La participació juvenil: un dret, però també un deure

Laia Santís

Laia Santís

Aquest passat dissabte dia 30 va tenir lloc a Vilafranca el #debatjovevila (comparteixo el hashtag perquè podeu situar-lo a través de les xarxes socials). Aquest debat es proposava des de les regidories locals de joventut i participació, i tenia la voluntat de recollir propostes pràctiques fetes pel propi jovent, amb la voluntat i compromís que quedin recollides i plasmades al Pla Local de Joventut que s’està projectant. En les jornades vam participar-hi una seixantena de joves. Vaig assistir-hi a títol individual, però hi participaven joves pertanyents a entitats i associacions juvenils de la vila, de tots els àmbits pensats i pensables com entitats de lleure o les joventuts de diferents partits polítics, fins a associacions culturals i també persones a títol individual.

Vam començar la jornada amb una exposició de l’anàlisi general de la joventut vilafranquina, així com d’una descripció concreta de necessitats a abordar a nivell local. La diagnosi aportava molta informació sobre el jovent vilafranquí, era plural i abraçava diferents perfils i diferents grups d’edat, així com diferents àmbits d’actuació i diferents ideologies. La perspectiva general del context social i econòmic del jovent actualment no era positiva, en la majoria d’àmbits el concepte de precarietat resta a l’ordre del dia. Per exemple, pel que fa a l’àmbit laboral veiem que el percentatge de població jove en atur és lleugerament més alt a Vilafranca que la mitjana catalana, havent-hi actualment unes 1.263 persones joves aturades a la vila. Els altres àmbits com l’habitatge, l’educació, la salut o la vida comunitària no tenen una realitat gaire més emancipadora. Un cop exposada la conjuntura actual, passem a veure les necessitats reals del jovent i veiem, no sorprenentment, que la manca d’un equipament juvenil, és la principal mancança detectada entre el jovent de Vilafranca, la compartida per la majoria de persones entrevistades i a la que tothom fa molta referència. I és que fa quasi deu anys que es reivindica un espai de trobada per als joves de la vila, però malauradament no és una prioritat per als qui gestionen els diners de la població. En aquest sentit, és prou eloqüent i trist que l’alcalde en un ple manifestés que per “jugar i passar l’estona” no era necessari un equipament juvenil.

És fa estrany, per a una mateixa, participar d’un debat purament obert, assembleari, on la participació és l’eix de treball i la presa de decisions col·lectives el motor de canvi, i adonar-se, proposta rere proposta que s’emet, que la realitat local topa amb un mur molt alt on les prioritats d’uns i d’altres no van pel mateix camí. D’alguna manera sents frustració en veure que l’equipament juvenil és una reivindicació constant i col·lectiva, però que el futur més proper no dóna cap solució a aquesta necessitat, doncs els pressupostos anuals per a l’any vinent no contemplen cap partida pressupostària encarada a aquesta proposta, a aquesta demanda de base. Aquest només és un exemple del que vàrem parlar dissabte, però el debat va generar més espais i més situacions concretes on la necessitat expressada per part de les joves assistents no anava de la mà de les actuals polítiques locals de joventut, segurament perquè a nivell econòmic no partim de les mateixes prioritats. Costa de comprendre que s’aturin les obres i reformes d’un edifici destinat a un projecte local de joventut potent, com era Cal Berger, per manca de pressupost, però per altra banda s’inverteixin milions d’euros en una escola de negocis privada que no recull les necessitats del jovent de la vila, perquè precisament el propi jovent creu que el sistema educatiu públic actual s’ha de repensar, i així mateix queda recollit en el debat del passat dissabte. Qüestió de prioritats, suposo.

Malgrat la incongruència real que la pròpia dinàmica administrativa genera, de caminar i no adonar-se que un col·lectiu de persones no la segueix, que caminem per camins molt diferents, els joves hem de participar d’aquests espais que es proposen, perquè els espais de debat, les dinàmiques participatives i la presa de consciència i de decisió col·lectiva són les armes essencials de les quals ens dotem la gent jove per donar resposta i contribuir amb solucions pràctiques davant les problemàtiques que ens afecten. Perquè un marc de diàleg i la coordinació de propostes és l’espai de participació activa més pur, i dissabte es va crear un espai de participació política real en el que em sento molt afortunada d’haver pogut intervenir.

El jovent som el motor de canvi, som qui hem de liderar una pràctica que ens aproparà a una transformació social en la que creiem, hem de ser agents polítics d’aquest procés de canvi, perquè si no ho fem, ningú ho farà per nosaltres. Hem d’aprofitar i gaudir dels espais participatius perquè la participació és un dret que tenim com a ciutadans, però alhora hem de pensar maneres, hem de pensar, constantment, propostes de futur en el si de les polítiques de joventut, que ens apropin cada vegada més a un canvi social que ens mereixem, perquè tenim el deure d’implicar-nos i vetllar per aquesta evolució, i si no participem per millorar les nostres vides i la conjuntura actual no podrem queixar-nos. El jovent no tenim res a perdre, però sí que tenim tot un futur per guanyar.

Laia Santís. Vilafranca del Penedès. Educadora social, actualment treballo en diferents projectes de Lleure Educatiu. Vaig estudiar un màster d’Estudis de la Diferència Sexual per comprendre la pràctica vital de llibertat femenina. Milito a l’Esquerra Independentista des dels 15 anys.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress