Inserció qualsevol feina, en qualsevol situació, serà benvinguda.

No és qüestió de dir que no a res que no sigui il·legal ni perjudicial pel municipi. Però una cosa és tractar amb igualtat de condicions tots els projectes empresarials que es presenten i una altra donar tracte de favor a qui representa bàsicament principis empresarials d’especulació i principis laborals de precarietat. De precarietat a la que es referien a l’exposició de motius de la moció i de l’especulació que ha originat la situació de crisi actual.

Per què consideren estratègic l’establiment d’aquests projectes i prioritari el seu tractament, quan parlem d’empreses que aplaudeixen la darrera reforma laboral (funesta segons el PSC i per a mi també) perquè els permet collar encara més els seus treballadors?

Òscar Mendoza. Sant Pere de Ribes. Vaig estudiar la Diplomatura en Relacions Laborals i cursos de Postgrau en Dret del Treball i de Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra. Visc a Les Roquetes i treballo a l’Administració de la Seguretat Social de Vilanova i la Geltrú. Sóc delegat sindical de CGT-CAT i milito a UM9 i a la CUP.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress