La sanitat pública i els tres porquets

enric_feliu_vert
Enric Feliu

El conte de la sanitat pública i els tres porquets

Nens i nenes: hi ha un país que és que es diu Itaca , tot i que per a alguns és un  país que no és, però això ara no toca. A Itaca tenia un despatx molt, molt  però molt important un porquet. Que feia aquest porquet? Doncs amb unes tisores retallava i retallava el pressupost de la sanitat pública cridant a tort i a dret que com no hi havien diners no hi havia més alternativa que retallar. Portava uns anys que ja havia retallat més d’un quinze per cent del pressupost. No trobava mai diners per obrir 24 hores el servei d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Però, sorprenentment, havia augmentat els contractes amb determinades empreses un 26 %. Coses que passen a la Itaca del govern dels millors.

Aquest primer porquet  va al Parlament i porta el seu pressupost per a la sanitat. I vet aquí que apareix el segon porquet i li aprova els pressupostos sense fer cap esmena. Ja li semblen bé aquests comptes perquè  com que no hi han diners és el que toca. I ho repeteix una i una altre vegada a tothom que s’el vol escoltar.

També tenim el tercer porquet, aquell que jeu despistat en una cantonada del Parlament mig dormit.

Cap dels tres porquets  va fer cas de l’informe del SEM de l’any del 2009 que recomanava un servei de 24 hores de la unitat d’Hemodinàmica a Tarragona i van preferir criteris comptables neoliberals a uns veritables criteris professionals. Tampoc de l’avís real que va suposar  l’anterior incident ara farà gairebé tres anys. Molt menys de la protesta d’uns treballadors de l’Hospital Joan XXIII el passat mes de desembre.

Un mal dia va passar el que la bona gent es temia i es va acabar anant d’enterrament. Que van fer els porquets? Doncs el primer porquet s’afanyava a buscar els diners per a obrir la hemodinàmica 24 hortes però no reconeixia que va prendre una decisió errònia i fatal. El segon porquet, sorprès, no volia recordar que era còmplice necessari i imprescindible del primer porquet per haver aprovat els pressupostos.  Finalment el tercer porquet s’havia despertat i cridava enfurismat que no hi havia dret, però tots en els miràvem de reüll preguntant-nos perquè ara s’indignava i no abans.

Nenes i nens: cal saber que les decisions que prenen els polítics tenen conseqüències per als ciutadans, i les decisions que es prenen en l’àmbit de drets fonamentals com el de la salut, poden ser fatals si no es guien per l’interès general de tots sinó pel particular i privat.

Que podem fer? Primer, tenir memòria i recordar on hem estat tots aquests temps: nosaltres al carrer, als hospitals, als CAPS, ocupant conselleries i delegacions i els tres porquets   enfront nostre i no fent costat al poble.

Segon. El 2015 ha començat en l’àmbit de la sanitat pública de vertigen: en set dies la tancada a l’Hospital Trueta de Girona pels afectats d’Hepatitis C, la mort del veí de Tarragona per la falta d’Hemodinàmica, les urgències saturades i col·lapsades al principal hospital de Catalunya, que es Vall Hebrón (no és l’únic en aquesta situació), el consorci martingala de Lleida que continua la seva ruta…  tots tenim feina a fer  però ja tenim un exemple. El passat mes de novembre varem estar tots plegats a Lleida, una marea blanca sota la pluja. Una marea blanca de tota la gent que a Catalunya defensa la sanitat pública, la sanitat de tots. aquest és el camí.

Enric Feliu, de la Plataforma pel Dret a la Salut

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress