Lectura pública

Joan-Gispert
Joan Gispert

Ara que estem a un bot de celebrar la Diada de Sant Jordi, estretament lligada a la literatura, a la lectura i als llibres en general, hem de recordar que l’any 2015 és l’any de les Biblioteques Públiques a Catalunya.

Així va ser declarat pel Govern de la Generalitat el desembre de l’any passat, quan justament feia 100 anys que la Mancomunitat havia encarregat un estudi per a fer un projecte de creació de biblioteques amb l’objectiu de portar la cultura i la formació a tots els racons del país. Aquest projecte va veure la llum el juliol de 1915 quan van fer-se quatre biblioteques populars a les localitats de Valls, Les Borges Blanques, Olot i Sallent. Pocs mesos després va començar a funcionar l’’Escola Superior de Bibliotecàries’.

100 anys després de la creació d’aquest ‘servei públic’ cultural, sembla mentida que puguem encara gaudir-lo de forma gratuïta, malgrat els repetits intents d’establir un pagament per préstec, i que gràcies a l’oposició de les professionals i usuaris encara no s’ha dut a la pràctica.

Cal dir que, malgrat el pas del temps i les noves ofertes individuals i domèstiques d’accés a la informació, el servei de biblioteques públiques no és un servei que hagi caigut en desús, com tampoc és minso en material literari ni altres tipus de documents que s’hi pot trobar. En aquest aspecte podem dir que les biblioteques s’han anat actualitzant constantment, tant amb els fons bibliogràfics com amb els nous sistemes de suport documental: CD, DVD, còmics, aparells reproductors d’àudio, de vídeo, d’informàtica … Altre cop ens hem de remetre a les i els professionals que, malgrat les ‘retallades’ que han patit i pateixen pel que en diuen crisi, han abocat tot l’esforç per a mantenir aquests espais com uns autèntics centres dinàmics de cultura amb activitats i noves formes d’atraure a lectores i lectors: espais equipats per a ‘petites’ lectores, clubs de lectura, narracions públiques, teatre, presentacions de llibres, projeccions, concursos, exposicions, xerrades, diades… En aquesta vocació de  servei públic, hi ha alguna biblioteca que fins hi tot habilita espais per a convertint-se en aula d’estudi temporal.

Molts cops les biblioteques fan de dipositàries d’un fons documental de preuat valor històric relacionat amb la vila o ciutat on es troba l’equipament, o també s’han convertit en el centre de documentació d’algunes donacions bibliogràfiques de particulars o han assumit la cura i titularitat de l’obra d’alguna autora local o comarcal.

S’ha d’esmentar la funció social que també ofereixen aquests espais. Són un punt de trobada amb altra gent, sobretot gent jove, que acudeix allí per a fer en comú cerques, treballs, lectures…, és un espai on conrear l’hàbit lector a les més menudes, es pot compartir amb altra gent les sensacions o passions d’una determinada lectura, és un àmbit per a comentar o/i discutir sobre les notícies de la premsa diària…, i el més estimable de tot això, com hauria de ser en tots els serveis públics, és que tot és de tots, dit d’una altra manera aquesta riquesa cultural no pertany a cap amo, sinó que és de totes les ciutadanes i ciutadans.

Aquestes infraestructures bibliotecàries a les nostres comarques són presents en prop de 40 biblioteques i 4 bibliobusos, utilitzem aquest bé comú, defensem-lo i fem-ne un bon ús. Per molts anys!!!

Joan Gispert. Vila de Gràcia (1957)

 

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress