L’empoderament de les dones

Bruna

Bruna Alvarez

Avui tertúlia de ràdio parlant de l’assetjament a les dones. I clar, mostraven xifres: 1 de cada 20 dones ha estat violada a Europa.

Una tertuliana deia, que les xifres no eren tant importants, en el sentit que hi ha molts assetjaments quotidians que no tenen nom, i que les dones pateixen en silenci, gairebé sense identificar.

Un home deia que calia garantir la seguretat de les dones, i que se les ha de “protegir” perquè se sentin segures.

I per acabar dient, com sempre, que manquen polítiques públiques, i que la principal inversió cal fer-la en educació, ja que quan arriba l’adolescència i els nois comencen amb la masturbació, i les noies també, “però menys i més tard”, és quan cal “protegir” a les nenes.

I jo, que he patit en silenci el tabú de la masturbació femenina, ja que mentre els meus companys feien concursos de palles a les habitacions de la casa de colònies i en fardaven, jo m’amagava de mi mateixa i dels meus tocaments, em pregunto el perquè en una tertúlia que ha de conscienciar sobre l’assetjament a les dones, es victimitza la víctima i es silencia l’agressor.

Victimitzar a la víctima és negar-li la capacitat d’agència i de decisió, des-subjectivitzar-la, és a dir, pensar que no té capacitat d’alguna cosa. Per exemple, en la tertúlia deien que un 40% de les dones assetjades tenien por d’estar en espais públics on no hi hagués gent, i per tant se les havia de “protegir”. És a dir, defensar-les, però de què o de qui?

En cap moment de la tertúlia s’ha parlat dels homes agressors, del seu perfil, d’informes policials sobre qui són els violadors, els assetjadors… Res. En comptes d’assenyalar els perfils dels homes que agradeixen a les dones, s’ha silenciat els botxins, per victimitzar, encara més, les víctimes, en comptes d’empoderar-les i donar-los eines per sentir-se segures i evidenciar que qui comet un delicte, no només legal sinó contra els drets individuals de les persones, són els agressors.

L’altre dia em va arribar un vídeo per whatsapp, sobre un pare amb un fill que anaven conduint per una carretera d’EUA, i els para un policia, a l’estil cow-boy. El policia sent uns crits, i fa obrir el maleter del cotxe, d’on en surt una dona, lligada i amb la boca tapada amb cinta, i que tot i així, no deixava de parlar. Se suposava que era la mare i la dona dels qui anaven en cotxe, i que perquè el pare i el fill (homes) deixessin de sentir-la, la van lligar i tancar al maleter. Quan la gent el rebia, tothom reia, perquè era com un acudit.

Doncs, això és violència, i cossifica una vegada més a les dones.

Sóc de les que penso, que per anar acabant amb el patriarcat, caldria que les dones ens empoderessim. És a dir, que ens sentissim segures de nosaltres mateixes, i que poguéssim identificar les violències quotidianes que ens envolten, i tenir eines per posar-les en evidència i argumentar-les.

Moltes vegades les dones estem tant acostumades a la invisibilització per ser dones, que ens costa pensar-nos com a sers “capaços de…”, de què? Doncs de ser allò que ens proposem ser, detectar i parlar obertament de les situacions de desigualtat que vivim.

Massa vegades allò que ens sembla “normal” és una desigualtat: diferent salari per la mateixa feina, diferències en la responsabilitat de les càrregues familiars, valoració de les tasques en l’àmbit públic i desvalorització de les tasques de cura en l’àmbit privat… I el fet que un tertulià digui en to d’expert que les adolescents es masturben menys i més tard que els nois, és invisibilitzar un dels grans tabús en la nostra societat, que és la sexualitat de les dones, viscuda amb plaer, decisió i llibertat.

Bruna Alvarez. Sóc persona, mare, companya i antropòloga. Intento entendre les desigualtats de gènere, i especialment faig investigació sobre el tema de les maternitats, en plural, perquè hi ha moltes maneres de ser mare. Treballo al Departament d’Antropologia de la UAB i visc a Vilafranca.

Envia el teu comentari.

Siusplau, escriu el teu nom

És necessari escriure el teu correu electrònic

Please enter a valid email address

An email address is required

Siusplau, escriu el teu missatge

Xarxa Penedès © 2017 Tots els drets reservats

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress