La resposta provisional

Jordi Hill

Jordi Hill

La pulcritud sistemàtica d’un sistema farcit de mediocres amb corbata, ara per ara en masses casos només la contraposa la resposta provisional, majoritàriament silenciada en la manipulació mediàtica que només exposa el llindar de la queixa, la rebel.lió permesa, lluny del trontoll de la dubtosa solidesa dels gestors del que és públic, ancorats en una estructura immòbil, demanant esforços a usuaris per seguir aplaudint als usufructuaris, administrant la nostra misèria i ens entretenen en lluites sectorials quan el problema és en la solució global.

Cal saltar amb l’impuls de la resposta provisional, on rau una remor poc còmplice, que resisteix en la proesa organitzativa de debats de caps en una taula donant-se la raó, que hi pot haver mes inútil que la raó sense acció?

Cal actuar, buscar l’enfrontament i el prou no verbal, de l’horitzontalitat de la meva barbeta i el meu clatell, d’unes classes obreres populars enfront un exèrcit podrit que destrueix el futur dels nostres infants, els grans damnificats per la cultura del capital.

A la solidesa solidària li cal deixar de basar-se en les frases fetes dels cantautors de la suposada esquerra, copsada de l’aplaudiment constant d’una transició que enumera tot allò del que ja no se’n pot fer esmena, davant un messies que ha donat permís a milers de persones a autoassenyalar-se per fi, com a partíceps de l’emancipació d’aquest país, però que segueixen sent atònits espectadors d’un sistema florit, d’un feixisme institucionalitzat havent servit amb un balcó engalanat.

Benvinguda classe mitja a les lluites socials, ens hem d’autoassenyalar com a subjectes per al canvi social, per usuaris o per llocs de treball, ara on és el temps qui ens veu passar, vertebrar la lluita individual i col.lectiva, per distingir de les persones amb el dit apuntador, als responsables d’aquesta barbàrie, amb la ràbia que ha sembrat el capital, amb el nostre puny alçat.

Cal avançar a la resposta provisional que dorm inerta a l’inconscient de massa gent, tant en el que aplaudeix la revolta i no s’articula, com el que rima i calla o en qui espera en veu d’una no nova autoritat la resposta real, els càrrecs electes dels companys del treball, els activistes socials o bé els subjectes polítics organitzats es segueixen gronxant en la resposta provisional a l’espera de la resposta global, d’una societat precaritzada, la força dels molts ha de vèncer als pocs ja d’un cop.

Aquest 2014, ens veiem als carrers!!!

Jordi Hill. Vilafranqui de 37 anys, electromecànic frigorista en una empresa de la vila, membre del comitè d’empresa i militant de la CUP de Vilafranca del Penedès. Formo part del col.lectiu Inversos que escriu i difon poesia crítica, també de diversos col.lectius socials i culturals de la vila. Pare d’un nen i una nena, de deu i boi set anys.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress